El dossier

Manual d’ús del Consell per la República

La cita de Pompeu Fabra, “només tindrem allò que sapiguem guanyar”, va retronar en la presentació del Consell per la República. L’organisme busca reagrupar les forces independentistes i fer passes per traduir en fets la voluntat popular sorgida de l’1 d’octubre

ELSA ARTADI
“No està previst que tingui un rol en la part sectorial de l’acció del govern”
CARLES PUIGDEMONT
“A la UE hi ha sis països que tenen menys habitants que el nombre de catalans que van votar sí l’1-O”
QUIM TORRA
“No hi ha marxa enrere en el camí cap a la llibertat”
TONI COMÍN
“El Consell per la República no serà retòrica ni simbolisme”
CUP
“Aquesta nova institució alimenta el discurs simbòlic a l’exterior”
PERE ARAGONÈS
“El Consell tindrà les mans lliures per treballar per la independència”
CLARA PONSATÍ
“És una eina que ja fa temps que hauríem d’haver posat en marxa”
NACHO MARTÍN BLANCO
“És una institució que no representa el conjunt dels catalans”
FERRAN PEDRET
“Caldria defensar les institucions de qui pretén substituir-les”
PABLO CASADO
“La prioritat de Torra és el Consell per la República imaginària”

Fil a l’agulla. El Consell per la República ja camina. L’objectiu és clar: treballar per materialitzar la voluntat popular que van expressar les urnes, de manera inequívoca, després del referèndum de l’1 d’octubre de l’any passat. Galvanitzar l’independentisme i ajudar a difondre i a reafirmar tota la força que l’impulsa és, també, part de la missió que té encomanda el nounat Consell. La repressió judicial i policial, i totes les posteriors traves que ha tractat d’impulsar l’Estat espanyol, han intentat minar la cristal·lització d’aquell mandat popular. El clima de conflicte i l’anormalitat que representa tenir el govern legítim tancat a la presó de manera preventiva, o mantenir-lo forçosament a l’exili, així com el setge judicial a les entitats sobiranistes i als seus representants, ha desembocat en tensions entre Junts per Catalunya i Esquerra en el govern de la Generalitat i ha dividit l’independentisme, fins al punt d’entorpir l’avenç cap a la República Catalana. El Consell ambiciona ser una brúixola per seguir complint el full de ruta.

1

Objectius concrets i estratègia definida

El Consell per la República vol ser la nova eina útil del sobiranisme. S’empara en l’acord d’investidura signat el 8 de març del 2018, entre JuntsxCat i ERC, que ja preveia un consell a l’exili. Més de mig any després, s’ha concretat. A finals d’octubre, ja es va fer al saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat una presentació inicial del Consell. Era el dia 30, just un any després de la primera compareixença pública del govern català a Brussel·les. Suposava un primer tast, per donar a conèixer un projecte embrionari. Brussel·les era el marc escollit per desplegar, el dissabte 8 de desembre, el manual d’instruccions del Consell en tota la seva plenitud. El Consell és un instrument nascut per institucionalitzar la República Catalana. S’empara en la legitimitat sorgida dels resultats del referèndum de l’1 d’octubre. Una consulta en què es van comptabilitzar 2,2 milions de vots i on el a favor de constituir Catalunya en una república independent va guanyar amb un 90% de suports. Amb la legitimitat d’aquell resultat, el Consell per la República es compromet a impulsar el mandat popular sorgit de l’1-O i a trobar les estratègies necessàries per fer-lo efectiu. “Avui a la UE hi ha sis països que tenen menys habitants que el nombre de catalans que van votar sí al referèndum de l’1-O”, va posar de manifest Carles Puigdemont en l’acte de presentació del Consell, el 8 de desembre. Va aprofitar per reclamar que cal sumar el màxim de suports possibles i va fer una crida per “persistir, sense por”.

2

Àmbit d’actuació

El Consell no només serà representació, “també serà acció”, afirmava Toni Comín. Tindrà diversos àmbits d’actuació: el polític, l’internacio-

nal, el jurídic i el cultural. L’assemblea de representants traçarà les línies mestres que cal seguir en cada una de les àrees però, des del seu naixement, el Consell per la República té encomanada la missió de jugar un actiu paper diplomàtic per projectar al món la imatge de Catalunya. A més, també s’ha avançat que està previst que ajudi a impulsar iniciatives legislatives ciutadanes, tant a l’Estat espanyol com a la Unió Europea. Toni Comín ha revelat l’interès per l’impuls d’una iniciativa ciutadana europea per reclamar que s’activi l’article 7 del tractat de la UE, que persegueix la violació greu i persistent d’un estat membre dels principis fonamentals de la UE i que, en cas de sanció, permet després la suspensió dels drets d’aquest estat. En l’àmbit internacional, el Consell pretén posar el focus en el judici contra els líders independentistes. Crear un observatori del procés judicial per posar a la vista dels acadèmics de les universitats dels diferents països, i dels especialistes en dret, l’anòmal funcionament de la justícia espanyola. En matèria de cultura, s’ha posat de manifest la voluntat de donar protecció i difusió exterior a la llengua i a la cultura catalanes.

3

On té la seu?

El Consell per la República té la seu a Waterloo i arrenca la seva activitat sota el marc legal belga. És una conseqüència del setge a què sotmet l’Estat espanyol qualsevol iniciativa relacionada amb el procés sobiranista que ha emprès el poble català. En aquest sentit, el Consell es desenvoluparà per si mateix, sense lligams amb les institucions de govern catalanes. “El Consell per la República no està previst que tingui un rol en la part sectorial de l’acció del govern, però sí que té un rol en tot el moviment que ha de permetre implantar el mandat de l’1 d’octubre”, assegurava Elsa Artadi, consellera de la Presidència i portaveu del govern, en l’acte de presentació del nou organisme. Queda descartat, doncs, que pugui mantenir cap mena de vinculació orgànica ni amb la Generalitat ni amb el Parlament, tot i que hi haurà diputats que formaran part de l’assemblea del Consell. En la seva especial estructura radica la seva utilitat: té la tasca de fer “tot allò que les institucions no poden fer”, atesa la “llibertat vigilada” a què l’Estat espanyol sotmet Catalunya sota l’amenaça d’aplicar, una altra vegada, l’article 155. Segons va assegurar Carles Puigdemont, l’Estat espanyol “no podrà fer res” perquè el Consell actuarà “en plena llibertat i en el marc de l’estat de dret europeu”.

4

Com s’estructura?

En formen part totes les persones que s’inscriguin voluntàriament i sense límit territorial al registre ciutadà. “Només cal la voluntat de ser-ne part i l’adhesió als valors que volem que ens cohesionin”, posen de manifest les bases del Consell. Tothom pot formar part d’aquest registre, sense cap límit d’edat ni d’origen. Tots aquells ciutadans que s’inscriguin a la nova plataforma a través del web participaran en l’elecció d’una assemblea, integrada per entre 100 i 150 membres. Aquesta assemblea vol ser un espai de representació política i social. Serà convocada com a mínim dues vegades l’any i tindrà la potestat d’escollir el president del Consell per la República. En el president recaurà la competència de triar els membres del consell executiu. Tot i això, aquest mecanisme es posarà en marxa quan els inscrits arribin al milió de persones o, alternativament, en un període d’entre sis i dotze mesos. Inicialment, és Carles Puigdemont qui lidera el consell fundacional, en què també hi ha els exconsellers Comín, Puig i Ponsatí; la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; l’advocada Neus Torbisco-Casals; el líder de Demòcrates de Catalunya i diputat adscrit a ERC, Antoni Castellà, i la vicepresidenta de la Diputació de Barcelona, Meritxell Budó. Tots ells han estat designats a títol personal per Puigdemont per “ajudar” en aquesta primera fase. Les entitats Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, Associació de Municipis per la Independència (AMI) i Associació Catalana de Municipis (ACM) hi donen suport, així com també l’Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega familiars dels presos. La CUP, en canvi, no avala el Consell per la República, perquè considera que parteix d’una “lògica simbòlica”, que no té com a objectiu “la ruptura democràtica amb l’Estat espanyol” i que no disposa de “mecanismes de control democràtic i popular”. En un comunicat, la formació afegeix que aquest organisme “alimenta el discurs simbòlic a l’exterior” i “no afronta l’element central del conflicte que viu el país, que és l’exercici del dret a l’autodeterminació al territori”.

5

D’on surten els diners per finançar-se?

Una de les preguntes més recurrents de les veus crítiques amb les iniciatives sobiranistes té relació amb qui assumeix el cost de cada projecte. El Consell per la República és una entitat de caràcter privat i que no recorrerà a un finançament públic. En aquest sentit, Pere Aragonès, vicepresident del govern i responsable de la conselleria d’Economia, assegurava que el Consell per la República és una entitat financerament autònoma i amb un ampli marge maniobra: “Tindrà les mans lliures per seguir treballant per la independència de Catalunya, el dret a l’autodeterminació de Catalunya i la nostra causa.” Segons Aragonès, el Consell neix en una situació d’excepcionalitat per ser “un espai lliure de defensa” de l’autodeterminació de Catalunya. A banda de les donacions que pugui rebre l’entitat i de les diferents accions que emprengui per recaptar fons, cada persona que s’inscrigui en el Consell per la República ha d’abonar un mínim de 10 euros. Això fa que, si s’arriba a assolir la xifra del milió d’inscrits, el Consell tindria un mínim de 10 milions d’euros per finançar els actes que proposa en el seu ideari. La xifra d’inscrits creix cada dia, però actualment hi ha unes 50.000 persones registrades.

MARC ROVIRA

mrovira@lrp.cat

1 milió
d’inscrits
. El Consell per la República es fixa assolir aquest objectiu per poder desplegar, avalat per un ampli suport popular, el seu programa d’actuació.
10
euros.
L’aportació mínima que s’exigeix per poder tramitar la inscripció en el Consell per la República són aquests 10 euros.

Un instrument per fer feina

El Consell actuarà en diversos àmbits, com són la internacionalització, el procés constituent, la generació de noves fórmules de mobilització democràtica, la recerca i el desenvolupament d’eines socials i polítiques innovadores i la difusió de la cultura i la realitat social catalanes.

Reivindicació, música i cuina

La presentació a Bèlgica del Consell per la República també va tenir el seu contrapunt musical. Grups i artistes com El petit de Cal Eril, Els Catarres, Gerard Quintana i Valtònyc van ser els encarregats de posar la música i l’espectacle a la sala La Tentation, a Brussel·les, en el marc del festival CityZen. Les actuacions musicals “per la llibertat” es van desenvolupar al llarg de dotze hores. A les actuacions hi van acudir, entre d’altres, els presidents Quim Torra i Carles Puigdemont; el portaveu parlamentari adjunt de Junts per Catalunya, Eduard Pujol; la delegada del govern davant la UE, Meritxell Serret; l’exconsellera Clara Ponsatí, i el conseller Jordi Puigneró.

A més, també hi va assistir l’actriu Sílvia Bel, presentadora de l’acte del Consell per la República, o personalitats com l’advocada Magda Oranich.

En el marc del festival, la sala, propietat del Centre Gallec de Brussel·les, acollia una exposició fotogràfica a càrrec dels fotoperiodistes Jordi Borràs, Lluís Brunet, Roser Vilallonga i Delmi Álvarez.

A banda, el col·lectiu Les Cuineres de Sils va preparar una oferta de gastronomia tradicional. Un dels moments destacats del festival va ser quan Carles Puigdemont, que havia acudit al festival amb la seva família, va felicitar les cuineres. Puigdemont va néixer a Amer, un poble que està a una trentena de quilòmetres de Sils.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor