La república batega
El govern català i la societat civil impulsen diferents moviments que haurien de contribuir a implementar la república. En paral·lel, els governs català i espanyol sembla que esperen l’error del contrari
Deia Benjamin Franklin, un dels pares fundadors dels Estats Units, que qui té paciència obté el que desitja. Així ho podrien haver entès alguns governants catalans i espanyols, que sembla que han incorporat aquest concepte a la seva estratègia per resoldre el conflicte que els ha tocat viure. El govern del PSOE és conscient que un pas en fals, percebut pels seus electors com una cessió de terreny als independentistes, pot debilitar Pedro Sánchez en un moment en què els vents li bufen a favor. El govern català, per la seva banda, sap que per la via de la unilateralitat només aconseguirà enviar més gent a la presó i a l’exili. Les dues parts estan disputant una partida d’escacs i cada peça que es mou fa que el taulell de joc trontolli. L’Estat espanyol, a més, dirigeix les peces tenint en compte com poden influir en les properes conteses electorals. Les més properes, almenys amb data sobre el calendari, les eleccions andaluses del 2 de desembre i les municipals i europees del 26 de maig.
Mentrestant, la política de la gesticulació ha anat guanyant terreny a la dels fets concrets. Tothom vol mantenir en estat de mobilització permanent la seva gent i, de passada, anar fent petits passos cap a l’objectiu final, diametralment oposat. El PSOE intenta que arrelin més polítiques socials en la gent i es mostra disposat a millorar les competències de la Generalitat. Alguns socialistes catalans comencen a insinuar que hi haurà una oferta d’estatut que fins i tot millori el document que el Tribunal Constitucional va tombar l’any 2010. Malgrat això, la situació dels presos polítics i els exiliats és molt més que una pedra a la sabata en el govern de Sánchez. S’espera una sentència condemnatòria que no contribuirà a rebaixar el clima de tensió. Més aviat l’agreujarà.
ESPAIS SOBIRANISTES
L’executiu català, per la seva banda, ha premut l’accelerador per activar alguns moviments que facin creure que la república segueix estant a l’horitzó. A hores d’ara tothom sembla que és conscient que l’Estat no pactarà un referèndum d’autodeterminació ni afluixarà amb els presos polítics. Molts socialistes van admetent públicament que els nou líders independentistes haurien d’estar a casa seva, almenys fins que se celebri el judici. La majoria fan aquesta defensa en l’esfera privada, però Pedro Sánchez i el conjunt del PSOE temen que un de sol pogués marxar a l’exili. Seria l’enfonsament electoral dels socialistes a la Península en un moment en què l’enquesta del CIS els és favorable i un autèntic trampolí per a la dreta espanyola. Representants de les forces independentistes a Madrid han recordat als socialistes que hi ha mecanismes per controlar segon a segon on està ubicada cada persona i evitar així la seva marxa a l’estranger a la recerca de l’empara internacional. Públicament, l’Estat segueix defensant que la separació de poders és una realitat i que la decisió no està a les seves mans. Mentre algunes decisions es cuinen als despatxos, els partits independentistes miren d’assentar algunes bases de la futura república. El 30 d’octubre es presentarà al Palau de la Generalitat el Consell de la República, una de les vies d’acció sobiranista més importants. Així ho van acordar partits i associacions, tret de la CUP, en una reunió recent celebrada a Waterloo. Una vegada constituït, el consell convocarà una gran assemblea, el 8 de desembre. El consell compta amb la implicació del govern a l’exili i està pilotat per Toni Comín.
En paral·lel, dimarts es va presentar al Palau de la Generalitat un nou òrgan de debat que, malgrat el seu nom, no té com a finalitat posar en marxa el procés constituent: el Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent. El lidera l’exdiputat Lluís Llach i aspira que tots els sectors de la societat s’hi sentin representats i que plegats puguin definir quin model de país es vol. Tot i que no té calendari (només es va aclarir que la seva tasca anirà més enllà d’aquesta legislatura) se sap que el primer pas serà constituir un consell assessor que donarà l’impuls definitiu al fòrum. Durant la presentació, tant Llach com el president de la Generalitat, Quim Torra, van deixar clar que no és funció d’aquest òrgan redactar la constitució catalana. El cantautor va reiterar fins i tot que el Fòrum Cívic i Social funcionarà al marge de les dinàmiques de la política institucional. El va definir com un òrgan absolutament independent.
La voluntat de Llach és incorporar al consell assessor persones no independentistes. De moment, s’han avançat els noms dels exdiputats de CSQP Àngels Martínez Castells i Albano Dante Fachin, de l’exdiputat de la CUP Antonio Baños, dels professors Montserrat Palau i Jaume López, de l’economista Miquel Puig i de la periodista Beatriz Talegón, entre d’altres.
L’HORA DE LA CRIDA
També aquests dies prendrà forma la Crida Nacional per la República, el moviment polític impulsat pels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra i pel diputat i expresident de l’ANC, Jordi Sànchez. Dissabte 27, coincidint amb el primer aniversari de la proclamació de la República al Parlament de Catalunya, té lloc, al pavelló del Nou Congost de Manresa, la convenció fundacional de l’organització. A la trobada es presenten i es debaten dues ponències: la política, que condueix Jordi Sànchez des de la presó de Lledoners, i l’organitzativa, que ha coordinat Gemma Geis. En aquesta convenció, s’activa un procés de participació ciutadana, tant presencial com telemàtic, que ha de servir per debatre els dos documents i que obre les portes a la presentació d’esmenes. Culminat aquest procés, quedarà definit tant el cos com l’ànima de la Crida Nacional per la República. El congrés fundacional tindrà lloc el 6 de desembre, a l’auditori del Fòrum. La Crida és un moviment polític que neix amb voluntat de caducar, però sense data per fer-ho. Serà el dia que s’implementi la república catalana.
Si bé és cert que els impulsors de la Crida són Puigdemont, Torra i Sànchez, més enllà dels pares putatius hi ha un grup de persones que han agafat les regnes per donar forma a la iniciativa. Un d’aquests és Agustí Colomines, que justifica la necessitat d’impulsar la Crida perquè calia un moviment que apel·lés a les persones i no als partits, sobretot veient les dificultats que tenen les forces tradicionals per mantenir la unitat.
La Crida neix amb 7.000 adherits que ja han abonat una quota i amb l’expectativa d’arribar als 12.000, una xifra que superaria amb escreix el nombre de militants de les formacions més tradicionals. I és que formar part de la Crida és compatible amb el fet de militar en un partit: “Som un front nacional ampli”, sosté Colomines, que també garanteix que la Crida “no serà la marca blanca de ningú”, en relació amb aquells que veuen en aquest moviment una nova mutació del PDeCAT. La Crida no aclareix ara per ara a quines eleccions concorrerà, tot i que difícilment quedarà fora de la cursa.
SARA MUÑOZ
smunoz@lrp.cat
Es manté la pressió des del carrer
SARA MUÑOZMalgrat que des del govern català s’estan impulsant darrerament algunes iniciatives relacionades amb la república anhelada, són moltes les veus que des del carrer demanen al president Torra més contundència en les accions i més desobediència. Destaca el paper de la CUP i de l’Assemblea Nacional Catalana. En línies generals, a més, la societat civil exigeix als partits independentistes més unitat d’acció, sobretot després dels darrers episodis de divisió.
Emparat amb la llei de consultes
SARA MUÑOZAl govern català ningú ja no descarta que des de l’Estat espanyol, per una via o per una altra, s’intenti recórrer al camí judicial per frenar qualsevol iniciativa que tingui vincles amb la sobirania de Catalunya. Per aquest motiu, el nou Fòrum Cívic i Social busca la cobertura jurídica emparant-se amb la llei 10/2014 de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana.