El dossier

Polítics a l’aula

El polític neix o es fa? Com s’aprèn a fer de polític? Tothom s’hi podria dedicar una època de la seva vida? Els professionals de la consultoria i l’assessorament acompanyen molts polítics que volen millorar les seves capacitats

Qui més qui menys s’ha preguntat en algun moment si serviria per ser o fer de polític. Si el lector vol trobar la resposta, potser li convé abans tenir en compte l’opinió d’uns quants experts en la matèria. Són professionals del sector de la consultoria i l’assessorament polític a qui recorren moltes persones que volen millorar les seves capacitats com a servidors públics. Alguns dels entrevistats han tingut a les seves mans els principals líders del panorama actual.

Comencem pel principi. Quins atributs necessita una persona per ser un bon polític i fins i tot encapçalar la seva bancada? El líder polític no neix del no res. Tots els partits tenen la necessitat de dotar-se de persones que tinguin la capacitat de connectar amb la gent, el primer requisit perquè et votin a les urnes. Les formacions acostumen a dedicar diners i esforços a formar la seva gent i cada cop més recorren a professionals que no tenen lligams amb aquelles sigles, sinó que són contractats per la seva vàlua. Algunes capacitats són innates i difícilment s’adquiriran amb formació però, sortosament, hi ha diversos atributs en què hi ha molt de camp per recórrer.

Jordi Oliveres, un dels experts que lidera l’empresa Estratègia Local, opina que un polític “s’ha de saber relacionar amb les persones, reflexionar, planificar, pensar, decidir, renyar i recompensar”. El seu company a l’empresa, el consultor Joan Queraltó, afegeix que el bon polític és aquell que “té la capacitat de buscar la millor solució entre més d’una opció”. “Per què escoltar un arquitecte o un advocat si en pots escoltar dos? El teu camp d’acció és més ampli”, diu.

“Tenir oratòria i per tant retòrica, tenir capacitat analítica per saber quan treure cada tema, tenir un bon discurs, saber gestionar els timings, les pauses, els silencis... La gestió dels silencis és cabdal en política. I tenir clars els teus valors.” Són les qualitats que destaca Joan Roselló, soci i director de Public Affairs Experts. La consultora Verónica Fumanal no dubta ni un segon quan se li pregunta pel principal atribut que ha de tenir una persona si vol triomfar en el món de la política: “L’ambició i les ganes de guanyar i de representar la gent, i la capacitat de treball. Són virtuts que no s’aprenen.” Finalment, una altra consultora, Montse Sanahuja, ressalta “l’actitud dialogant i empàtica”, a la qual situa en importància al mateix nivell que al polític “li agradi la gent”.

Ara bé, són aquestes les virtuts que els polítics busquen potenciar? Les fonts consultades coincideixen a afirmar que la voràgine del dia a dia, sobretot de les figures amb càrrecs rellevants, deixa poc marge per assistir regularment a un aula. En canvi, sí que es confia en l’acompanyament més personalitzat. Molts polítics reclamen un vestit a mida, sempre més discret i ajustat a les necessitats reals que no pas compartir pupitre amb un company d’hemicicle.

Jordi Oliveres i Joan Queraltó es dediquen a la consultoria del sector públic. Imparteixen des de cursos de quatre hores fins a màsters per a l’Associació Catalana de Municipis. Per les seves sessions passen centenars de càrrecs electes d’un ampli espectre ideològic. Sobretot polítics “amb ganes de progressar professionalment i capaços d’admetre que es necessiten habilitats per desenvolupar la tasca del polític”. Moltes persones fan el salt a la política amb un currículum acadèmic de molts quirats però, segons indica Queraltó, tenir titulació universitària “no et dona la pràctica i, per tant, no n’hi ha prou amb un o més títols universitaris”. “Quan imparteixo cursos pregunto als assistents si mai han tingut la sensació de vergonya aliena davant la intervenció d’un company. Sovint em diuen que sí, tot i que no revelen el nom”, relata Oliveres.

Hi ha ocasions, subratlla Jordi Oliveres, en què la gent confon la competència política amb la competència tècnica. Ho resumeix amb un exemple: “Tu pots ser regidor de sanitat sense ser metge. El polític ha de saber liderar l’àmbit assignat i prendre decisions perquè després ja hi ha els tècnics que saben de la matèria.” Aquests dos professionals ofereixen un curs titulat Com dirigir un tècnic sense saber-ne més que ell.

SER UN BON ORADOR

L’oratòria és l’art de parlar amb eloqüència i és difícil pensar en un polític que pugui triomfar davant la gent sense aquesta capacitat. Ara bé, ser un bon orador no vol dir parlar sense descans. “Encara hi ha qui pensa que parlar molt és sinònim de parlar bé, però la tendència d’ara és just al contrari”, assenyala Joan Queraltó. Tant ell com Oliveres recomanen articular discursos d’un parell de minuts que s’entenguin bé i que, si és possible, es puguin resumir en una piulada.” Winston Churchill dedicava deu minuts a preparar un discurs de dues hores i dues hores a preparar un discurs de deu minuts.

Els experts també recomanen fugir de les paraules tècniques i recórrer a frases fetes seguint la fórmula de subjecte, verb i predicat per afavorir-ne la comprensió. “I no perdre mai les formes i el somriure, perquè això et permet dir moltes coses”, indiquen els dos consultors d’Estratègia Local.

En un altre element que coincideixen diferents consultors consultats és que els polítics que arriben ara tenen clar que el seu pas per aquesta feina és temporal i això els injecta més pressa per adquirir coneixements i per envoltar-se de gent que els ajudi. Joan Roselló indica que el polític és conscient que el seu momentum “cada cop serà més breu”, i això provoca que busqui gent que li doni un cop de mà. Roselló diferencia entre dos tipus de polítics: “Hi ha el polític killer, el que pensa que sap de tot i no necessita formació, però que acaba prenent consciència que no juga sol i que hi haurà tercers que el voldran fer caure, sobretot dins del seu partit. Aquestes persones són conscients que elles soles no poden fer-ho tot i demanen ajuda per descarregar feina.” La segona tipologia de polític “és aquell que és conscient que té recursos propis per desenvolupar-se amb èxit però admet debilitats”. “Si no aconsegueixen minimitzar el risc que els deixin en evidència, juguen amb foc. I això els crea inseguretat. Són els primers que demanen ajuda per parlar en públic, per estructurar els discursos…”, indica Roselló. A Public Affairs Experts cada cop aterren més polítics que volen ajuda per elaborar una estratègia i créixer políticament. En les qüestions més tradicionals, diu Roselló, “és més difícil que entrin professionals de la consultoria política perquè els partits s’organitzen amb els recursos propis però, en canvi, hi ha temes en què es tendeix a buscar ajuda externa, per exemple les noves tecnologies o les tècniques per tenir una visió estratègica de futur”. Molts polítics es deixen assessorar en qüestió de vestimenta, assegura aquest consultor.

EL QUE VALORA LA GENT

La societat marca sovint, no sempre conscientment, els temes als quals els polítics donen importància. Verónica Fumanal, una de les politòlogues amb una experiència més dilatada en la direcció de campanyes electorals (ha treballat frec a frec amb polítics com Pedro Sánchez i Albert Rivera), creu que actualment, “pren especial rellevància tenir formació en oratòria i en telegènia, ja que els electors ho valoren moltíssim.” Sota el seu parer, un bon comunicador “és aquell que sap transmetre un missatge, que parla el mateix idioma que tu, el diu amb força i amb seguretat i té una posició de fermesa davant les càmeres”. L’autenticitat dels polítics també es premia molt, afegeix Fumanal.

Aquesta experta en comunicació i lideratge recorre sovint al terme humanitzar per explicar un dels reptes que es planteja quan un polític li confia el seu futur. “En el moment actual, la classe política està massa injuriada, així que pren encara més rellevància que si la gent no pot confiar en el polític ho pugui fer en la persona.” Verónica Fumanal té clar que els polítics s’han de mostrar tal com són: “El més important és que siguin coherents i que hi hagi veritat en la persona. Allò que és artificial, en política, no funciona. Si és tímid, no podem forçar aquella persona que es passi el dia fent petons a tothom perquè al final es percep que no se sent còmode. És molt millor reconèixer la timidesa que impostar un caràcter fluid que no tenen.”

Ser autèntic, per Fumanal, implica mostrar tant les fortaleses com les debilitats. Ella, a diferència d’altres consultors, entén que revelar les debilitats acaba enfortint la persona perquè “demostra que no té por”. Un exemple: “Veus persones que afirmen que els agrada llegir i després t’adones que no s’han llegit un llibre en la seva vida.” El polític sòlid tampoc no hauria de tenir por de dir allò en què realment creu. “Creus que una cosa està bé? Digues-la. No et deixis emportar per les enquestes. Quan Zapatero va proposar el matrimoni homosexual molta gent se li va girar en contra, però ell ho va fer amb un poder de pedagogia absolut”, recorda.

Altres consultores, com la Montse Sanahuja, donen especial rellevància al llenguatge no verbal. “És la part que pesa més a l’hora de tenir una percepció per part dels ciutadans”, sosté. Tot i que hi ha molts aspectes que es poden treballar per millorar les qualitats d’un polític, ella considera que quan la persona se situa en la línia de sortida “és important que de forma natural li agradi la gent i li agradi escoltar-la, tocar-la, atendre-la...” Té el convenciment que aquesta qualitat es pot treballar perquè té moltes possibilitats de millora. “Jo miro de treballar per construir una marca personal que transmeti proximitat i naturalitat”, confessa. I mira de crear un model exclusiu per a cada client, en funció de les seves virtuts i els seus defectes. “Em vaig trobar una diputada al Parlament que era reticent a posar-se en mans d’un consultor perquè un cop ho havia fet i li havien marcat el mateix patró que a una altra diputada d’un altre partit. Això d’«aprèn a parlar com Obama en deu passos no serveix»”, indica.

Sanahuja també ajuda persones que es dediquen a la política a gestionar el terreny de les emocions. Implica dotar-les d’eines per tal que no es col·lapsin davant una situació que d’entrada afectaria qualsevol mortal i a la qual els polítics estan força exposats, com són les crítiques, els crits pel carrer, veure el seu nom aparèixer en segons quines notícies...

JORDI OLIVERES

“Un polític ha de saber reflexionar, planificar, decidir...”

JOAN QUERALTÓ

“Encara hi ha qui pensa que parlar molt és sinònim de parlar bé”

SARA MUÑOZ

smunoz@lrp.cat

JOAN ROSELLÓ

“El bon polític ha de tenir discurs, saber gestionar els ‘timings’, les pauses, els silencis... El silenci és cabdal en política”

VERÓNICA FUMANAL

“El més important és que tot sigui coherent i que hi hagi veritat en la persona”

MONTSE SANAHUJA

“Les dones som encara massa humils. Això permet entrar-hi d’una manera més directa i que confiïn en el consultor”

Quim Torra
El més rellevant és la seva espontaneïtat i que transmet sinceritat. Sembla que es creu tot allò que diu. També és un home de fortes conviccions.
Albert Rivera
Darrere de tot el que fa hi ha mètode i disciplina. Res està improvisat. És un gran professional de la política que té la capacitat de liderar el llenguatge que es farà servir posteriorment.
Pablo Casado
Intenta començar de zero i fer una cosa nova. Té les idees molt clares. S’ha sabut preparar per al seu moment. Ha sabut llegir el que ara es coneix com a ‘momentum’.
Pablo Iglesias
És una persona amb voluntat i ganes de lideratge i amb capacitat de gestionar persones. És intel·ligent, un animal polític. Representava, però, un canvi que no ha acabat d’arribar.
Oriol Junqueras
És capaç de dir les coses de manera entenedora, s’explica molt bé. Trasllada la percepció d’intel·ligència en tots els sentits i ha estat capaç de crear un lideratge fort.
Miquel Iceta
Té molta intel·ligència política. Llegeix els escenaris, sap què toca dir, rumia les coses... Es pot equivocar, però pensa abans d’actuar.
Inés Arrimadas
És molt metòdica i determinant. No canvia el discurs davant una pressió ambiental forta. Hi ha mètode en els seus discursos així que sembla que darrere hi ha formació.
Carles Riera
Té una concepció de la política no personalista, com tots els líders de la CUP. No importa el candidat, sinó el partit.
Carles Puigdemont
Pensa dues pantalles per endavant. Ja fa anys que parla de la importància de connectar amb la gent, i des del principi ha sondejat vies alternatives de connectar amb la ciutadania.
Ada Colau
Té capacitat de lideratge. En el tu a tu és una persona que et pot mirar als ulls i fer que te la creguis. Ha tingut la capacitat de trencar l’‘statu quo’, sigui per a bé o per a malament.
Garcia Albiol
Té moltes habilitats personals de relació en les distàncies curtes. L’espontaneïtat de vegades li va en contra. Funciona molt bé en el plànol de la proximitat amb la gent.
Pedro Sánchez
Té una gran capacitat de resistència. És molt persistent i és bo en la relació interpersonal. Creu en si mateix, una habilitat que no és fàcil i que no tothom té.

Cursos més plens de dones

Ja sigui per la llei de paritat, ja sigui per un canvi de mentalitat, cada cop hi ha més dones dedicades a la política, i amb càrrecs rellevants. Aquesta tendència també s’ha traslladat a les aules, on els consultors imparteixen cursos. Recentment, l’ACM va convocar un curs de formació d’habilitats de lideratge i les quinze inscrites, casualment, eren dones. A les joventuts dels partits la proporció està al voltant del 50%, però moltes dones desapareixen uns anys més tard. Cada cop, però, n’hi ha més que no abandonen la política a causa de la maternitat.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor