El dossier

En primera persona

Ignasi Millet fa més de dues dècades que és seropositiu i afronta la infecció amb optimisme i sentit de l’humor. Tanmateix, adverteix que, malgrat els avenços, no s’ha d’abaixar la guàrdia

EFECTES SECUNDARIS
“Hem hagut de prendre tanta medicació que això passa factura”

Acaba de ser avi d’un nen que es diu Max i diu que és la millor experiència del món. Ignasi Millet, un veí de la Floresta (Sant Cugat del Vallès) de 58 anys, fa més de dues dècades que és seropositiu i ha viscut en primera persona l’evolució de l’epidèmia. “Gràcies a la recerca s’ha avançat molt, però els que fa més de vint anys que tenim el VIH al nostre organisme hem hagut de prendre una quantitat tan forta de medicació que ara passa factura”, explica.

Depèn de cada persona, però els anomenats superVIHvents poden patir des d’envelliment prematur fins a afeccions cardíaques, alteracions renals o problemes psicològics. “Perquè els joves d’avui rebin un tractament el menys agressiu possible, nosaltres ens vam haver de prendre primer els més agressius. Llavors no era un problema de toxicitat, sinó de simple supervivència. Han calgut molts anys, molta gent morta i que nosaltres féssim de conillets d’índies perquè ara els seropositius puguin viure més i amb més qualitat de vida”, diu Millet, que tot i això es considera un privilegiat. “Jo soc aquí, d’altres no. I a l’Àfrica un nen seropositiu dura dos anys, perquè allà no hi arriben els medicaments, no hi arriba ni el menjar”, lamenta. També reclama que no s’abaixi la guàrdia: “No es pot perdre la por a una malaltia que no arriba sola i que està lligada a moltes altres infeccions de transmissió sexual que et poden arruïnar igualment la vida. I en qualsevol cas, tenir el VIH no deixa de ser un tema greu, dolorós i que et fa emprenyar.” En el seu cas especialment, ja que el virus dins del seu organisme ha mutat en nou ocasions i ha hagut de canviar moltes vegades la combinació de medicaments que pren per mantenir-lo a ratlla.

PARLAR-NE OBERTAMENT

La qüestió, segons Millet, és que els joves d’ara no han perdut ningú proper per culpa de la sida i, per tant, ho veuen tot des d’una altra perspectiva. I el fet que els mitjans de comunicació parlin sempre dels gran avenços mèdics i de la cronicitat de la malaltia fa que, en certa manera, s’hi perdi la por. “Encara que no et moris, una malaltia crònica no deixa de ser un cop molt dur. Ara bé, és cert que de morir-te a no morir-te hi ha una gran diferència”, diu. Per Millet, parlar clar i obertament és la millor manera de tractar aquest tema. “El sentit de l’humor, l’afecte, la comunicació, parlar-ho, fer-ho no només teu, també dels altres... et dona una força especial, t’ajuda a tirar endavant cada dia. Com més en parlem, millor estarem tots plegats, perquè ens donarem suport els uns als altres”, assegura. Tot i això, reconeix que no sempre és fàcil i que molts seropositius no volen explicar-ho per por de perdre la feina, i també perquè l’estigma encara hi és.

“La gent parla dels sidosos de manera despectiva i jo no he sentit mai parlar de cancerosos amb el mateix to. Tot plegat depèn de la falta d’informació i de la poca educació sexual que es fa des de les escoles, que és gairebé nul·la. Està molt bé explicar com es posa un preservatiu, però s’hauria de fer molt més, s’hauria de tractar com volem viure la nostra vida, ser més vitalistes, parlar, compartir, ajudar...”, insisteix. I en el cas concret dels seropositius, fer vida sana, fer exercici i ser optimista. “No aconsegueixo res pensant que tant de bo no m’hagués infectat, és el que m’ha tocat i, de moment, soc avi i estic viu”, conclou.

‘Ignasi M.’

Millet va protagonitzar el 2014 aquest documental de Ventura Pons que és una finestra a la seva vida. Museòleg de professió, es va casar molt jove i va tenir dos fills abans de divorciar-se anys més tard. A la pel·lícula parla tant de la seva homosexualitat com del fet de ser seropositiu.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor