El dossier

Sumant premis d’HONOR

El setmanari La República amplia el seu Premi d’Honor a Tamara Carrasco i Adri Carrasco, que se sumen al guardó ‘ex aequo’ atorgat a tots els presos i exiliats polítics

DEMANAR DISCULPES
“Ningú dels que ens han titllat de terroristes ens ha demanat perdó”
AGRAÏMENT ETERN
“Vull tornar la visita a tots aquells pobles que m’han donat suport”

El setmanari La República atorgarà el 26 de novembre, a l’auditori de Girona, els primers Premis Republicans

. La darrera novetat d’aquests premis és que el guardó d’honor ex aequo que es lliurarà a tots els presos i exiliats polítics s’amplia amb el reconeixement a Tamara Carrasco i Adrià Carrasco, Adri, els dos joves activistes que tenen una causa oberta per haver participat en mobilitzacions amb els Comitès de Defensa de la República (CDR) durant la tardor de l’any passat. Fins a aquesta mateixa setmana, l’Audiencia Nacional els investigava per uns possibles delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició, però ara, a petició de la fiscalia, ha decidit deixar d’investigar-los per aquests delictes i enviar la causa als jutjats ordinaris de Catalunya (encara no se sap a quin jutjat aterrarà el cas). Ara seran els jutjats ordinaris els que valoraran si se’ls pot imputar per desordres públics o si finalment s’arxiva el cas.

La decisió de l’Audiencia Nacional no ha fet variar, de moment, la injusta situació que pateixen els dos activistes. Tamara Carrasco segueix confinada al seu poble, Viladecans, d’ençà que a l’abril el magistrat que instruïa la causa li va imposar la mesura cautelar de no sortir del seu municipi si no era per anar a treballar. A més, cada dilluns ha de comparèixer en seu judicial i ha d’estar localitzable per telèfon en tot moment. Adri Carrasco, per la seva banda, seguirà exiliat a Bèlgica, atès que es manté l’ordre de crida i cerca que afecta tot el territori espanyol. El jove tornarà a Catalunya quan tingui totes les garanties jurídiques.

UNA PRESA I UN EXILIAT

La República ha convidat els dos activistes a la gala de lliurament dels premis, el 26-N, amb l’esperança que el puguin recollir en persona. El setmanari reconeix que Tamara Carrasco ha estat durant set mesos, i encara ho és ara, una altra presa política, mentre que Adri Carrasco es troba entre el grup de les persones que han optat per l’exili en constatar que l’Estat espanyol no li oferia seguretat jurídica. Tots dos han manifestat el seu desig de poder estar presents el 26 de novembre a l’auditori de Girona, tot i que ahir desconeixen quin calendari seguirà la instrucció d’ara en endavant. Tamara Carrasco assenyala que, segons els càlculs del seu advocat, l’exdiputat de la CUP Benet Salellas, la causa trigarà entre una setmana i quinze dies a arribar a un jutjat ordinari. El primer que demanarà la seva defensa és la retirada de les mesures cautelars. “Quan surti de Viladecans em sentiré rara. De les primeres coses que vull fer és passejar per tot Catalunya per tornar la visita a moltíssimes persones que m’han vingut a manifestar el seu suport. També a Girona”, diu Tamara Carrasco, en al·lusió a la possibilitat de ser present en el lliurament dels primers premis republicans.

BARREJA DE SENTIMENTS

La Tamara, que parla habitualment amb l’Adri, assegura que tots dos tenen “una barreja de sentiments”: “Estem feliços perquè la causa surt de l’Audiencia Nacional, però també sentim molta ràbia perquè ens han usat d’ostatges.” Dijous, hores després que es fes pública la decisió de l’Audiencia Nacional, la jove de Viladecans no havia rebut ni una sola disculpa d’aquells que l’han situat en el bàndol dels terroristes. “He d’admetre que les crítiques que provenen de la dreta feixista, en tant que esperades, no fan tant de mal com alguns comentaris que he hagut de sentir i que provenien de partits com Podem.” El que sí que ha rebut durant aquests set mesos són infinites mostres de suport: “La repressió té una cosa molt bona, l’onada de solidaritat que desperta, en el meu cas des del minut 1.”

Malgrat que Tamara Carrasco acumula set mesos confinada al seu poble, ella té molt clar que Viladecans s’ha convertit en la seva presó, però també en la seva fortalesa pel degoteig de les mostres de suport que ha anat rebent, i segueix rebent, continuadament.

Tant ella com l’Adri Carrasco –malgrat compartir cognom no tenen cap vincle familiar i ni tan sols es coneixien abans dels lamentables fets de l’abril–, han esdevingut involuntàriament personatges públics. Es mostren molt agraïts davant qualsevol reconeixement, sobretot perquè no sempre se’ls ha tingut presents quan s’ha parlat dels represaliats per l’Estat com a derivada de la decisió de portar a terme el referèndum de l’1 d’octubre i desafiar el govern de Madrid. La República els lliurarà el seu guardó, com a la resta de presos i exiliats.

SARA MUÑOZ

smunoz@lrp.cat

Vuit guardons

La primera edició dels Premis Republicans de l’Any té, a més del Premi d’Honor concedit ex aequo als presos i exiliats polítics i a Tamara i Adri Carrasco, set guardons més. Un és el premi Memòria Republicana, atorgat a Muriel Casals a títol pòstum. Els altres sis són fruit d’una votació popular en què van participar els subscriptors i lectors, i que va tenir com a guanyadors Jaume Roures (Premi Republicà de l’Any); Lluís Llach (Premi Primer d’Octubre); l’Associació de Municipis per la Independència (Premi República Popular); Proactiva Open Arms (Premi al Mèrit Republicà); Valtònyc (Premi República de les Arts) i Jordi Borràs (Premi Reflexió Republicana).

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.