1927
La conjura dels catalans
La Catalogne Rebelle es va editar a París l’any 1927 per part d’Estat Català. La major part del llibre està dedicada a explicar “la conjura dels catalans” al públic francès, però també hi ha una extensa introducció sobre la llengua i la cultura, la presa de consciència nacional i el moviment “separatista”.
El 4 de novembre del 1926, les autoritats franceses van frustrar l’intent d’alguns catalans, encapçalats per Francesc Macià, d’alliberar Catalunya i proclamar-hi la República Catalana. L’experiment va ser, des d’un punt de vista militar, un autèntic fracàs, però paradoxalment va tenir un fort impacte en l’opinió pública francesa. Disset dels participants van ser jutjats a París. Personalitats franceses com ara Paul Valéry i la comtessa de Noailles van donar suport a Macià i el seu estat major. Macià va aprofitar el ressò dels judicis i va proclamar els principis que havien inspirat la temptativa: “Volem una Catalunya independent dins del concert dels pobles lliures; un estat democràtic, pacífic i republicà al costat d’aquesta França que estimem i per la qual dotze mil catalans van morir a Verdun. Volem destruir la monarquia espanyola, sempre enemiga de França, tal com ha demostrat una vegada més amb la seva neutralitat hipòcritament hostil durant la Gran Guerra.”
El cas va contribuir a alimentar, encara més, el mite de Macià; un personatge heroic que, per a molts, ja començava a ser conegut com l’Avi. Per damunt de tot, però, va generar un fort impacte en la premsa francesa, amb pàgines i pàgines dedicades a seguir el judici. A banda del ressò mediàtic del judici, Estat Català va editar un llibre en què s’explicava amb detall la “conjura dels catalans a França”, des dels preparatius fins a les declaracions dels imputats durant el judici. En el prefaci, es remarcava que “aquesta gesta frustrada dels catalans, que cercava la instauració de la República Catalana independent, no es pot considerar, a despit del caràcter sagnant, la gesta aïllada d’un moment d’exacerbació del separatisme”. Tot seguit, es dedicava a resseguir els antecedents que havien conduït fins a la temptativa del 1926: “Els poetes de la Renaixença catalana van sembrar en l’ànima de Catalunya; més tard, els polítics de tots els partits van engreixar la sembra; els separatistes catalans actuals en volem tenir el fruit.” El gruix principal del llibre estava dedicat al judici, però hi havia alguns capítols dedicats a la llengua i la cultura i a la consciència nacional catalana fins que “el fracàs de tots els esforços cap a la solució pacífica va acabar empenyent cap a la desesperança els catalans que hi havien confiat”.
