El dossier

De la lectura als cursos a l’estranger

Quatre polítics en actiu, Elsa Artadi, Miquel Iceta, Xavier García Albiol i Susanna Segovia, relaten com han après els coneixements acumulats i regalen alguns consells que miren d’aplicar-se

ELSA ARTADI
“Els discursos llargs són meus perquè m’agrada decidir el que diré”
“Un bon polític ha de ser honest, sincer i tenir capacitat de treball i voluntat de servei”
XAVIER GARCÍA ALBIOL
“M’encanta la proximitat. L’he trobat a faltar els darrers tres anys”
MIQUEL ICETA
“S’ha de ser convincent, i per aconseguir-ho el millor és ser natural”
“La política s’aprèn fent-la i escoltant altres polítics, si és possible bons polítics”
XAVIER GARCÍA ALBIOL
“La gent no et vota per saber de tot, sinó per ser referent en un tema, com ara les ocupacions” “Tinc 51 anys. Ara ja és difícil que algú em faci canviar”
SUSANNA SEGOVIA
“Si tingués temps m’agradaria formar-me en gestió d’equips”

Quatre polítics en actiu, primeres espases als seus respectius partits, accedeixen a conversar sobre com han adquirit les competències que els han situat en la primera línia del camp de batalla. El bagatge professional previ, l’aprenentatge del dia a dia, la formació específica en el terreny de la política, els bons consells, les lectures adequades... Tot, en major o menor mesura, enriqueix. No tothom, però, opta pel mateix camí per fer-se a si mateix com a polític. Ni tothom té la mateixa experiència acumulada, que també és un grau. L’economista Elsa Artadi va assolir el protagonisme públic quan Junts per Catalunya va decidir nomenar-la consellera de Presidència del govern sorgit del 21-D i portaveu de Junts per Catalunya al Parlament. Artadi es refereix al seu salt al primer plànol de la política com “una transició natural tot i que potser una mica ràpida”. Abans de ser la veu de JuntsxCat, va ocupar diversos càrrecs al govern català que li van permetre descobrir les entranyes de l’administració i li van donar solvència: el 2011 s’hi va incorporar com a assessora del conseller Andreu Mas-Colell; el 2013 va ser nomenada directora de Tributs i Jocs i més tard va ocupar els càrrecs de secretària d’Hisenda i de directora general de Coordinació Interdepartamental, que afavoreix el coneixement més ampli de tota l’administració. “Sense tots aquests passos no hauria fet el darrer i ara no seria ni consellera de Presidència ni portaveu. És una projecció que guarda lògica”, sosté.

L’encàrrec que li va arribar més per sorpresa va ser el de dirigir la campanya electoral de Junts per Catalunya, el 2017. “La falta d’experiència la vaig compensar –diu– envoltant-me d’un bon equip que ja coneixia, posant-hi criteri i dedicant-hi moltes hores.” Anar de bracet dels millors professionals, en qui puguis confiar, és la primera recomanació d’Artadi. “És un error descomunal envoltar-se de mediocres per semblar més llest”, assenyala. El segon consell que regala: “Treballar amb honestedat. No pots retorçar les dades o els arguments i estar dient mentides. Has de poder dir el mateix en privat i en públic. Ha de coincidir el que penses i el que dius per no entrar en contradiccions”, subratlla. Són coneixements que ha anat absorbint, però que també venen heretats dels anys dedicats a la docència en diferents racons del món i fins i tot de l’època d’estudiant d’economia. La consellera de Presidència no ha fet cap formació específica per ser portaveu. Això sí, s’escolta amb la màxima atenció les recomanacions de l’equip de comunicació del partit, com ara que no begui aigua enmig d’una notícia perquè talla el tall de veu que li pot anar bé a un mitjà audiovisual (“abans ho feia”) o que faci una pausa per diferenciar dos acords de govern diferents. Amb el mateix equip prepara les rodes de premsa, vaticinen què interessarà als periodistes... Un altre hàbit que té interioritzat, com la majoria de polítics que fan exposicions públiques, és el de llegir els discursos en veu alta abans d’enfrontar-se a l’auditori. No sempre té temps, però.

Davant del ritme frenètic del dia a dia, guanya més rellevància que el discurs sigui dissenyat per un mateix per dominar-lo i estalviar-se així sorpreses de darrera hora. Fins i tot quan l’equip del partit li prepara un esborrany, ella mira d’adaptar-lo al format en què se sent més còmoda. També té clares quines han de ser les virtuts d’un bon polític: “Ser honest i sincer, tenir capacitat de treball i tenir molta voluntat de servei a la ciutadania.”

Un recurs al qual Artadi recorre amb gust per millorar els seus coneixements és el de llegir tant com li és possible. No li resulta senzill, tenint en compte, detalla, que la majoria de les seves jornades laborals comencen a les vuit del matí i finalitzen després de sopar. “És de les coses que més trobo a faltar, temps per llegir. Miro d’aprofitar els caps de setmana.” En aquesta nova etapa vital ha après a llegir al cotxe sense marejar-se, explica satisfeta.

FORMACIÓ A L’ESTRANGER

Un dels polítics catalans amb una trajectòria més duradora és el popular Xavier García Albiol. Va aterrar a la política amb 23 anys, absolutament verge des del punt de vista del domini del terreny. D’això ja en fa vint-i-vuit. Aleshores no proliferaven els assessors ni els consultors ni cap figura professional que guiés els polítics. “Jo vaig arribar a la política amb vocació i amb ganes de ser alcalde de Badalona”, sosté. Els primers aprenentatges els va assolir “a còpia de garrotades polítiques”, i ell mateix admet que va arribar a fer “alguna denúncia estrambòtica”. No oblidarà mai la seva primera presentació com a candidat a l’alcaldia de Badalona. “Era un acte de partit amb 200 persones. Hi va assistir el vicepresident d’Alianza Popular, Miguel Herrero de Miñón. Aleshores jo pensava que els discursos me’ls havia d’aprendre de memòria i així ho vaig fer. En pujar al faristol em vaig quedar en blanc. I ho vaig confessar. Vaig fer el que vaig poder. És obvi que no va ser el millor discurs de la meva vida.” En finalitzar l’acte, revela Albiol, algú li va preguntar a Herrero de Miñón per aquell jove de dos metres. “M’ha impressionat. És un noi molt alt”, va respondre.

L’any 2006, el PP tenia cinc regidors a Badalona, i García Albiol es va començar a creure que un dia no gaire llunyà podria ser alcalde. Fins aleshores, ell s’inscrivia a tants cursos com podia dels que oferia el seu partit, però sobretot als de comunicació, per aprendre a fer discursos, dirigir-se a la gent... El mateix any 2006, relata ell, va descobrir que hi havia una universitat de prestigi mundial en formació política, la George Washington, i s’hi va capbussar una setmana per realitzar un seminari intensiu de comunicació política i direcció i estratègia de campanya. “Vaig tornar enlluernat amb les campanyes americanes, vaig agafar el meu equip i els vaig dir que aniríem molt seriosament per les eleccions del 2007”, prossegueix. Va ser aleshores quan va contractar els serveis d’Iván Redondo, actual director del gabinet de presidència de Pedro Sánchez, perquè li dirigís la campanya. El resultat més recordat d’aquella col·laboració és el polèmic vídeo 7 minuts, en què es vinculava inseguretat i immigració.

En els anys posteriors, l’expresident del PP català s’ha desplaçat dos o tres cops a Washington per estar en contacte amb les darreres tendències. D’allà ha extret sobretot una sèrie de pautes que per ell ja són, en les seves pròpies paraules, la bíblia de la política: “La gent no et vota per saber de tot. La gent vota les persones per ser referent en un tema, per exemple la delinqüència, les ocupacions...” El seu segon versicle polític: “Perquè et votin t’han de conèixer. I a partir d’aleshores vaig trepitjar encara més el carrer, tot i que en aquest aspecte ja no em guanyava ningú.” Albiol té l’avantatge de fer dos metres. Se’l veu de lluny i sempre surt a la foto, un recurs que acostuma a explotar.

Una virtut que fins i tot els seus rivals li reconeixen és la naturalitat. “Pots fingir un temps, però no vint anys. Has de tenir l’habilitat de treure les parts més positives de la teva personalitat, però ser tu”, aconsella. On més gaudeix de la política és amb el frec a frec de la gent del carrer. “M’encanta la proximitat. És una de les coses que he trobat a faltar aquests tres anys que he dedicat al Parlament. Quan tinc l’ànim baix surto al carrer.”

Xavier García Albiol està envoltat d’un grup d’assessors, però acostuma a dir l’última paraula. El consell que més vegades sent és que no digui sempre el que pensa. En fa cas? El seu somriure el delata. “Tinc 51 anys. Ja és difícil que em canviïn.” Supervisa totes les accions de comunicació i ha arribat a aturar campanyes quan ja estaven a la impremta. I fins i tot d’impreses, perquè en el darrer segon no ho ha vist prou clar. Albiol s’erigeix com un gran defensor de la formació política. “És bàsica. Les campanyes, per exemple, no es poden fer seguint els mateixos paràmetres de principis dels anys noranta. Crec en la professionalització cent per cent.”

ESCOLTAR-SE ELS ALTRES

Un altre polític que ja acumula un llarg bagatge és Miquel Iceta. El primer secretari del PSC creu que la millor escola te l’aporta la mateixa vida: “La política s’aprèn fent-la i escoltant altres polítics, si és possible bons polítics”, indica. Ell reconeix que ha estat “bastant autodidacte“ i que llegeix “força”. Mira també d’articular discursos “amb un missatge clar”, malgrat que és conscient que “no sempre és fàcil explicar de manera senzilla un problema complex”. La seva trajectòria política l’ha portat a fer un bon tast d’administracions ben diverses, la qual cosa li proporciona un ampli coneixement del funcionament del sector públic i de l’univers polític. Se sent afortunat per haver estat en un ajuntament, en un gabinet de presidència a Madrid, diputat al Congrés i diputat al Parlament”. I privilegiat d’estar en connexió amb líders polítics “de molta talla” com Pasqual Maragall, Raimon Obiols, Joaquim Nadal... Qui li desperta més admiració, per molts motius, és l’expresident del govern espanyol Felipe González. El coneix molt bé. Va treballar al seu gabinet entre els anys 1991 i 1996. Miquel Iceta, però, mira d’aprendre alguna cosa de tothom, “també de Josep Borrell”. Des del punt de vista de la retòrica, es declara un gran admirador d’Allende, Roosevelt i Miterrand. I a grans trets de molts polítics francesos “perquè en general tenen una bona oratòria i una bona escriptura”.

Miquel Iceta és sens dubte un dels grans oradors del panorama actual. Tot i que els experts en aquest art aconsellen gravar els discursos i revisar-los per detectar errors i repetir encerts, Iceta mai ho fa: “Per falta de temps i perquè em produeix un cert rubor.” Sí que acompanya la seva eloqüència de molta reflexió sobre el que vol traslladar o vol destacar, manté. Habitualment ell elabora un primer guió dels seus discursos, el seu equip li fa un esborrany a partir de les seves idees i ell li dona la forma definitiva. També és fan de la improvisació, una qualitat que no està a l’abast de tothom, i de la naturalitat dels polítics com a millor arma per ser coherent i convincent. “Jo soc així, com veieu”, subratlla, tot admetent que als mítings, davant la seva gent, és on més s’envalenteix i més se situa en el terreny de les emocions.

Iceta sosté que es deixa aconsellar bastant i que fa temps que no s’inscriu a cap curs perquè l’activitat és frenètica i no li deixa hores lliures (fa anys n’havia fet de retòrica i argumentació). Ha hagut de visitar el logopeda, obligatòriament, per aprendre a respirar mentre parla. Ja li van treure un pòlip de les cordes vocals i ara hi té un quist. I a més mira d’evitar quedar-se afònic amb freqüència. A risc d’emprenyar els professionals que l’atenen, es declara “poc disciplinat amb els exercicis”. Segueix llegint tant com pot, tot i que li agradaria poder dedicar-hi més hores, ja que opina que qualsevol polític ha d’estar al cas del que succeeix al seu entorn.

CARA NOVA ALS COMUNS

No és conscient que en algun moment de la seva vida el cos li demanés dedicar-se a la política institucional, però Susanna Segovia, gairebé per sorpresa, va ser triada l’octubre per rellevar Elisenda Alamany com a portaveu de Catalunya en Comú-Podem al Parlament. Periodista de formació i amb una llarga trajectòria treballant en organitzacions dedicades al món de la cooperació, parlar davant de la gent no li ha resultat moure’s en un terreny fangós. “En el món de la cooperació ja havia posat en pràctica moltes de les coses que es necessiten per fer política de cara a la gent, com parlar en públic.” Segovia acumula en el seu currículum molts tallers sobre drets humans, ecologia, feminisme, participació ciutadana... És xerraire de mena i va treballar uns quants anys a la Televisió de Badalona, fets que li han fet una mica més senzill el salt a l’arena. Ella, a més, va cursar un màster de ciències polítiques mentre vivia a l’Equador, “molt útil a l’hora de tenir capacitat d’anàlisi o d’interpretar coses que et passen”.

Durant les primeres intervencions a l’hemicicle, Susanna Segovia ni tan sols era conscient que aquelles imatges es podien retransmetre per televisió. “Només pensava en la gent que tenia al davant i si veia que algú mirava d’incomodar-me amb els seus gestos, com per exemple fa sovint Ciutadans, mirava els meus companys o aquella persona a qui m’estava dirigint.” Sempre que pot assaja els discursos i l’entonació, i calcula el temps, sobretot els primers dies per agafar taules. Els professionals de la seva formació, tant l’equip de discurs i argumentari com l’equip de comunicació, l’ajuden tant com poden, però ella sempre acaba adaptant els discursos al seu gust. Sap que de vegades toca improvisar i per això dona rellevància al fet de conèixer l’opinió d’altres persones del seu espai polític per mantenir-se en sintonia.

Li agradaria disposar de més temps per formar-se i, si pogués triar, es decantaria per fer algun curs de gestió d’equips i per reforçar l’anglès. També anhela disposar d’hores per tenir cura de si mateixa i poder preparar la feina amb més calma, però compagina el càrrec de diputada i portaveu amb el de secretària d’organització de Catalunya en Comú, a més de ser mare d’una nena de 8 anys. “No tinc temps per a res més”, lamenta.

Segovia també es recorda a si mateixa consells com “no dir el primer que et passa pel cap” o “apostar per la comunicació planera”. La nova cara dels Comuns al Parlament també té formació en antropologia, una aposta que recomana a tothom que es dediqui o vulgui dedicar-se en el futur a la política.

Presents a les xarxes socials

A cap polític se li escapa la influència que tenen les xarxes socials i per això en el seu dia a dia les tenen força presents. La majoria miren de gestionar-les amb les seves pròpies mans, tot i que la falta de temps lliure se’ls gira sovint en contra. La consellera Elsa Artadi diu que el seu compte de Twitter només se’l gestiona ella i que precisament per aquest motiu no és tan activa com voldria. La seva agenda diària no li dona treva per entretenir-se amb les xarxes. El popular Xavier García Albiol té clar que les xarxes “les carrega el diable i fins i tot han costat carreres polítiques” i per això és dels pocs espais professionals en què es deixa manar pel seu equip de col·laboradors, que fins i tot tenen permís per esborrar les seves piulades si consideren que no són encertades. Susanna Segovia admet que no té prou presents les xarxes i que agrairia disposar de més temps per formar-se en aquest camp. De tots quatre és, amb diferència, la menys activa. Miquel Iceta és qui té més seguidors a Twitter.

Escoles de formació

Algunes formacions polítiques tenen centres de formació propis (el PSC, per exemple, té l’escola Xavier Soto) o organitzen jornades intensives per als seus militants, sobretot aprofitant les aturades per vacances. Molts polítics, sobretot els primeres espases, recorren sovint a l’assessorament personalitzat, de vegades de manera puntual, o en alguns casos són ells mateixos els que imparteixen sessions per a principiants. La formació que s’ofereix és molt heterogènia, però en plena era de la comunicació no hi ha dubte que aquest terreny és el més demandat. El Parlament de Catalunya també organitza cursos per als diputats, per exemple d’anglès. El darrer que es va oferir, però, es va anar buidant perquè la majoria d’inscrits faltaven a l’aula perquè sovint tenien altres compromisos professionals que coincidien amb l’horari del curs.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor