Judici a la democràcia

Fins a dotze líders de l’independentisme se sotmetran aquest 2019 a les urpes del Tribunal Suprem. Es tracta de bona part del govern Puigdemont, de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, de l’expresident de l’ANC i actual president del PDeCAT, Jordi Sànchez, i del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. El judici al procés, que alguns sectors de la societat civil ja qualifiquen de judici a la democràcia, arrencarà, previsiblement, aquest mes de gener. Sona la música del 21 o 22 de gener, tot i que no hi ha confirmació oficial. Al banc dels acusades s’asseuran les nou persones que ara estan en presó preventiva acusats de rebel·lió, i els exconsellers Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, acusats de desobediència i malversació de fons públics.

També estan en el punt de mira de la justícia, en aquest cas acusats de malversació de fons públics, els exmembres de la mesa del Parlament: Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. L’expresidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, també serà jutjada per aquest delicte. Aquesta mateixa setmana, però, el Suprem ha anunciat la decisió de remetre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la part que afecta els sis acusats de desobediència, estimant així els articles de previ pronunciament (equivalent a les qüestions prèvies) plantejats per aquests sis acusats. La resta de processats també van intentar que els seus casos es derivessin a la justícia catalana, però la sala ha desestimat la petició aferrant-se a la seva “competència per jutjar els delictes de rebel·lió i malversació”.

La causa es va iniciar contra un total de 25 líders, però set d’ells són a l’exili, inclòs el president Puigdemont, i no se’ls reclama després que diferents tribunals europeus hagin descartat el delicte de rebel·lió. Tots els encausats són líders o exlíders polítics, a excepció del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Joan Josep Nuet és l’únic que s’ha declarat no independentista, i Jordi Sànchez és l’únic que l’1 d’octubre del 2018 era un líder social en tant que president de l’ANC, tot i que en els mesos posteriors va fer el salt a la política.

Els advocats dels encausats no es cansen de denunciar que faran front a un judici sense garanties processals. Per començar, el tribunal estarà presidit pel jutge Manuel Marchena. Els presos van demanar la seva recusació després que es divulguessin uns missatges del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, celebrant el control “des del darrere” de la sala que ha de jutjar l’1-O, un cop Marchena va ser l’elegit per presidir el Consell General del Poder Judicial. Els seus vincles amb el PP no han estat suficients perquè fos apartat del cas.

A més, tant l’instructor de la causa, el jutge Pablo Llarena, com el mateix Marchena han evidenciat en diverses ocasions la necessitat d’escarmentar els líders catalans. Alguns membres de l’alt tribunal que jutjaran els dotze acusats ja van observar el delicte de rebel·lió en el moment que van admetre les acusacions de la fiscalia, de l’advocat de l’Estat i de Vox. Tot plegat sense oblidar els informes policials tergiversats que han anat apareixent.

En els propers dies, el Tribunal Suprem anunciarà la data del judici, així com la llista interminable de testimonis admesos. S’espera que centenars de persones desfilin durant diverses setmanes per la sala de l’alt tribunal, on se celebrarà un judici oral, en sessions de matí i tarda de dilluns a dijous i que serà televisat. El canal 3/24 n’oferirà totes les sessions en directe. Els encausats i les seves defenses confien que la transmissió en directe ajudarà a destapar encara més les vergonyes d’un sistema judicial que ha creat un relat de ciència-ficció per demostrar que el procés està envoltat de violència.

Les mostres de suport ja s’han anat succeint d’ençà que va arrencar la repressió contra els líders independentistes. Les entitats de juristes Col·lectiu Praga i Drets han impulsat un manifest que exigeix la llibertat dels presos i que ja han signat més de 1.000 professionals del dret. Amnistia Internacional ha anunciat que seguirà de prop el judici per garantir que es compleixin les garanties d’un procés just (a l’octubre, aquesta ONG ja va demanar l’alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart). L’Organització Mundial contra la Tortura també va moure fitxa i va enviar una carta a Pedro sánchez, a la fiscal general de l’Estat i al defensor del poble en què argumenta que els càrrecs de què s’acusa els Jordis (Sànchez i Cuixart) són infundats. L’ONG Front Line Defensers va emetre un comunicat centrat en el cas de Cuixart en què defensava que els càrrecs contra ell són totalment desproporcionats i que serà jutjat per reprimir la seva tasca de protecció de drets civils i polítics.

SARA MUÑOZ

smunoz@lrp.cat