1714
El clam d’un país abandonat
Poc abans de la ratificació del Tractat d’Utrecht, que va posar fi a la guerra de Successió i va sentenciar Catalunya a la seva sort, es van editar diversos opuscles en què es condemnava la política del govern anglès i l’abandonament dels catalans, sotmesos a la venjança de Felip V.
Els primers esforços per internacionalitzar el cas català es remunten al segle XVIII, poc després del Tractat d’Utrecht, quan els estats enfrontats per la guerra de Successió acorden posar fi a les hostilitats. A partir d’aleshores, Catalunya resta abandonada a la seva sort. I les institucions catalanes primer i els exiliats després malden per fer arribar el “cas dels catalans” a les cancelleries europees i les potències aliades.
Val la pena destacar, en aquest sentit, dos opuscles escrits i publicats a Londres el 1714, The case of the catalans considered i The history of the catalans. En els dos casos, es tracta d’una condemna rotunda de la política seguida pel govern tory; i, molt especialment, pel seu principal dirigent, Henry St. John, que, sense consultar-ho a la resta d’aliats, va iniciar les negociacions que van culminar amb l’evacuació de Catalunya per part de les tropes aliades. Els autors, anònims, reclamaven al govern anglès que complís les promeses fetes als catalans a través del Pacte de Gènova. Els esforços es van intensificar després del Tractat de Viena, l’any 1725, quan es va segellar la reconciliació entre Felip V i l’emperador Carles d’Àustria, que anys enrere s’havien disputat el tron de la monarquia espanyola.
El principal destinatari de les trucades va ser, novament, el regne d’Anglaterra. En un escrit que duu el títol de Via fora als adormits, editat el 1734, l’autor no tenia manies a responsabilitzar Anglaterra “de l’esclavitud injusta de Catalunya i Espanya, i de la que en conseqüència d’aquesta amenaça avui a la Europa”. No és l’única mostra d’aquells anys. També cal recordar una carta adreçada directament a Jordi II d’Anglaterra en què es feia un recordatori especial al Pacte de Gènova entre Catalunya i Anglaterra del 1705. En aquest cas, s’apel·lava al monarca anglès i a la responsabilitat moral d’ajudar Catalunya: “No eximeix V.R.M. i son Regne de l’obligació de complir los pactes de tan solemne tractat: accelerant si importa l’ocasió de practicar sa garantia amb nostra protecció. No hi ha, ni pot haver-hi tractat d’Anglaterra amb altres prínceps interessats que anul·li el que produïm.”
Amistat anglesa
En els escrits adreçats a Anglaterra es fa referència a l’incompliment del Pacte de Gènova. A The case of the catalans considered es diu: “Si aquell poble és abandonat i perdut, no mereixerem la censura [...] com a autors de la seva ruïna? El mot catalans no serà sinònim de la nostra deshonra? D’altres pobles, alliçonats amb l’exemple, rebutjaran la nostra amistat.”
