La lluita per la prevenció
En el cas del VIH, es pot tenir sexe segur sense utilitzar condó? La resposta és sí, gràcies a un tractament que evita la infecció
Tot i que el VIH no discrimina per sexes –la prova és que arreu del món el 52% dels seropositius són dones– a Catalunya la infecció afecta sobretot homes que practiquen sexe amb altres homes. “L’epidèmia és eminentment homosexual i urbana. És un patró que es reprodueix en els països occidentals, on entre la població general té una incidència baixa, però es concentra en grups de població clau, aquells als quals ens hem d’adreçar si hi volem incidir realment”, explica Ferran Pujol, director del Barcelona Checkpoint, un centre comunitari de detecció del VIH i altres infeccions de transmissió sexual que s’ha convertit en una referència a Europa.
Aquest centre està adreçat a homes gais, homes que tenen sexe amb homes –i que no s’identifiquen necessàriament com a gais– i dones transsexuals, “que són les grans invisibilitzades”, assegura Pujol. Van ser pioners a apostar per fer la prova ràpida del VIH, tot i els recels que suposava que el diagnòstic no el fes directament un metge, i ara també reivindiquen que s’aprovi d’una vegada la profilaxi preexposició (PrEP), que s’ha demostrat que és una potent eina preventiva.
Per al director del Programa de Prevenció, Control i Atenció al VIH, les ITS i les Hepatitis Víriques de la Generalitat, Joan Colom, el pla de xoc contra la malaltia es basa, efectivament, a prevenir les noves infeccions, a actuar amb rapidesa quan ja s’han produït (en menys d’una setmana la persona seropositiva ja està en tractament), i a reduir el retard en el diagnòstic, que es produeix en el 44% dels casos.
els que no ho saben
Apostar per un diagnòstic ràpid implica millors expectatives per al pacient i, a més, redueix el risc que continuï transmetent el virus a altres persones. Això és bàsic tenint en compte que segons diversos estudis el 30% dels seropositius no saben que ho són. Encara que no hi ha dades exactes, aquesta xifra a Catalunya s’ha reduit sensiblement, segons Joan Colom, precisament per la feina de diagnòstic que s’està fent.
“Repartim tests ràpids, fem microcampanyes de conscienciació, augmentem cobertures..., però tot i això hem de continuar avançant. El retard no depèn del fet que hi hagi proves a l’abast, sinó del fet que la gent les demani”, reconeix. A Catalunya, la prova del VIH es pot fer en qualsevol centre d’atenció primària, als hospitals, en 128 farmàcies i fins i tot hi ha la possibilitat de comprar un auto-test per fer-la directament a casa de manera anònima. I conscienciar els col·lectius amb més possibilitats d’infecció és bàsic.
A Barcelona, el Checkpoint fa tan sols un 3% dels tests de VIH de tot el territori català, però detecta un terç de les noves infeccions. De fet, és el primer centre de diagnòstic de Catalunya i el segon de l’Estat. “Fem 37 proves per detectar un cas nou, i això és una ràtio molt bona. És el resultat de centrar-nos en un col·lectiu clau i concret, i de tractar la sexualitat sense prejudicis. Aquí pot venir qualsevol persona i no serà mai jutjada”, recorda Pujol.
PREEXPOSICIÓ
A part d’incentivar el diagnòstic, una altra estratègia que s’ha comprovat que és molt efectiva és la PrEP (profilaxi preexposició), que consisteix a prendre un fàrmac –una combinació dels antiretrovirals que prenen els seropositius– abans de tenir relacions sexuals per evitar el contagi. Es tracta d’una mesura preventiva que ja està inclosa en els sistemes de salut de països com França, Noruega, Bèlgica i els Estats Units, però que aquí encara no està aprovada. Tot i això, un col·lectiu nombrós d’unes 700 persones l’estan prenent de manera controlada gràcies a la participació en assajos clínics, i a part hi ha la possibilitat de prendre la medicació comprant-la per internet. De fet, a Barcelona Checkpopint estan notant un augment important de persones que trien aquesta opció –prendre-la pel seu compte– i que recorren al centre per fer el seguiment mèdic, ja que com qualsevol altre fàrmac aquestes pastilles s’han d’utilitzar sota supervisió. Segons Pujol, és molt efectiva i molt segura. “Et dona autonomia i la protecció te la confereixes tu mateix. Et prens la pastilla, no has de negociar amb ningú i estàs protegit gairebé al 100%.”
Actualment, hi ha dues pautes aprovades, la diària i la intermitent. La diària la utilitzen persones que tenen moltes relacions sexuals amb parelles diferents i de manera espontània. “Si la possibilitat d’entrar en contacte amb el virus és quotidiana –indica Pujol– es pren cada dia, però també es pot fer servir de manera molt segura amb programació, quan saps del cert que tindràs relacions sexuals un determinat dia. Llavors es prenen dues pastilles el dia abans, una el dia de les relacions i una altra el dia després. Això et cobreix gairebé el 100%.” El “gairebé” és degut al fet que s’han donat casos –molt pocs– d’infecció malgrat la profilaxi. “Són molt difícils d’explicar, segurament la persona ha topat amb un virus resistent, però no podem dir que no volem utilitzar aquesta estratègia perquè no sigui 100% segura. Tampoc és 100% segur pujar a un avió”, recorda Pujol. El responsable de Barcelona Checkpoint insisteix que la capacitat preventiva de la PrEP és més elevada que la del condó, però una cosa no exclou l’altra. “Hi ha gent que vol la màxima protecció i farà servir les dues opcions. Altres, en canvi, consideren que amb PrEP ja estan prou protegits”, afegeix.
Arribats a aquest punt, sorgeix la pregunta lògica: si la PrEP protegeix només del VHI però permet tenir relacions sense preservatiu, no augmenten les altres infeccions de transmissió sexual? La resposta és no. De fet, als països on està avalada pels sistemes de salut, no només disminueix la incidència del VIH, sinó també la d’altres malalties. “L’explicació és senzilla: com que les persones que utilitzen PrEP segueixen controls mèdics periòdics, es detecten millor les altres infeccions. De tota manera, encara que fos cert, no seria excusa per no utilitzar la profilaxi: la sida és una malaltia molt més greu comparada amb les altres. No tindria sentit deixar de promoure-la per evitar que augmentin la sífilis o la gonorrea”, insisteix Ferran Pujol. Joan Colom, per la seva banda, explica que des del Departament de Salut es defensa aquesta profilaxi en la mesura que és possible, però que aprovarla depèn del govern espanyol. “Hem fet iniciatives per garantir-ne la provisió, participem en diversos estudis i estem en la línia de poder demostrar el potencial d’aquesta estratègia, esperant que Madrid l’aprovi i l’integri al sistema nacional de salut per utilitzar-la correctament”, manté.
més llibertat
A part dels beneficis per a la salut de tothom, la PrEP també té unes conseqüències psicològiques que fan que s’hagi comparat amb la píndola anticonceptiva i l’alliberament que va suposar per a les dones. “Molts homes gais, conscients de la seva vulnerabilitat davant del VIH, ens expliquen no havien aconseguit disfrutar mai de les relacions sexuals, sempre pensant que la parella els podia infectar”, explica Pujol.
No és estrany, doncs, que cada cop més persones hi estiguin interessades. I si no poden entrar en algun estudi que els faciliti la medicació, la compren per internet. És important, però, seguir les pautes correctament. És per això que al costat del Barcelona Checkpoint s’ha obert un espai especialitzat, el PrEP-Point. “Vam començar fent cites informatives individuals i ara ja fem dues sessions grupals cada setmana. A mesura que l’evidència científica ha demostrat que el fàrmac és segur, la gent decideix que ja no s’espera més”, conclou.
Més oberts als canvis
Segons Ferran Pujol, la profilaxi preexposició és una mostra que a la societat li costa molt obrir-se als canvis. “Si les estratègies amb les quals es fa front a un problema són rígides, costa més avançar. El problema de la sexualitat és que encara és un tabú i molta gent no s’atreveix a parlar-ne quan va al metge. Hauria de ser molt més fàcil. El sistema s’hauria de posar al costat de les persones, no en contra“, afirma.
L’estigma que no es cura amb una píndola
Ningú hauria de tenir por de les persones seropositives, el virus no es contagia com una grip. De fet, si la persona està en tractament i la càrrega viral és indetectable, no es contagia de cap manera, ni tan sols practicant sexe sense preservatiu, tal com recorda Ferran Pujol. “Hi ha molt d’estigma i aquesta és una qüestió social que per desgràcia no es pot arreglar amb una píndola. Tothom hauria de tenir clar, el col·lectiu gai també, que el risc de transmissió en aquests casos és zero. S’han fet estudis molt exhaustius, seguint centenars de parelles serodiscordants i controlant milers d’actes sexuals sense preservatiu, i no hi ha cap prova de transmissió. I això és una molt bona notícia, perquè en ciència és molt difícil arribar al zero, però és lògic que no es pugui transmetre allò que no es té”, insisteix. Així, segons Pujol, es dona la circumstància que resulta més segur tenir relacions sexuals amb un seropositiu en tractament que tingui la càrrega viral controlada que no pas amb qualsevol altra persona, que podria estar infectada sense saber-ho.