LES 10 CLAUS DEL CONSELL PER LA REPÚBLICA

Després de diversos ajornaments, dimarts, 30 d’octubre, es va presentar al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat el Consell per la República. La posada de llarg del nou òrgan d’acció de l’independentisme es va fer coincidir amb el primer aniversari de la primera compareixença pública del govern català a Brussel·les. Amb la creació del Consell, que dirigirà des de l’exili el diputat Toni Comín, l’executiu català vol reivindicar la legitimitat democràtica de l’1-O i del 27-O, alhora que es vol injectar una dosi de credibilitat al procés. Envoltat per la solemnitat que va marcar l’acte de presentació, el vicepresident del govern català, Pere Aragonès, va definir el Consell com “l’espai lliure per buscar la internacionalització del cas català”. I va subratllar que el país està sota les regnes d’un govern “compromès a acabar aquest camí”. Des de Brussel·les, el president Carles Puigdemont va voler encomanar una dosi d’energia positiva: “Ha arribat el moment d’arreplegar-nos sobre quatre pilars: el govern de la Generalitat i els ajuntaments, la societat civil mobilitzada, els presos polítics i la seva lluita, i el Consell per la República.” En el mateix acte, el president de la Generalitat, Quim Torra, va deixar clar que aquí ningú es rendirà malgrat la repressió de l’Estat espanyol: “No hem vingut aquí a refer l’autonomisme. No tenim alternativa a avançar cap a la llibertat. La República és l’única garantia de relació assenyada, de tu a tu, amb l’Estat espanyol i el poble espanyol.”

Conscients que l’Estat recorrerà a tots els mecanismes que tingui al seu abast per frenar qualsevol avenç sobiranista, el Consell per la República es blinda contra el contraatac espanyol creant-se sota l’empara de la jurisdicció belga. És sabut que Bèlgica és el país d’Europa amb més líders independentistes exiliats i un dels països europeus on els jutges neguen el delicte de rebel·lió. “A aquest Consell, no li poden aplicar el 155, es blinda contra el 155”, va afirmar Carles Puigdemont durant la seva videoconferència. Malgrat que aquest aspecte va ser remarcat per diferents vies, a hores d’ara es desconeix l’estructura jurídica del Consell. Tindrà línia directa amb el govern català però ”no intervindrà en les decisions del dia a dia de l’executiu”, va assegurar la portaveu del govern, Elsa Artadi, hores abans de la presentació.

El Consell per la República és una entitat privada que beurà de finançament privat però amb vincles estables i regulars i ple suport del govern de la Generalitat i de les principals entitats sobiranistes. En la presentació, hi van ser presents tant el president, Quim Torra, com el vicepresident, Pere Aragonès, així com els màxims representants de l’ANC i Òmnium. El Consell no dependrà ni orgànicament ni econòmicament de la Generalitat ni de cap administració catalana, una estratègia que hauria de servir per evitar la intervenció dels poders públics espanyols. Així doncs, el Consell no rebrà diners públics perquè és un “organisme de dret privat”. El seu director, Toni Comín, té clar que “el Consell no es pot impugnar en el moment en què es finança a través de mitjans privats”. En paraules de Pere Aragonès: “L’estructura del Consell per la República ens deixa les mans lliures per treballar pels nostres objectius.”

Els darrers mesos s’han visualitzat fortes discrepàncies entre les dues formacions que integren el govern de la Generalitat, un fet desmoralitzador que ha aixecat fortes crítiques de la societat civil. Amb l’impuls del Consell per la República es vol recuperar una imatge de consens i unitat que es manté en la corda fluixa malgrat aquesta nova fotografia conjunta. A la plaça Sant Jaume, en finalitzar l’acte, un centenar de concentrats van rebre els líders polítics de l’independentisme amb crits a favor de la “unitat”. En un missatge adreçat al sobiranisme, Puigdemont també va recalcar que “només s’aconseguirà vèncer l’Estat autoritari si hi ha confiança entre els independentistes i es reparteixen la feina”. “La República, o la fem entre tots, o no la farem”, va sentenciar el president a l’exili.

És un dels grans objectius del Consell per la República: continuar visualitzant a Europa un conflicte que manté nou persones a la presó i set a l’exili i que esquitxa en la causa oberta pel Tribunal Suprem un total de 18 líders independentistes. Aquest repte no és nou, ja que des de fa un any es treballa per visualitzar l’exili polític de part d’un govern escollit pels catalans a les urnes. A Europa, el nou òrgan també es proposa treballar de valent per al “reconeixement de l’autodeterminació i el mandat de l’1 d’octubre, del qual neix la legitimitat del Consell”, va afirmar Toni Comín. Per a Carles Puigdemont, el Consell per la República aplana el camí “per al reconeixement internacional de la República Catalana”.

El Consell per la República representa una nova fórmula de governança en tant que la ciutadania hi té reservat un paper absolutament primordial. Des del minut 1 s’està creant un registre de ciutadans, de pagament, amb totes aquelles persones que volen participar en la construcció de la República. Les adhesions es fan a través de Consell.republicat.cat i l’aportació mínima és de 10 euros. Dijous a la nit hi havien uns 22.000 inscrits. Els adherits podran votar per triar una assemblea de representants que impulsarà debats constituents. El president Carles Puigdemont va assegurar que el Consell de la República es “proposa avançar cap a l’Estat independent” a través de la participació ciutadana en “debats constituents”. En aquest registre es pot apuntar tothom, sense límit d’edat ni d’origen. El 8 de desembre es presentarà a Bèlgica l’“estructura definitiva” del Consell, el calendari i el reglament electoral. En aquesta cita estan convocats els actors sobiranistes que el 22 d’octubre es van trobar a Waterloo perquè Puigdemont els exposés el projecte. Tot aquest recorregut ha d’acabar, segons Puigdemont, amb una proposta de constitució.

El nou òrgan independentista neix farcit d’interrogants, tant pel que fa al seu recorregut com a les possibilitats reals que té d’incidir en la implementació de la República. I més sabent que tota la seva activitat serà seguida amb lupa per les estructures de l’Estat espanyol. Segons Puigdemont: “Des del Consell –que ell mateix presideix– farem els debats que l’Estat no vol que tinguem al Parlament i farem les polítiques que no volen que fem.” Toni Comín es va referir al Consell com “un espai de coordinació i acció política que arribarà allà on les institucions no poden”. Així doncs, encara ara manca moltíssima concreció.

Si el Consell per la República es va presentar al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat va ser pel “reconeixement” que l’executiu dona al president Carles Puigdemont i als membres del govern a l’exili. Un executiu que el govern català reconeix com a “legítim”. Carles Puigdemont és el gran líder de l’independentisme i així es va constatar durant l’acte de presentació del Consell, quan va rebre una sonora ovació de més d’un minut per part de tots els assistents, que abans es van posar drets per agrair les paraules del president a l’exili. Fins i tot el president Quim Torra insisteix en el fet que el seu nomenament ha de ser temporal, ja que només està justificat per la impossibilitat d’investir Puigdemont. Respecte al futur dels presos i els exiliats, Quim Torra ho va deixar clar: “No acceptarem sentències que no siguin la lliure absolució i l’arxivament de les causes.”

La CUP és l’única força independentista que s’ha desmarcat del nou òrgan. Ho ha fet des del primer dia, ja que va declinar la invitació per assistir a la trobada de Waterloo. Els cupaires consideren que el Consell per la República “és simbòlic” i que com a tal “no serveix per avançar cap a la independència de Catalunya”, atès que “no busca la ruptura amb l’Estat”. La CUP sempre ha defensat la necessitat de crear una institució paral·lela per evitar l’embat de l’Estat contra l’independentisme però des d’uns criteris de ”rigor, discreció i responsabilitat” que, segons aquesta formació, “no té el Consell per la República”. Els impulsors del nou instrument no renuncien a seduir la formació anticapitalista.

L’ADN amb què neix el Consell per la República pretén deixar fora de joc l’Estat espanyol, que té poc marge de maniobra per intervenir-hi. Potser per aquest motiu les primeres reaccions de part dels líders unionistes van ser de menyspreu cap al nou òrgan sobiranista. El portaveu parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa, va acusar el Consell per la República de “voler suplantar les institucions democràtiques de Catalunya” i directament el va qualificar de “guingueta” on, segons hi va afegir, “els independentistes col·locaran els seus amics”. El president del PPC, Xavier García Albiol, es va mofar de l’acte i més concretament de la dansa típica que s’hi va exhibir. En el seu compte de Twitter va escriure: “Dansa al Palau de la Generalitat en honor al líder espiritual de la República Catalana, Carles Puigdemont. A més de secta fanàtica, ara són cutres.” El PSC, per la seva banda, va presentar una proposta de resolució contra la creació del Consell per la República que va ser rebutjada per la Comissió d’Assumptes Institucionals (CAI) del Parlament. Els socialistes al·legaven que fundar-lo “pot suposar un menysteniment o usurpació de les funcions del govern i la cambra”. Des del govern espanyol, Pedro Sánchez podria estar estudiant una possible impugnació del Consell per la República. Toni Comín va assegurar dijous que, si l’executiu liderat per Sánchez decideix finalment actuar contra el nou organisme, “voldrà dir que en reconeix la dimensió institucional”.