Es busquen voluntaris
El 30 de novembre i l’1 de desembre tothom està convocat al Gran Recapte del Banc dels Aliments. Fan falta prop de 30.000 voluntaris
“Voluntaris? Gran recapte? D’això se n’hauria de fer càrrec el govern!” Els quatre Bancs dels Aliments de Catalunya subscriurien aquesta afirmació. Tanmateix, mentre hi hagi persones sense feina, o amb sous que no permeten viure dignament; mentre els organismes públics no donin l’abast per cobrir les necessitats de la ciutadania, seguiran fent falta accions com les de la Fundació Banc dels Aliments. Què fan? Treballar per assegurar allò vital que fa possible tota la resta: menjar. Una de les accions que anualment fa el Banc és el Gran Recapte. Hi haurà caixes enormes de cartró als establiments –sobretot en grans superfícies i mercats municipals–, i faran una crida a tothom: “Col·laboreu, amb el que pugueu, perquè altres puguin tenir un plat a taula.” Serà la desena edició, els dies 30 de novembre i 1 de desembre. La fundació llança un missatge: els fan falta voluntaris que estiguin al peu del canó aquells dies. Hi ha 27.500 persones disponibles a Catalunya per fer, com a voluntaris, un torn de quatre hores aquells dies?
“Necessitem mans!”, diu Lluís Fatjó-Vilas, director del Banc dels Aliments de Barcelona. L’any passat, en el Gran Recapte, van batre rècords: van disposar de 30.500 voluntaris. “És cert que molts repeteixen l’experiència, però el cas és que mai en sobren.” Els voluntaris, que s’apunten a través del lloc web, i també telefònicament, poden escollir estar en un establiment determinat, a prop de casa, de la feina... Si fan els tràmits a l’últim moment es poden trobar que aquest punt de venda que els interessa ja estigui ocupat. Hauran de valorar aleshores si estan disposats a desplaçar-se a un lloc diferent.
Cal recollir aquests queviures que, segons els fluxos que al Banc dels Aliments ja coneixen, permetran cobrir durant tres mesos les necessitats d’aliments bàsics de més de 200.000 persones a Catalunya. Aquests milers de persones no són un número. “Si tenen algun recurs, l’han d’invertir en l’habitatge, a pagar els serveis...” Ajudar-los en l’alimentació, d’això es tracta. L’any passat es va arribar a la xifra rècord de voluntaris, i també de recapte: es van recollir 4.700.000 kg de menjar. Si sumant les donacions als més de 2.800 punts de recollida previstos s’aconseguís assolir la xifra de l’any passat seria molt bona notícia. “El sentit de ser voluntari és contribuir a aconseguir-ho. És ajudar persones en situació de pobresa severa. Són casos que han estat avaluats pels serveis socials, que intenten cobrir totes les necessitats que poden i que allà on no arriben demanen ajuda a les entitats.”
Pobresa severa
Seria fantàstic que el Banc dels Aliments no calgués? Evidentment, explica Fatjó-Vilas. “Les persones haurien de tenir una renda que els permetés viure amb dignitat! Ara bé, la realitat xoca directament amb aquest desig.” I segueix explicant: “Hi ha unes 340.000 persones a Catalunya en situació de pobresa severa. Nosaltres n’atenem el 60% –a través d’altres entitats que van a buscar l’ajuda al Banc dels Aliments–. Persones amb ingressos inferiors als 340 euros... Com es pot passar amb menys de 340 euros?!” La recessió econòmica ha deixat una bossa de pobresa crònica important. “Hi ha gent que s’ha recuperat, però n’hi ha que s’ha quedat pel camí.”
El Gran Recapte no abasteix d’aliments per a tot l’any. Aquest recapte és una de les columnes sobre les quals se sosté el Banc dels Aliments, però tenen altres vies per cobrir les necessitats alimentàries dels usuaris: recuperació d’excedents –excedents de supermercats, Mercabarna, indústria alimentària...–, donacions –Gran Recapte, campanyes com La fam no fa vacances, diners que es destinen a la compra d’aliments–, i el programa d’entrada d’aliments de la Unió Europea. “La idea és aquesta: que puguin menjar cada dia.” L’any 2017 van repartir 17 milions de quilos de menjar a la demarcació de Barcelona. “Es tracta de donar oportunitats a les persones. Hi ha moltes entitats i es treballa en xarxa. Cada entitat incideix en un aspecte, amb l’objectiu comú que les persones se’n surtin. Uns s’ocupen de l’habitatge, uns altres ajuden amb el menjar, d’altres amb la inserció social... Perquè primer ve la inserció social i després la laboral, ja que una persona que no sap on dormirà difícilment pot mantenir una feina.”
L’INSTINT D’AJUDAR
El lema del Gran Recapte d’aquest any és Ajudar és un instint natural. Jaume Ivars és coordinador del Gran Recapte a Sant Cugat des de fa cinc anys. “Un dia em va arribar la informació del Gran Recapte i em vaig oferir per coordinar els voluntaris en un supermercat. Em va emocionar la col·laboració de la gent, també la de persones amb pocs recursos... I vaig acabar coordinant tot Sant Cugat. Recordo molt un senyor gran que va donar un paquet d’arròs, i va dir: «Donaria més, si pogués; jo sé què és passar gana.»” Ivars reivindica el treball de les entitats i les fundacions, esquitxades de vegades per comportaments poc ètics –poden consultar els números del Banc al seu web–. I es planteja que en una societat “que es mira el melic” és precisament on fa més falta mullar-se, i “que tothom s’involucri en qüestions socials”. “Hem d’aixecar el cap per veure altres realitats que no es veuen si no es vol. A l’educació reglada hi hauria d’haver activitats relacionades amb l’ajuda social.” “S’ha de posar fi a la idea que la vida s’acaba en un mateix, o que si dono tant he de rebre tant a canvi.”
Hi va haver un moment que la Dolors Terrés, una altra voluntària coordinadora, va decidir canalitzar una inquietud: “Volia tornar d’alguna manera el que se m’ha donat.” Treballa en el Banc dels Aliments, en el Gran Recapte, també a la campanya La fam no fa vacances, a l’estiu –perquè com diu ella, “la gent necessita menjar igualment”–. “El balanç d’aquest temps és molt positiu. És molt professional, i s’agraeix. Assumeixes responsabilitats que no tenen res a veure amb un sou. Fas les coses perquè cal fer-les, perquè altres persones en surtin beneficiades.” Hi ha qui pensarà, potser: “Si no m’apunto a ser voluntari ja ho farà una altra persona. Tant se val.” Dolors Terrés té una resposta: “Si tu no hi ets ningú ho farà per tu. Això no és com en una feina, que si no hi ets n’hi ha d’altres. El que tu no facis quedarà per fer. Com més siguem, a més llocs arribarem.”
Oli, llet, conserves...
Els aliments que es recullin els dies 30 de novembre i 1 de desembre donaran per fer lots que altres entitats –Càritas, per exemple–, entregaran a les famílies periòdicament, i al llarg de tres mesos. Per tant, cal que siguin productes amb data de caducitat prou àmplia. Oli, llet, conserves –de llegums, de carn i peix–... Es tracta d’aliments bàsics. Es poden imaginar l’any passat, amb més de 4 milions de quilos d’aliments recollits, la feinada d’organitzar tot això al magatzem? Per aquest motiu, Jaume Ivars, coordinador del recapte a Sant Cugat, comenta: “Fa falta molta gent, tanta o més que els dies del recapte.” El recapte és una oportunitat per sensibilitzar enmig del consumisme. Diu Dolors Terrés, voluntària: “Serveix per recordar que molts es queden a la cuneta i que quan falta el menjar no es pot pensar en res més.”