El dossier

Quan de la mort en pot sortir molta vida

DONACIÓ DE TEIXITS Més de 100 persones es poden beneficiar de l’aportació de teixits d’un mateix cos, malgrat que aquest servei encara avui és el gran desconegut. L’any passat es va superar la xifra de 3.300 receptors

ACTUACIÓ
“Els teixits es poden extreure fins a 24 hores després de la mort”
MÉS DEMANDA
“Hi ha dèficit de donacions de còrnia i de vàlvules cardíaques”

La donació de teixits és el menys conegut dels serveis que ofereix el Banc de Sang i Teixits (BST), però cada dia cinc persones a Catalunya reben material de donants. Considerat el germà petit de la donació d’òrgans, també és, i amb notable diferència, aquell que permet beneficiar un nombre més gran de persones gràcies a les aportacions que pot oferir un sol cos mort. Fins a un centenar de receptors podran millorar la seva vida gràcies a la segona oportunitat que es podran donar a les còrnies, les vàlvules del cor, la pell, els tendons, els ossos i les artèries. “L’ús de teixits provinents de persones mortes fa molts anys que existeix, i el primer banc de còrnies que es va crear a Europa va ser el de la Fundació Barraquer”, puntualitza la doctora Anna Villarodona, subdirectora del Banc de Teixits. Inicialment, cada hospital resolia les demandes en l’àmbit local, amb totes les limitacions que això suposava, i l’arribada d’un espai que centralitzava tant el material com les peticions “va facilitar molt la feina”. En un primer moment, tal com passa amb la resta de donants, la gran majoria de la gent pot donar teixits. Només en els supòsits que la persona hagi patit càncer de la sang, VIH o hepatitis B o C queda descartada.

“Som plenament conscients que la donació de teixits, en tractar-se de la cessió d’una persona morta, no es realitza en les mateixes condicions que ho fa un donant viu i s’ha de resoldre poc després de la defunció davant d’una família que està passant un dol”, explica la doctora. La llei estableix que qualsevol persona és un donant potencial, a excepció d’aquelles que en vida s’hagin manifestat en contra de les donacions. “Sempre és recomanable que el donant hagi informat prèviament de la seva decisió a la família i als amics més propers, perquè el professional s’adreçarà al cercle més íntim del difunt per informar-los de tot el procés”, diu Villarodona. En aquest sentit, des de l’Organització Catalana de Trasplantaments es facilita un document acreditatiu, un carnet de donant tant d’òrgans com de teixits, que es recomana portar a sobre amb la documentació personal.

COM FUNCIONA?

Quan un pacient mor en un hospital i és considerat un donant potencial es posa en marxa el protocol que activa un equip mèdic de guàrdia especialitzat del BST que treballa les 24 hores del dia. “El temps d’actuació està molt marcat i els tècnics es traslladen al centre, on s’encarreguen de l’extracció i del transport posterior a la seu central, on s’analitzen i es processen”, enumera Anna Villarodona. La doctora recorda que perquè la donació sigui efectiva la mort ha d’haver esdevingut per aturada cardiorespiratòria dins o fora de l’hospital. “Els teixits es poden extreure fins a 24 hores després de la mort del pacient i es congelen a temperatures diferents en nitrogen líquid per poder ser utilitzats en condicions òptimes quan arribi el moment”, assenyala. Villarodona afegeix que l’equip desplaçat treballa en les mateixes condicions estèrils de quiròfan “i amb el mateix respecte envers el cos perquè pugui estar a punt per continuar amb el ritus funerari previst”. La donació en cap cas allarga el termini fixat per a l’enterrament o la incineració.

Una figura clau en tot aquest procés és la del coordinador de trasplantaments. Aquest tècnic del BST és l’encarregat de contactar amb la família, de resoldre els seus dubtes i assessorar-la i de supervisar que tot el camí fins al trasplantament segueix el guió previst.

Les aportacions de teixits han augmentat en el darrer any un 10% gràcies a l’acord establert amb l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC). Des del BST es va habilitar un quiròfan a les instal·lacions del Servei de Patologia Forense de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet des d’on treballen els tècnics del Banc. El perfil del donant, en aquest cas, és el d’un home de 57 anys mort per accident o per malaltia cardíaca i uns deu anys més jove que els donants que provenen de l’àmbit hospitalari. “L’Institut va començar amb les donacions de còrnies i, posteriorment, s’hi han afegit els altres teixits que s’obtenen sempre amb el consentiment familiar i, un cop obtingut, amb l’autorització del jutge corresponent”, insisteix la doctora.

QUI Se’N BENEFICIA?

Els teixits més utilitzats són els ossos, els lligaments i els tendons que, entre d’altres, es fan servir com a recanvis de pròtesis de maluc i de genoll quan hi ha desgast, per millorar la qualitat de vida de gent gran que pateix osteoporosi, per reconstruir els lligaments i el menisc i per actuar contra els tumors ossis. “Aquests són els més habituals, però hi ha altres especialitats com la ginecologia i la cirurgia plàstica en què el teixit muscoloesquelètic també té recorregut”, comenta la subdirectora del Banc de Teixits.

Per la pell hi ha una gran demanda, sobretot a les unitats de cremats, i des del BST es distribueix el 100% d’aquest teixit arreu de Catalunya. Pel que fa a les donacions d’artèries, serveixen per suplir aquest teixit en casos d’obstrucció.

Les donacions de còrnies i de vàlvules cardíaques encara avui són deficitàries “perquè sobretot de les primeres hi ha una demanda molt gran”. L’any passat, el BST va distribuir 1.633 còrnies. “La tècnica quirúrgica ha evolucionat notablement i ara es fan trasplantaments només de la part lesionada de la còrnia, però són necessaris donants més joves que garanteixin més qualitat de visió”, exposa la doctora, que destaca que a banda dels teixits més comuns “el Banc també rep peticions més concretes d’altres teixits per a pacients amb altres tipus de malalties, com ara una clavícula o part d’una mandíbula”.

Paral·lelament, els avenços en el camp de les donacions de teixits continuen. Fa poc més d’un any es va realitzar amb èxit el primer trasplantament de cartílag fresc a càrrec de l’especialista en lesions complexes de genoll (ICATME-Hospital Universitari Quirón Dexeus i Hospital de la Santa Creu i Sant Pau), el doctor Pablo Gelber, que va intervenir per resoldre una lesió greu i evitar la col·locació d’una pròtesi en un pacient jove. “Afortunadament, la investigació ens permet i ens continuarà permetent en un futur trobar noves aplicacions a les donacions de teixits”, assenyala la doctora Villarodona, que assegura: “Els assajos, els projectes de recerca i les teràpies cel·lulars ens obren més escenaris que ampliaran les possibilitats d’ajudar més persones malaltes.”

. TERESA MÁRQUEZ

mtmarquez@lrp.cat

24
hores.
Un equip mèdic de guàrdia es desplaça durant tot el dia als hospitals on hi ha un possible donant de teixits.
5
persones.
Aquest és el nombre de pacients que cada dia reben teixit de donants a Catalunya per millorar la seva salut. El 2017 se’n van beneficiar més de 3.300 receptors
1.633
còrnies.
L’any 2017 es van utilitzar aquesta quantitat de còrnies per a trasplantaments, i juntament amb les vàlvules del cor són els teixits que acumulen més dèficit de donacions.

Cartílag fresc, l’única solució

Georgina Serrano, estudiant d’un grau d’infermeria, va començar a patir dolors constants al genoll quan el flexionava. Tenia 15 anys quan va rebre el diagnòstic: osteocondritis dissecant. “El metge em va dir que l’os de sota del cartílag no rebia sang, que era com si fos mort”, explica. Va haver de passar per la sala d’operacions fins a cinc vegades. “Primer ho van provar amb un trasplantament del meu propi os, però no va funcionar”, recorda.“Després ho van intentar amb teixit congelat d’un donant del banc”, precisa. Va haver de passar tres mesos sense doblegar la cama i sense caminar. Malauradament, un temps després el dolor va tornar a aparèixer “perquè la malaltia també havia tornat i, a més, havia afectat més el cartílag”. El desembre de l’any passat, en una darrera intervenció, se li va implantar cartílag fresc. “El canvi va ser brutal, perquè en tres dies ja doblegava el genoll sense dolor i ara puc fer vida normal i puc caminar i ballar sense problemes”, explica. La Georgina destaca que només s’han fet sis operacions a Catalunya de trasplantament de cartílag fresc.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor