El dossier

Cita cabdal amb les urnes

Arrenca un any de sobredosi electoral en què serà impossible escapar del plebiscit entre independentisme i unionisme i entre monarquia i república. Al maig, municipals i europees, com a mínim

PES DE LES MUNICIPALS
Des de la proximitat s’enforteix el projecte polític
TRENCAMENT DE BLOCS
En molts municipis s’articularan pactes d’esquerra basats en l’eix social
MISSATGE A EUROPA
Les eleccions europees seran un altaveu per mostrar la força del sobiranisme

El 2019 serà un any amb claríssim accent electoral. Sobre el calendari hi ha marcada la cita del diumenge 26 de maig, quan a casa nostra coincidiran les municipals i les europees, però sobre la marxa podrien irrompre altres comicis. Les del 26-M no seran unes eleccions municipals qualsevol. Per molt que les formacions que hi concorren posin part de l’èmfasi en el seu projecte local, a ningú se li escapa que serà impossible fugir del plebiscit entre independència i unionisme i entre monarquia i república.

Les forces sobiranistes saben que les municipals no són només la clau de la futura gestió de la ciutat, sinó que també són conscients que tenen entre mans el destí de l’administració més propera al ciutadà i, en conseqüència, un dels vehicles més eficaços per implantar un discurs polític que vagi més enllà de la gestió del dia a dia. És des de la proximitat des d’on més i millor s’enforteix el projecte polític. La república, així doncs, també està en joc en aquestes eleccions municipals.

Sobre el futur mapa municipalista planen a hores d’ara molts interrogants. El 2015, el PDeCAT encara va mantenir l’hegemonia en bona part del territori, tot i que va perdre l’Ajuntament de Barcelona, peça clau en el tauler de joc, i va quedar afeblit en algunes ciutats de l’àrea metropolitana. Sembla que ara ERC cotitza a l’alça i li podria prendre espais, o almenys així ho comencen a assenyalar diverses enquestes. A les ciutats on el sobiranisme sumi es podran bastir projectes en clau de República Catalana, tot i que de ben segur que hi haurà municipis on es trencarà la dinàmica dels blocs i, de bracet del PSC, s’articularan eixos d’esquerra amb un discurs inclusiu ben travat i amb l’argument de crear un cordó sanitari que freni la dreta i, fins i tot, l’extrema dreta. A hores d’ara, els socialistes tenen set de les deu alcaldies dels municipis de més de 100.000 habitants. Només dues estan en mans de l’independentisme (Sabadell i Reus), mentre que els Comuns van conquerir Barcelona. Els Comuns, en les seves diverses fisonomies, poden ser clau en moltes ciutats on l’eix social prevalgui sobre el nacional.

EL FUTUR DE LA DRETA

Un altre interrogant referit al comportament electoral en aquests comicis serà si Ciutadans mantindrà el suport aconseguit el 21-D, o si s’hi aproximarà, i fins a quin punt aquest augment convertirà el PP en un partit residual, a excepció de Badalona –on Xavier García Albiol parteix com a favorit– i algun altre racó del país. La possible irrupció de Vox també podria fer virar alguns ajuntaments cap a l’extrema dreta, una realitat que contribuiria a explicar el trencament de blocs i els pactes d’esquerra per tal de frenar el feixisme.

Durant els pròxims mesos també s’anirà definint el futur dels 712 alcaldes que afronten un procés judicial acusats d’haver facilitat la consulta de l’1 d’octubre. Alguns dels afectats tenen la intenció de repetir com a caps de llista, però a les files dels seus partits temen encara una possible inhabilitació. De moment, però, diversos jutjats han decidit arxivar els primers casos que han resolt, un fet que ara per ara es desconeix si crearà jurisprudència, amb la qual cosa la resta d’alcaldes, encara la majoria dels assenyalats per la fiscalia, abandonaran la condició d’investigats i deixaran de tenir un front obert amb la justícia.

Quan falten només cinc mesos per a la celebració dels comicis, encara hi ha formacions en la franja de l’esquerra que miren de tancar candidatures àmplies i moltes d’altres que no han nomenat els seus candidats. Els interrogants planen sobre uns comicis que seran clau per definir futures estratègies de país.

eleccions europees

Històricament, les eleccions per triar els representants de l’Estat espanyol a la Unió Europea han despertat força menys interès que la resta de convocatòries electorals. Aquest any, però, la cita té caràcter excepcional. Les forces independentistes tenen clar que les europees són un altaveu per llançar un missatge a Europa i al món. L’independentisme aspira a mostrar la seva musculatura. La darrera cita, el 2014, va significar un triomf d’ERC a Catalunya i les forces sobiranistes van concentrar el 59,6% dels vots. A l’Estat espanyol, la victòria va ser per al PP.

Les eleccions europees tenen una circumscripció única a l’Estat espanyol, la qual cosa implica que un veí de Huelva pot votar una candidatura amb segell català, i a la inversa. De fet, ERC hi concorrerà amb una llista única amb EH Bildu i el Bloc Nacionalista Gallec, amb Oriol Junqueras com a cap de llista. Després que els republicans descartessin la suma del sobiranisme català, JuntsxCat no ha revelat encara ni qui serà el seu candidat ni sota quin paraigua hi concorrerà (el 2014 CiU es va presentar amb la Coalició per Europa). La CUP ha decidit no presentar-se a aquestes eleccions, malgrat que el conflicte català també es dirimeix a Europa. La formació vol posar l’accent en el municipalisme.

Les eleccions europees, que com en els anys 1987 i 1999 tornen a coincidir amb unes municipals, seran un termòmetre de la situació catalana. Els ciutadans de la UE triaran 705 diputats (actualment en són 751, però el Brexit n’hauria de fer reduir el nombre) i l’Estat espanyol n’elegirà un total de 59, cinc més que el 2014.

El 26 de maig també hi haurà eleccions a tretze comunitats autònomes: el País Valencià, les illes Balears, Astúries, Cantàbria, Navarra, Castella i Lleó, la Rioja, Madrid, Castella-la Manxa, Múrcia, les illes Canàries, Aragó i Extremadura.

Tothom aspira a controlar Barcelona

SARA MUÑOZ

Els ajuntaments del país són eines clau en el camí cap a la república, i aquest fet converteix Barcelona en el principal cavall de batalla de tots els partits, sigui quin sigui el seu segell polític. El partit d’Ada Colau aspira a mantenir l’alcaldia de Barcelona, però sap que una marea independentista se li tirarà a sobre. Això sí, l’atomització de l’oferta de partits sobiranistes pot restar presència d’aquestes forces a la sala de plens, atès que la llei d’Hondt, la que distribueix el repartiment de regidor en funció del suport rebut a les urnes, premia l’acumulació de vots en una única llista. Si l’independentisme no acaba consumant una majoria a la sala de plens, les negociacions podrien donar per escriure una enciclopèdia sencera. Es desconeix quina posició prendran tant els Comuns com el PSC, després que els primers expulsessin els socialistes del govern municipal de Barcelona arran del suport del PSOE a l’aplicació de l’article 155.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)