El dossier

On s’amaga el virus?

Aquest és un dels grans dubtes pendents en relació amb el VIH, un virus complex i que muta amb molta facilitat dins de cada persona infectada. IrsiCaixa, a Badalona, és un dels centres de referència mundial en el seu estudi

EXPECTATIVES
“Fa temps que fem recerca i aviat veurem resultats”
MOTIVACIONS
“La complexitat del virus és un repte per a la comunitat científica”
CONCEPTE
“El ‘pacient de Berlín’ va demostrar que la cura és possible”

L’Institut de Rerceca de la Sida IrsiCaixa, que té la seu a l’Hospital de Can Ruti, a Badalona, és un dels centres de referència mundial en la lluita contra la malaltia. Va ser creat el 1995 gràcies a la col·laboració entre el Departament de Salut de la Generalitat i l’Obra Social de La Caixa, amb una estructura innovadora que ha estat, sens dubte, un dels motius del seu èxit: està al mateix edifici hospitalari on es troba la Fundació Lluita contra la Sida, que ofereix atenció a persones seropositives. La doctora Julia García Prado, cap del grup d’evasió immunitària i vacunes, explica per què aquesta proximitat és un valor afegit: “Tenim el pacient al costat i podem fer recerca amb la visió que la nostra feina ha de ser beneficiosa per a ells. Ens permet tenir objectius més ambiciosos i ens fa més fàcil arribar a aquesta població perquè ens ajudi en la nostra recerca. Hi ha pocs llocs on hi hagi una interacció tan propera de l’activitat clínica i de la recerca”, assegura.

LA VACUNA

Quan es parla del VIH, la paraula vacuna desperta moltes esperances i ja s’estan fent assajos amb persones en diversos llocs del món. Tanmateix, encara hi ha uns quants reptes pendents per poder desenvolupar aquestes vacunes, ja sigui les preventives –com les de la grip, el xarampió o altres infeccions– o bé les terapèutiques, les que s’administrarien a persones ja infectades perquè el seu sistema immunitari s’activés i pogués fer front al virus sense necessitat de medicació.

El repte principal, segons explica Julia García Prado, és que el virus VIH és el virus més complex que s’ha intentat erradicar fins ara. “És molt especial, perquè és molt divers. Dins d’una mateixa persona hi ha molts virus diferents i, a més, canvien. Pensem que en el cas de la grip cada any necessitem una vacuna nova perquè cada any canvia. Amb el VIH hauríem de generar desenes de milers de vacunes diferents per a la mateixa persona, per tant serien bilions les necessàries per a la població en general”, explica. “I amb el VIH –afegeix– tenim la diversitat dins de l’individu, però també la diversitat geogràfica, perquè hi ha famílies diferents del virus en diferents llocs dels món.”

El segon repte és que el virus infecta les cèl·lules del sistema immunitari, és a dir les cèl·lules que precisament són les que ens han de defensar del virus. “És molt difícil treballar contra el virus perquè el sistema immunitari està molt feble. Altres virus no ataquen el sistema immunitari, per tant pots treballar per intentar millorar-lo o modular-lo per mitjà de les vacunes”, indica la investigadora.

TORNAR AMB FORÇA

El tercer gran repte és que es tracta d’un retrovirus, una família específica de virus que s’instal·len dins de les cèl·lules. “Com que el virus s’ha quedat dins del genoma, encara que tu no tinguis la percepció que estàs malalt i et trobis del tot bé, si deixes la medicació el virus torna, i torna amb la mateixa força que el primer dia que et vas infectar. No sabem on s’amaga ni com, queda latent. I aquest és un dels grans misteris, perquè no ho entenem”, lamenta García Prado. Tot i aquests reptes, però, es va avançant molt. Per exemple, a part d’una possible vacuna preventiva s’estan desenvolupant anticossos a través de l’enginyeria genètica. Tot plegat fa preveure que en els propers cinc anys hi haurà grans avenços i molta més informació disponible sobre el VIH.

LA CURACIÓ

“Els nostres pacients estan molt bé, els tractaments són molt bons i molt efectius, però com milloraria la seva vida? Podent-los curar. Així també se superaria l’estigma de ser seropositiu. A més, les medicacions s’han de prendre tota la vida, tenen un cost i evidentment no estan exemptes d’efectes secundaris, com tots els medicaments. Per això busquem com podem eliminar els reservoris on s’amaga el virus”, assegura la investogadora de l’IrsiCaixa.

Un dels objectius seria aconseguir trobar un segon pacient de Berlín. Timothy Ray Brown, un nord-americà de 53 anys, va ser diagnosticat seropositiu el 1995 quan estudiava a Berlín (per això el nom). Afectat d’un tipus de leucèmia, el 2007 i el 2008 li van fer dos trasplantaments de cèl·lules mare en un context molt concret. El donant compatible tenia una mutació genètica que feia que aquelles cèl·lules tinguessin unes característiques especials que fan que el VIH no les pugui infectar. En concret, els falta un receptor, que s’anomena CCR5, sense el qual el virus no pot atacar la cèl·lula, però sense el qual els humans poden viure. El pacient no només es va curar del càncer, el VIH també va desaparèixer completament, de manera que se’l considera la primera persona –i de moment única– que s’ha curat de la infecció, ja que continua sense virus i sense haver de prendre medicació.

Aquest èxit va servir per esperonar les investigacions amb cèl·lules mare i, actualment, amb un consorci internacional coliderat des d’IrsiCaixa s’està intentant reproduir el mateix context amb una persona seropositiva que necessiti un trasplantament de medul·la. “De moment no s’ha donat el cas adequat. I no es pot agafar un seropositiu i fer-li el trasplantament si no li cal, perquè hi ha un risc molt alt. Primer de tot hi ha l’ètica. De tota manera, sí que hi ha hagut persones infectades que s’han sotmès a trasplantament i de moment no hi ha indicis del virus al seu organisme, però encara és massa aviat per considerar que estan curades”, explica García Prado. “El problema –afegeix– és que cada vegada que ens aproximem al moment en què ja pensem que hem arribat a la curació, el virus acaba reapareixent. Malgrat tot, sabem que la curació és possible, si s’ha aconseguit una vegada es pot tornar a aconseguir.”

EDICIÓ GENÈTICA

Així, el pacient de Berlín va suposar una empenta en l’edició genètica per aconseguir canviar el sistema immunitari i que el virus desaparegui d’allà on estigui amagat. “Es tracta d’introduir aquestes cèl·lules resistents a l’organisme, que vagin proliferant i que el virus vagi desapareixent. Un trasplantament té uns riscos importants, i el que volem és reproduir els seus efectes, però al laboratori, sense tant risc. Ara bé, estem encara als inicis, perquè tocar el genoma sempre és complicat”, adverteix. En qualsevol cas, hi ha moltes estratègies per arribar a la curació. La mateixa vacuna preventiva, combinada amb reactivadors de latència, pot activar el virus on estigui amagat per poder-lo atacar. I també s’està investigant la manera d’ajudar el sistema immunitari perquè respongui a aquest virus reactivat.

García és optimista. “Fa molt de temps que fem recerca i ara veiem els resultats. Ha ajudat molt el suport econòmic. A més, la complexitat de la malaltia també ha fet que fos un repte científic important”, diu, mentre recorda que molts avenços relacionats amb el VIH han tingut altres aplicacions. “En el cas dels inhibidors de proteasa, per exemple, s’estan utilitzant per tractar l’hepatitis C i estan curant la malaltia. I tota la tecnologia desenvolupada amb vacunes s’està transferint a altres malalties com la tuberculosi, l’hepatitis i la malària. Els avenços són espectaculars, tenim trenta fàrmacs aprovats, la qualitat de vida dels pacients és molt millor... El que falta és l’estocada final.”

2.952
pacients
atesos el 2016 pels diferents professionals de la Fundació Lluita contra la Sida.
8
grups de recerca
de l’IrsiCaixa treballen per a l’erradicació del VIH/sida i les malalties que hi estan relacionades.

Dianes terapèutiques

Els fàrmacs que prenen els seropositius actuen sobre dianes terapèutiques, sobre allò que tenen en comú totes les variants del VIH que hi ha a les persones infectades. Es donen en combinació, de manera que es bloqueja el virus de diferents formes alhora i això fa que li resulti molt difícil alliberar-se de la pressió farmacològica. Així, el virus es conté i no es desenvolupa la malaltia. Per això és molt important l’anomenada adherència farmacològica: que els pacients prenguin la medicació de la manera adequada.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor