Alimentar el nadó d’una altra mare
DONACIÓ DE LLET MATERNA El Banc de Llet es nodreix gràcies a mares lactants que hi aporten la llet que els sobra, que anirà destinada a alimentar infants prematurs de baix pes
L’arribada al món d’un infant prematur genera a les mares una angoixa que es veu agreujada si s’hi afegeix la impossibilitat de poder alletar el seu fill des del primer moment. Davant d’aquesta situació, el camí més fàcil és recórrer al Banc de Llet Materna, un servei que va néixer el 2011 i que es nodreix de les aportacions que fan altres mares lactants que han decidit donar una segona oportunitat a la llet que els sobra. “El projecte es va gestar a partir de les demandes de les unitats de neonatals dels hospitals que havien de garantir la millor alimentació per als prematurs en situació de risc”, assenyala la responsable del Banc de Llet, Vanessa Pleguezuelos que recorda que, prèviament a la posada en marxa del centre, hi va haver una primera experiència amb llet arribada des de Mallorca. Les illes Balears van inaugurar el 2001 el primer Banc de Llet Materna de l’Estat. Prop de cent anys abans, el 1909, va néixer a Viena el primer del món.
Actualment, el servei treballa amb tots els hospitals catalans i pot atendre les demandes que se’n deriven. “Cobrim totes les peticions, però també és cert que les aportacions de les mares no ho són per sempre, es concentren en un moment molt concret de la seva vida i, per tant, hi ha la necessitat d’anar augmentant el nombre de donants cada any”, precisa Pleguezuelos. Les aportacions creixen cada any. Segons les darreres dades comparatives n’hi va haver 619 l’any 2016 i 622 durant el 2017, amb una mitjana de 4,2 litres per mare i un total de 1.348 litres l’any passat. Des que es va posar en marxa el Banc de Llet hi ha hagut prop de 2.000 mares que l’han nodrit i se n’han beneficiat gairebé 3.000 nadons prematurs. Actualment, tal com precisa la responsable del servei, hi ha una seixantena de mares actives que tenen una mitjana de 35 anys. “Les noves donants ens arriben des de diversos àmbits, com a resposta a les campanyes habituals, a través del boca-orella o després d’haver passat o de conèixer una experiència que els ha permès saber com funciona el Banc”, assenyala la metgessa.
QUI, COM I QUAN
Es recomana a les mares donants que facin efectiva la seva aportació quan ja s’hagi normalitzat la lactància del seu fill. “Recomanem unes setmanes a casa d’adaptació a la nova situació i els fem saber que la donació s’haurà de ser abans que faci un any que s’estigui alletant”, comenta Vanessa Pleguezuelos. En aquest sentit, des del centre es destaca que en els casos en què és més recomanable la donació és quan la mare té una producció de llet que supera de llarg la demanda del seu nadó. “La lactància ha de ser plaent i eficaç i és millor extreure’s llet diverses vegades al dia per estimular la producció que molta quantitat en una sola extracció”, concreta l’experta en lactància Alba Padró en el blog del BST.
Un cop presa la decisió, la mare s’ha de posar en contacte amb algun dels centres adscrits al Banc de Sang i Teixits. Allà li faran una anàlisi de sang per determinar que tot està correcte i li facilitaran un kit amb un tirallet i els pots per guardar el líquid. Quan se l’ha extret, la llet s’ha de guardar al congelador i quan s’han omplert els pots, tècnics del servei passen a recollir-la per casa. “Les mares aporten la quantitat de llet que volen, no hi ha un límit i depèn de la producció de cada una”, assegura la responsable del Banc de Llet. Les estadístiques revelen que les mares comencen a ser donants quan el seu fill té entre dos i tres mesos de vida i que allarguen l’aportació fins als sis mesos. És també la dona la que decideix posar punt final a l’experiència quan ho creu convenient o quan les circumstàncies li impedeixen continuar.
La llet congelada, a -25°, arriba a les instal·lacions del centre i allà es descongela i s’analitza per garantir que compleixi el nivell nutricional establert i per descartar la presència de qualsevol tipus de patogen. Precisament, una de les principals dificultats amb què han de lluitar des del centre és amb la presència d’un bacteri, el Bacillus cereus (BC) que pot contaminar la llet i la pot fer inservible, atès que podria afectar directament el fràgil sistema immunològic dels receptors. Un estudi finalitzat aquest any entre totes les donants ha recomanat extremar la higiene a l’hora d’extreure’s la llet i intensificar la prevenció, amb mesures com, entre d’altres, descartar l’ús dels draps de cuina en què és freqüent la presència del bacteri.
Un cop garantit que la llet donada es troba en òptimes condicions, es pasteuritza al laboratori i es torna a congelar a -80° per allargar la caducitat fins a un any.
Des del centre es distribueix a les les unitats de neonatals dels hospitals. Els beneficiaris són nadons prematurs extrems, és a dir, els que pesen menys d’1,5 kg i/o tenen 32 setmanes o menys. També es pot utilitzar en nadons prematurs amb risc de malaltia digestiva o intestinal i dèficit immunitari. I, finalment, en nadons després de cirurgies de l’aparell digestiu, “ja que aquesta llet és més fàcil de digerir i facilita la recuperació intestinal”. “Hem de tenir en compte que es tracta d’infants que tenen tant el sistema digestiu com l’immunològic encara poc desenvolupat, i l’aportació de llet actua com un tractament, com una defensa”, manté.
El consum de llet materna disminueix les infeccions generalitzades greus i combat les necrosis intestinals. “És un producte que conté proteïnes, anticossos i greixos que garanteixen el creixement i protegeixen el lactant de les malalties més freqüents, com ara la diarrea i la pneumònia”, afegeix la doctora. En tot cas, “la llet materna facilitada pel Banc sempre se subministra sota prescripció mèdica en un entorn hospitalari”. Vanessa Pleguezuelos constata que les mares més conscienciades amb la feina que es fa al Banc de Llet són les que han tingut infants prematurs. “Han experimentat directament els beneficis de disposar del servei i moltes es mostren disposades a tornar el favor a altres dones que passaran pel mateix”, assenyala. En aquest sentit, també hi ha un índex molt elevat de mares col·laboradores repetidores que ho viuen com una experiència molt gratificant.
COMPROMÍS FERM
Atesa la necessitat que la llet que arribi al centre sigui òptima, la donació està contraindicada en casos com ara el consum de determinats medicaments, drogues i altres tòxics per part de la mare; que aquesta pateixi alguna malaltia crònica com ara VIH o hepatitits B o C o que sigui consumidora de tabac o d’alcohol. “També demanem a les mares que informin en cas que hagin de passar per alguna intervenció quirúrgica, es vacunin o pateixin alguna malaltia aguda o infecciosa”, afegeix.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana l’alletament matern, com a mínim, en els primers sis mesos de vida de l’infant, tant pels beneficis comprovats que li pot aportar com pel vincle emocional que s’estableix amb la mare. Precisament, també és un vincle el que apareix entre les donants i els infants receptors i les seves famílies. Amb l’objectiu de compartir experiències i promoure les donacions, el 18 de maig del 2014 es va celebrar la 1a Trobada de Germans de Llet, coincidint amb la commemoració del Dia Mundial del Donant de Llet, una reunió que s’ha anat repetint.
. TERESA MÁRQUEZ
mtmarquez@lrp.cat
Més de 200 litres de llet
Paula Carrillo va tenir bessonada el febrer del 2016 i malgrat que van néixer prematurament, els va poder alletar de seguida. A la unitat de neonats de l’Hospital de Sant Pau, on van haver d’estar unes quatre setmanes, va rebre informació sobre les donacions al Banc de Llet. “Quan vaig veure que en tenia suficient per a ells i que me’n sobrava no vaig dubtar a fer-me donant”, explica, i afegeix: “Vaig entrar fàcilment en la dinàmica de donar el pit als meus fills i, un cop satisfets, extreure’m la llet i posar-la als pots.” De fet, la Paula ocupa fins ara el primer lloc pel que fa a quantitat de llet donada amb 202 litres. “Hi va haver mesos que omplia fins a vuit pots al dia”, recorda. Un cop els seus fills, en Roc i la Fiona, van fer els 2 anys, la Paula va deixar de ser donant. “Encara avui els dono el pit, però no tan sovint i no m’hi podria dedicar com abans”, assenyala, i afirma sense embuts: “Em fa feliç haver pogut ajudar mares que ho necessitaven.”