Un petit gest que pot salvar tres vides
Ser major d’edat, pesar més de 50 kg i estar bé de salut són les condicions bàsiques per poder ser donant de sang. Això i ser una persona compromesa amb valors com el civisme i la solidaritat
De moment, malgrat els avenços reals en el camp de la medicina i la investigació, la sang no es pot fabricar. Davant una realitat tan tossuda, avui dia l’única manera de garantir reserves d’aquest preuat material per afrontar tant les demandes per malalties com per accidents és a través de les donacions. Catalunya és una de les zones d’arreu de l’Estat amb una resposta més elevada pel que fa a les donacions de sang, però no sempre és suficient, i de manera periòdica, normalment a través de campanyes que busquen la complicitat i sobretot la reacció de la ciutadania, s’ha de recordar a tothom que un petit gest pot arribar a salvar tres vides. I per què tres? Perquè de cada bossa que s’extreu al donant en sortiran tres compostos que es poden utilitzar per tractar tres malalts diferents. “Tota la sang que es recull a Catalunya ens arriba a nosaltres, que la processem i n’extraiem els glòbuls vermells, les plaquetes i el plasma”, especifica el director assistencial del Banc de Sang i Teixits (BST). Els glòbuls blancs o leucòcits inicialment es descarten, tot i que en determinades ocasions es podran utilitzar per a tractaments molt concrets i específics.
La sang, com a material biològic que és, té un temps de caducitat curt per a les plaquetes, de només 5 dies, i no excessivament llarg per als glòbuls vermells, de 42 dies. El plasma congelat es podrà guardar un màxim de tres anys. Un cop tractada, els components de la sang es conserven a diferents temperatures i ja estan a punt per ser enviats, principalment, als hospitals que els necessiten. “No serveix de res acumular sang si aquesta no té sortida per la demanda que hi ha, i seria imperdonable haver de llençar-ne per excés”, explica el responsable del servei. Per aquest motiu, habitualment amb 1.000 donacions al dia es manté l’equilibri desitjat i es garanteixen les reserves per a deu dies, que els especialistes consideren que és la situació idònia per no haver de patir.
Un cop superat el primer pas de la separació de components, la sang es classifica segons el seu grup. “N’hi ha uns 400, però els més habituals i coneguts són els del grup ABO que es reparteixen entre Rh positiu o negatiu”, comenta Contreras. Conèixer el grup sanguini pot semblar una curiositat sense gaire importància per al gran públic, explica el responsable del BST, perquè en cas de necessitar una transfusió se li determinarà prèviament al pacient. “Pren més importància en el cas de les embarassades quan el seu grup és diferent al del seu nadó i pot portar problemes de compatibilitat”, assenyala.
A L’ABAST DE TOTHOM
En els criteris per ser donant de sang es poden veure identificats la majoria dels ciutadans. Els requisits bàsics són tenir entre 18 i 70 anys, pesar més de 50 quilos, tenir bona salut i no estar embarassada. A partir d’aquest primer sedàs, els opositors a donants hauran de respondre un qüestionari més específic i una minienquesta del metge responsable, que també li mirarà la pressió i el nivell d’hemoglobina. “En cada extracció recollim 450 cc de sang, que la persona tornarà a recuperar entre quatre i cinc hores després”, afirma Enric Contreras, que repeteix amb una paciència pedagògica digna d’elogi: “Donar sang no podem dir que és un benefici per a la salut individual, però afirmem rotundament que ho és per a la salut col·lectiva.”
La freqüència amb què es poden fer donacions també és una de les preguntes més habituals que reben els tècnics del BST. És una qüestió simple de sexe: els homes en poden donar quatre cops l’any, un cop cada tres mesos, i les dones només tres “perquè per constitució tenen el nivell d’hemoglobina més baix”. En els dos casos sempre s’haurà d’esperar un mínim de dos mesos entre extracció i extracció. Les donacions tant als hospitals habilitats com a les unitats mòbils que viatgen pel territori no s’allarga més de 20 minuts. “I per als més aprensius, cal recordar que ara només hi ha una punxada, perquè hem eliminat la que es feia prèviament al dit per comprovar el nivell d’hemoglobina”, afegeix el responsable del BST.
Enric Contreras, amb un alt grau d’optimisme, enumera una llarga llista de motius pels quals una persona es pot decidir a ser donant. Destaquen aquells en què les xifres són prou aclaridores, com ara que una de cada deu persones que entra en un hospital necessitarà una transfusió. “La meitat dels receptors de glòbuls vermells seran pacients quirúrgics, inclosos els provocats per accidents, i l’altra meitat els rebran malalts, en especial els afectats de càncer, que no en poden produir prou”, concreta. Mentre el primer grup, amb els avenços propis de la medicina i gràcies a la millora de les tècniques quirúrgiques, ha aconseguit reduir en part la quantitat de sang que necessitava per a les intervencions, el segon grup, en què es troben habitualment pacients de més edat, s’ha incrementat gràcies a l’esperança de vida.
Pel que fa als receptors de plaquetes, els més nombrosos també són els malalts de càncer “que han d’estar sotmesos a tractaments molt agressius que els afecten directament la producció d’aquest component sanguini”. Finalment, la indicació principal del plasma és la de garantir una correcta coagulació de la sang, demanda habitual en casos com els accidents de trànsit.
UN PAS MÉS ENLLÀ
Si les donacions de sang ja no ens són estranyes des de fa molts anys, n’hi ha d’altres que encara es practiquen minoritàriament. Es tracta de les extraccions específiques de plaquetes. Per aconseguir una bossa de transfusió de plaquetes cal haver tractat com a mínim cinc bosses de sang de donacions. “El fet que sigui el component amb una caducitat més curta obliga a disposar d’una bossa de donants específics, en especial per a aquelles èpoques on s’esgoten les reserves”, comenta el doctor Contreras. A Catalunya hi ha una llista d’uns 1.000 donants actius de plaquetes que poden donar resposta a la demanda habitual. Han de tenir entre 18 i 65 anys, també pesar més de 50 kg i estar bé de salut, a banda de disposar del nivell de plaquetes que es considera normal, per sobre de les 150.000. Les donacions poden ser molt més seguides, una cada quinze dies i fins a 24 vegades l’any. També cal concertar cita prèvia en un hospital, perquè la donació s’allarga unes dues hores. “La persona es connecta a una màquina que li centrifuga la sang, li treu les plaquetes i li retorna la resta de components”, diu el metge.
En el cas de la medul·la òssia, a principis d’any es va reduir en quinze anys l’edat màxima dels donats, que ara se situa en els 40 anys “en tant que els resultats dels trasplantaments són millors amb donants més joves”. A Catalunya es van comptabilitzar 43.249 donants el 2017, un 16,5% més que l’any anterior. La Fundació Josep Carreras gestiona el Registre Espanyol de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) i el BST hi col·labora fent promoció. Segons Enric Contreras, el donant ideal de medul·la òssia és un home de 18 a 35 anys. “Quan es manifesta la voluntat de ser donant a aquest se li extreu una mostra de sang que queda registrada en espera que hi hagi un malalt que sigui compatible”, exposa, i afegeix que en cas de coincidència el donant s’haurà de sotmetre a un procediment que pot comportar ingrés hospitalari en alguns casos. Habitualment el receptor de medul·la òssia pot necessitar una segona donació al llarg del temps i per aquest motiu el donant compatible es reserva i queda cancel·lat per a altres casos.
El responsable del BST afirma que la fabricació de sang en un laboratori continua sent l’assignatura pendent: “Estem avançant per aconseguir-ho i segur que arribarà el dia, però parlem d’un líquid biològic extremadament complex”, admet. Tot i això, crear glòbuls vermells a partir de cèl·lules mare ja s’ha aconseguit. És un primer pas, petit però important.
. TERESA MÁRQUEZ
mtmarquez@lrp.cat
Una sang amb qualitat extra
Francisca Antúnez fa uns quatre anys que forma part d’un reduït grup de donants catalans, només n’hi ha 38, que tenen un tipus molt poc freqüent de plaquetes a la sang, les HPA1a. “Vaig començar com a donant de sang de ben jove, amb el meu marit, i després ens en vam fer de plasma i plaquetes”, recorda. Una anàlisi va descobrir la peculiaritat de la seva sang, i des del BST li van demanar si es volia fer donant només de plaquetes. “Vaig acceptar i ara hi vaig un cop al mes, perquè hem de fer torns per garantir que sempre hi hagi reserves de les HPA1a perquè es puguin fer transfusions”, assenyala. Aquestes plaquetes s’utilitzen en els casos en què els nadons tenen la sang incompatible amb la de la seva mare i requereixen d’una intervenció immediata. “Per mi aquest compromís mensual no representa cap problema ni molèstia, perquè veig que amb només un gest puc ajudar a salvar la vida d’un infant.” Antúnez, ajudant de cuina i mare d’una filla de 15 anys, va més enllà i considera la donació de sang “un deure moral amb el qual molta més gent hauria d’estar compromesa”. Acumula més de cent donacions entre sang, plasma i plaquetes: “I n’aniré sumant moltes més mentre me l’acceptin, perquè em fa sentir bé.”