El dossier

Un ús massa emocional

La pressió social i la indústria ens forcen perquè mantinguem un ús constant de les noves tecnologies, però és possible prendre mesures per evitar dependre’n massa

PERSUASIÓ
La indústria dedica 24 hores al dia set dies a la setmana a mantenir-nos enganxats

Comunicar-se per WhatsApp o per Telegram, mostrar allò que fem a Instagram (i esperar tenir molts likes), comprovar el correu electrònic, compartir un comentari a Facebook, fer una ullada a Twitter, comprar a través d’Amazon, buscar una adreça a Google Maps, mirar una sèrie amb el mòbil... “No cal exercir una professió directament relacionada amb les noves tecnologies per adonar-se de la importància que tenen en la nostra vida. Fins i tot un artesà segur que necessita el mòbil per estar en contacte amb els seus proveïdors i els seus clients”, explica Manuel Armayones, director de desenvolupament de l’eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya –un centre acadèmic que treballa en salut digital– i autor del llibre El efecto smartphone. Conectarse con sentido. Segons aquest expert, cal fer una reflexió sobre l’ús que fem de les noves tecnologies, que hauria de ser “més instrumental i menys emocional”. “Són una eina magnífica i els nostres avantpassats no les haurien ni pogut imaginar, però també és cert que ens tenen molt lligats i que contribueixen a anestesiar-nos en una societat on és més important ser competitiu que competent”, afegeix.

despersonalitzar

Per això ofereix alguns consells que poden ajudar a deixar de banda la dependència de les pantalles. Un de ben senzill és no personalitzar-les, és a dir treure qualsevol fons de pantalla o altres detalls que tinguem amb fotos nostres o del nostre entorn (fills, amics, mascotes...). Això, juntament amb el fet d’eliminar el color i fer servir només el blanc i negre a les diferents aplicacions pot ajudar a diluir la relació emocional que es tendeix a establir amb els dispositius tecnològics. “Hem de tenir en compte que la indústria destinarà 24 hores al dia els set dies de la setmana a enganxar-nos. Tant li fa com pensem, què busquem o què necessitem, el que interessa és que ens puguin fer arribar publicitat i per això utilitzen tots els sistemes de persuasió tecnològica”, assegura Armayones. Evidentment, aquest tipus de persuasió es pot utilitzar de manera positiva, fent servir aplicacions al mòbil que ens ajudin, posats el cas, a aconseguir un objectiu. Un exemple pot ser la necessitat d’aprimar-se. A través de sistemes de persuasió, programant recordatoris i missatges positius, es pot fer menys feixuga. D’altra banda, però, també es pot utilitzar aquesta persuasió tecnològica per guiar i condicionar la conducta del consumidor. Per exemple, els algoritmes que s’utilitzen en videojocs en línia detecten si hi ha senyals de cansament entre el públic i llavors canvien la trama o ofereixen alternatives per continuar jugant. Un altre exemple: les alertes que inclouen xarxes com Facebook, amb senyal ben vermells que fan molt difícil passar-les per alt.

Per tant, un segon consell és treure tots les alertes i notificacions dels dispositius. “Per a qualsevol persona normal no ve d’unes hores assabentar-se del que està passant. El més lògic és no estar pendent del mòbil tot el dia. Afortunadament les coses greus no ens passen tan sovint”, recorda l’expert. Un canvi d’hàbits tan senzill com col·locar el mòbil a l’interior de la motxilla o de la bossa de mà també farà més difícil que el traiem en qualsevol moment. “Li podem posar el volum ben alt però el deixem ben amagat, així només l’haurem d’agafar si realment hem de contestar alguna trucada”, afegeix Armayones, que també és partidari d’establir uns horaris i d’utilitzar més sovint el mode avió. Al final, del que es tracta és d’actuar amb sentit comú i tenir prou autocontrol per evitar que les pantalles s’apoderin de la nostra vida.

Una mostra que cada cop hi ha més preocupació en aquest sentit és el canvi que s’està produït en determinats serveis: ja hi ha establiments, com restaurants i hotels, que en lloc d’oferir Wi-Fi el que fan és garantir que no hi ha cobertura, com un extra de luxe. Tot i això, tal com recorda el psicòleg Marc Massip, encara queda molt feina per fer. “Avui dia la primera causa d’accidents de cotxes a Espanya és l’ús del telèfon mòbil mentre s’està conduint; els estudiants estan disminuint el seu rendiment acadèmic; hi ha problemes de comunicació a les oficines; la gent parla menys, es coneix menys... Deixem de viure la realitat per viure a través de la pantalla, i això fa que ens estiguem perdent molta vida”, conclou.

247 minuts
de mitjana al dia
ens connectem a internet per motius personals, segons un estudi de l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació (AIMC).

Comprar, comprar i comprar

L’addicció a les pantalles és una addicció comportamental, sense substància. N’hi ha d’altres, com la ludopatia, les compres compulsives, el sexe... I al mateix temps tots aquest trastorns també han trobat la seva pròpia via a internet. El problema és que aquestes conductes en línia són realment fàcils: només cal lliscar un dit per la pantalla o clicar el ratolí de l’ordinador per trobar allò que busques. És ràpid, còmode i fàcil de dissimular. Ho podem fer en qualsevol lloc i en qualsevol moment del dia, i com que no fem servir diners en efectiu no tenim la percepció real del que gastem. En el cas de les compres compulsives, les dones són les que hi cauen més sovint, especialment per comprar joies i roba. Tanmateix, cada cop es detecten més homes afectats, que es decanten sobretot per aparells electrònics. I estereotips a banda, és cert que aquests tipus de conductes van en augment.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)