El dossier

Quan internet ho és tot

Darrere d’una addicció a les pantalles normalment hi ha un problema en les dinàmiques familiars: els adolescents se senten sols i tenen necessitat de reconeixement

GÈNERE
Els nois s’enganxen més als jocs i les noies, a les xarxes socials
MAL EXEMPLE
És difícil ajudar els joves si els pares també estan enganxats al mòbil

“Fa dos anys que no vaig a nedar, i ja fa quatre mesos que no quedo amb cap amic. Són coses que he deixat de banda.” Aquest és un comentari d’un noi de 16 anys recollit en un estudi europeu sobre conductes addictives a internet per part de joves. Se l’identifica com un exemple dels joves “atrapats online”, que per la seva poca traça social se senten exclosos i decebuts amb la realitat, de manera que s’aïllen en el món virtual.

Per tractar casos com aquests, i també aquells en què la situació encara no ha degenerat tant, és indispensable el paper de la família. Des del centre SPOTT s’ha comprovat que, molt sovint, darrere d’un problema d’addicció d’aquest tipus hi ha conflictes en les dinàmiques familiars. I, per tant, és amb les famílies amb qui cal treballar. “Primer es tracta que coneguin bé les noves tecnologies, perquè sovint els pares no tenen ni idea del que fan els fills, i després han de saber posar límits i establir pautes perquè l’adolescent pugui recuperar l’autocontrol”, explica Gemma García.

el perill, a casa

“No és una qüestió de classe social, això ja fa temps que s’observa, també amb la resta d’addiccions, que tradicionalment s’associaven a la marginalitat. Ara estem veient que no és així”, afegeix. En canvi, un dels trets que coincideix en els adolescents i joves que arriben al centre és la soledat. “La mainada estan sols o molt intervinguts amb activitats extraescolars. Interactuen poc amb els pares”, assegura, mentre recorda que generalment les famílies només pateixen pels perills de fora de la llar i no s’adonen que a dins de casa també n’hi ha, i de molt importants. Per exemple, a través d’internet i dels videojocs és molt fàcil prendre com a model conductes violentes o també equivocades en qüestions tan rellevants per als adolescents com el sexe i les relacions afectives. “Veiem joves que s’estan iniciant en el món del sexe a través de la pornografia. I també relacions que són molt tòxiques i en les quals a través de les xarxes es controla tot i s’exigeixen respostes immediates. I no pot ser que nois i noies tan joves tinguin aquest tipus d’experiències”, remarca.

Pel que fa a les diferències de gènere, es detecta una certa tendència: els nois tenen més problemes amb els jocs i les noies amb les xarxes socials. I les noies que es volen introduir en el món dels jocs poden trobar rebuig, ja que en general estan molt masculinitzats. Això sí, en la majoria dels casos, al marge del gènere, hi ha la necessitat de sentir-se reconegut o apreciat de manera immediata. “Si pengen una foto i no reben un comentari de seguida senten molta angoixa. Tenen molt baixa tolerància a la frustració i això els provoca molts problemes. A més, tenen la necessitat de visualitzar-ho tot. Sembla que si no ets a Instagram no ets ningú, i hi ha molta competitivitat”, diu García.

Per Marc Masip, la clau és que hi hagi una bona educació des de la base i que les famílies i els centres educatius s’impliquin en un problema que considera “la punta de l’iceberg”. El seu programa Desconnecta (una iniciativa privada que va posar en marxa el 2012) està pensat, com el nom indica, perquè els joves puguin controlar bé l’ús de les noves tecnologies a través de sessions externes, un hospital de dia i un centre educatiu on es fan classes amb grups molt reduïts, de tres alumnes. “La tecnologia no pararà, aviat veurem les ulleres digitals i tot d’avenços nous, perquè al darrere hi ha un mercat molt potent i, per tant, s’ha de començar a posar fil a l’agulla”, afirma.

Per Gemma García, és important que les famílies es facin responsables –però no que es culpabilitzin– de la situació dels seus fills. “Veiem retrets per part dels adolescents, que es queixen que els pares també estan enganxats al mòbil. És difícil posar límits i dir als nois que no estiguin tot el dia amb el mòbil si els pares són els primers que ho estan”, assenyala. “S’està perdent l’espai i el temps personal, tots hauríem de ser capaços de deixar el mòbil i de no estar mirant-lo constantment”, afegeix.

Finalment, i això val tant per a joves com per a adults, García destaca la diferència entre “les persones que tenen addicció a internet o les que tenen addicció en internet”. “Una persona amb addicció a internet està centrada en l’ús de la pantalla en general, amb activitats diverses: s’hi passa tot el dia enganxada, per fer compres, per jugar o per participar en xarxes socials. En aquest cas s’ha de fer un enfocament més diversificat. La persona amb una addicció en internet està enganxada a una activitat concreta, el joc, les compres, el sexe... En aquests casos potser no estan tot el dia davant de la pantalla, però també cal intervenir. Més informació:

El problema de les apostes

IRENE CASELLAS

És alarmat que, segons les estadístiques, més del 6% dels adolescents facin apostes en línia, saltant-se fàcilment els límits legals d’edat per poder apostar. “És clarament un pas enrere. Els menors no poden entrar físicament a les sales de joc, però, en canvi, tenen accés fàcilment a apostar diners via internet, sobretot en apostes esportives”, explica Gemma García, que critica la publicitat que se n’està fent i el fet que s’utilitzin esportistes famosos com a reclam. “L’adolescent ho veu com una manera de viure, una manera de guanyar diners. I si els ho transmet algun mite esportiu, encara es pensa que és una cosa sana, com un esport”, insisteix.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor