El dossier

Una reacció virulenta

IMMEDIATESA
“L’endemà mateix, els socis de la Unión Mercantil de Madrid ja comencen a recollir signatures contra el projecte”
ONADA PATRIÒTICA
“Cada diputació, cada entitat, rivalitza per oferir la resposta més contundent o, com a mínim, la més original”

La resposta de la societat espanyola al projecte de bases que la delegació catalana lliura al president del Consell de Ministres, Manuel García Prieto, és tan contundent com automàtica. L’endemà mateix, els socis de la Unión Mercantil i Industrial de Madrid ja comencen a recollir signatures contra el projecte. En el manifest s’afirma que “sent l’autonomia l’expressió més perfecta de la llibertat política, haurà d’anar necessàriament acompanyada del primer atribut que li correspon, que és la llibertat econòmica per a totes i cadascuna de les regions d’Espanya”; i, al mateix temps, es demana que es castigui Catalunya amb “una revisió dels aranzels vigents”. En el manifest també es reclama la formació d’una llista negra amb “tots els industrials i comerciants catalans defensors i patrocinadors de la campanya separatista amb què s’amenaça la resta de les regions espanyoles, comprometent-se a no tornar a fer-los comandes de cap classe”. Mentre tot això succeeix, el ministre d’Estat, el comte de Romanones, es troba caçant amb el rei. L’endemà, en ser interpel·lat per la premsa, Romanones declara: “Davant tantes perdius, tants conills i tants faisans, ni tan sols vaig recordar que existís el problema de l’autonomia.”

De fet, Alfons XIII i Romanones intenten formar govern entre conills i faisans. El comte, que es resistirà fins a tres vegades a la demanda del monarca, acabarà sentenciant: “Probablement aquest serà el darrer acte de la meva vida política”, una manera certament entusiasta d’acceptar l’encàrrec reial. Mentre es forma un govern amb data de caducitat, la reacció contra les demandes catalanes s’estén arreu del l’Estat sense aturador. Cada diputació, cada entitat, rivalitza per oferir la resposta més contundent o, com a mínim, la més original. Les diputacions castellanes aproven una declaració en què expressen la seva oposició “terminant i categòrica al fet que cap a província o regió d’Espanya li sigui concedida una autonomia que representi una disminució del poder únic i sobirà de la nacionalitat espanyola”. El problema no són només les declaracions grandiloqüents, sinó la crida a boicotejar “les comandes de les cases industrials catalanes”.

De tots colors

Per la seva banda, les classes mercantils i industrials d’Andalusia, després de vantar-se que la seva regió és “el major consumidor a Espanya del mercat català”, reclamen que el document sigui rebutjat sense matisos. La Cambra de Madrid encara anirà més enllà i demana al govern que, en cas de concedir-la, “s’estableixi una frontera fiscal com a defensa compensatòria per a les altres províncies”. A Castella, els representants de quasi totes les províncies aproven l’anomenat Missatge de Castella, en el qual es fa una defensa aferrissada de la unitat d’Espanya i es proclama, amb contundència, que “el separatisme disfressat és una gran desgràcia nacional”. La comitiva encarregada de lliurar el missatge a Madrid és rebuda amb entusiasme a totes les poblacions per on passa. Una de les més apassionades és Burgos, on s’apleguen fins a 10.000 persones convocades per l’Ajuntament en un acte que la premsa qualifica com a “grandiós, mai vist”. Tampoc falta a aquest “concert d’amor a la nació el poble aragonès, bressol del patriotisme espanyol”, en paraules d’un conegut comentarista de l’època. En aquest cas, la Sociedad Económica de Amigos del País recorda, en un escrit adreçat al rei, que “la unitat d’Espanya es va deure, en primer terme, a la sàvia política del rei aragonès Ferran el Catòlic”; i, tot seguit, demana: “Si s’atorguen a Catalunya determinades concessions [...] reclamem a favor de l’Aragó quantes es consideri necessàries per al seu millorament moral i material.” El punt culminant de les mobilitzacions arriba el 9 de desembre, amb una manifestació a Madrid a la qual assisteixen unes 120.000 persones, una quantitat gens menyspreable si tenim en compte que, en aquells moments, la capital de l’Estat té poc més de 800.000 habitants. L’endemà, el diari ABC la qualifica com “la més nombrosa de totes les que s’han celebrat”.

Les reaccions anteriors posen en evidència l’existència d’un pòsit anticatalanista, ben arrelat en la societat espanyola. En la seva primera intervenció durant el debat al Congrés, el líder del principal partit catalanista, Francesc Cambó, es refereix a aquest fet i confessa: “Tot i ser evident la intervenció d’elements malintencionats, reconec que si tota la tramoia i la intervenció d’aquests elements no hagués trobat un ambient propici, hauria fracassat.”

1918
“Sent evident la intervenció d’elements malintencionats, reconec que si tota la tramoia i la intervenció d’aquests elements no hagués trobat un ambient propici, hauria fracassat” Francesc Cambó Líder de la Lliga Regionalista

Un manifestant ben informat

Un redactor de La Veu de Catalunya va aconseguir parlar amb una de les persones van desfilar pels carrers de Madrid en la multitudinària manifestació contra l’autonomia catalana. L’entrevistat no estava per contemplacions. Sense que el redactor tingués temps de preguntar, el manifestant va declarar: “Ha estat brutal. Ara veuran els catalans que no es juga amb nosaltres. Ha estat una cosa enorme, brutal, bestial.” Segons sembla, els mòbils del senyor es centraven en dos punts: “La intangibilitat i els aranzels”, si bé sobre aquesta darrera qüestió només tenia la convicció “que s’havia fet per beneficiar Catalunya i que tenien una misteriosa i subtil relació, que ell ja no podia copsar, amb la fixació de fronteres”. Quan li van preguntar si s’havia llegit les bases presentades va afirmar que “eren massa llargues” i va afegir: “Vostè creu que les ha llegit Sacristán [el president de la Unió Mercantil, que havia convocat la manifestació]?”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor