El dossier

Judici a la democràcia

El 2019 s’endevina un any d’alt voltatge que pot ser clau en el camí cap a la República. L’infame judici als líders independentistes i les eleccions municipals i europees, les grans cites

DIVISIÓ DE LA CAUSA
El Tribunal Suprem jutjarà els dotze acusats de rebel·lió i malversació, mentre que el TSJC farà el mateix amb els sis acusats de desobediència
JUDICI TELEVISAT
El judici oral al Tribunal Suprem es podrà seguir per televisió, en sessions de matí i tarda
CENTENARS DE TESTIMONIS
L’alt tribunal farà públic en els propers dies quins dels testimonis proposats accepta

Fins a dotze líders de l’independentisme se sotmetran aquest 2019 a les urpes del Tribunal Suprem. Es tracta de bona part del govern Puigdemont, de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, de l’expresident de l’ANC i actual president del PDeCAT, Jordi Sànchez, i del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. El judici al procés, que alguns sectors de la societat civil ja qualifiquen de judici a la democràcia, arrencarà, previsiblement, aquest mes de gener. Sona la música del 21 o 22 de gener, tot i que no hi ha confirmació oficial. Al banc dels acusades s’asseuran les nou persones que ara estan en presó preventiva acusats de rebel·lió, i els exconsellers Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, acusats de desobediència i malversació de fons públics.

També estan en el punt de mira de la justícia, en aquest cas acusats de malversació de fons públics, els exmembres de la mesa del Parlament: Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. L’expresidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, també serà jutjada per aquest delicte. Aquesta mateixa setmana, però, el Suprem ha anunciat la decisió de remetre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la part que afecta els sis acusats de desobediència, estimant així els articles de previ pronunciament (equivalent a les qüestions prèvies) plantejats per aquests sis acusats. La resta de processats també van intentar que els seus casos es derivessin a la justícia catalana, però la sala ha desestimat la petició aferrant-se a la seva “competència per jutjar els delictes de rebel·lió i malversació”.

La causa es va iniciar contra un total de 25 líders, però set d’ells són a l’exili, inclòs el president Puigdemont, i no se’ls reclama després que diferents tribunals europeus hagin descartat el delicte de rebel·lió. Tots els encausats són líders o exlíders polítics, a excepció del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Joan Josep Nuet és l’únic que s’ha declarat no independentista, i Jordi Sànchez és l’únic que l’1 d’octubre del 2018 era un líder social en tant que president de l’ANC, tot i que en els mesos posteriors va fer el salt a la política.

Els advocats dels encausats no es cansen de denunciar que faran front a un judici sense garanties processals. Per començar, el tribunal estarà presidit pel jutge Manuel Marchena. Els presos van demanar la seva recusació després que es divulguessin uns missatges del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, celebrant el control “des del darrere” de la sala que ha de jutjar l’1-O, un cop Marchena va ser l’elegit per presidir el Consell General del Poder Judicial. Els seus vincles amb el PP no han estat suficients perquè fos apartat del cas.

A més, tant l’instructor de la causa, el jutge Pablo Llarena, com el mateix Marchena han evidenciat en diverses ocasions la necessitat d’escarmentar els líders catalans. Alguns membres de l’alt tribunal que jutjaran els dotze acusats ja van observar el delicte de rebel·lió en el moment que van admetre les acusacions de la fiscalia, de l’advocat de l’Estat i de Vox. Tot plegat sense oblidar els informes policials tergiversats que han anat apareixent.

En els propers dies, el Tribunal Suprem anunciarà la data del judici, així com la llista interminable de testimonis admesos. S’espera que centenars de persones desfilin durant diverses setmanes per la sala de l’alt tribunal, on se celebrarà un judici oral, en sessions de matí i tarda de dilluns a dijous i que serà televisat. El canal 3/24 n’oferirà totes les sessions en directe. Els encausats i les seves defenses confien que la transmissió en directe ajudarà a destapar encara més les vergonyes d’un sistema judicial que ha creat un relat de ciència-ficció per demostrar que el procés està envoltat de violència.

Les mostres de suport ja s’han anat succeint d’ençà que va arrencar la repressió contra els líders independentistes. Les entitats de juristes Col·lectiu Praga i Drets han impulsat un manifest que exigeix la llibertat dels presos i que ja han signat més de 1.000 professionals del dret. Amnistia Internacional ha anunciat que seguirà de prop el judici per garantir que es compleixin les garanties d’un procés just (a l’octubre, aquesta ONG ja va demanar l’alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart). L’Organització Mundial contra la Tortura també va moure fitxa i va enviar una carta a Pedro sánchez, a la fiscal general de l’Estat i al defensor del poble en què argumenta que els càrrecs de què s’acusa els Jordis (Sànchez i Cuixart) són infundats. L’ONG Front Line Defensers va emetre un comunicat centrat en el cas de Cuixart en què defensava que els càrrecs contra ell són totalment desproporcionats i que serà jutjat per reprimir la seva tasca de protecció de drets civils i polítics.

Judici als mossos

El 2019 serà un any en què els processos judicials tindran un protagonisme tan esperat com indesitjat. L’Audiencia Nacional té obert un front contra l’exresponsable dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la resta de la cúpula de la policia catalana: la intendent Teresa Laplana i els excaps polítics de la policia autonòmica Pere Soler i Cèsar Puig. La causa té relació amb el paper que van tenir els Mossos tant el 20 de setembre, davant la Conselleria d’Economia, com l’1 d’octubre.

El procés també s’investiga des de diversos jutjats del país, tant pel que fa als preparatius del referèndum (amb més d’una quarantena d’investigats) com a les càrregues policials de l’1-O, en què hi ha més d’una vintena de policies nacionals esquitxats per la seva actuació aquell dia en diversos punts de votació. Algunes denúncies ja han estat arxivades perquè no s’han pogut identificar els agents. Al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona el judici va començar al novembre. El final de totes aquestes històries són, ara per ara, una gran incògnita.

SARA MUÑOZ

smunoz@lrp.cat

La resposta del carrer

SARA MUÑOZ

Les entitats sobiranistes, principalment l’ANC i Òmnium Cultural, preparen una campanya de denúncia del judici a l’independentisme que es traduirà amb molta acció al carrer. La mobilització s’allargarà mentre duri el judici, i mentrestant s’anirà perfilant també la resposta que part de la societat donarà un cop es conegui una sentència que no inclourà l’absolució dels processats. Des de molts sectors ja s’aposta per recuperar l’esperit del 3 d’octubre i repetir l’aturada de país. Si la idea prospera, caldrà definir-ne la durada.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)