El dossier

Enganxats a la pantalla

L’ús abusiu de les noves tecnologies –internet, xarxes socials, jocs, apostes virtuals, compres compulsives, cibersexe...– s’està convertint en un veritable problema, i els joves i adolescents són especialment vulnerables

BANALITZACIÓ
Tothom veu que hi ha un problema real, però es banalitza i costa molt fer el pas de demanar ajuda
DETECCIÓ PRECOÇ
Actuar davant els primers senyals és bàsic per evitar problemes més greus
UNA EINA ÚTIL
No es tracta de criminalitzar les noves tecnologies, sinó de saber-les utilitzar correctament
SALUT MENTAL
Les addiccions i els problemes de salut mental estan connectats, però no se sap exactament què va en primer lloc

En quin moment una activitat aparentment innocent com mirar el mòbil es converteix en un problema? La resposta és senzilla: quan n’estem tan pendents que interfereix en la nostra vida quotidiana i afecta el nostre estat d’ànim. Les noves tecnologies són un gran avenç social, que permeten als usuaris comunicar-se millor i tenir accés a una allau d’informació. Ara bé, tot avenç suposa un risc, i l’abús de dispositius com mòbils, tauletes i ordinadors pot tenir efectes greus per a la salut. Especialment entre adolescents i joves, que troben en el món virtual elements fascinants que els distreuen i els permeten passar estones d’oci sense interferències i obtenir de manera ràpida tota mena d’estímuls nous.

L’addicció a les pantalles és un problema a la vista de tothom, però encara no es percep tan greu com l’addicció a les drogues. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) tot just va incloure l’any passat l’addicció als videojocs en el seu catàleg de malalties mentals. I els videojocs, recordem-ho, es van generalitzar en els anys setanta del segle passat, molt abans que internet. És d’esperar que la reacció sigui ara una mica més ràpida, tenint en compte que des del 2014 aquest organisme internacional ja està investigant de quina manera els dispositius electrònics poden provocar desordres del comportament.

DE L’ABÚS A L’ADDICCIÓ

En quin moment es passa de l’abús a l’addicció és un tema que ara centra molts debats. “Però no és tan important categoritzar el problema, posarli una etiqueta, com el fet de començar a abordar-lo. Hem de tenir clar que aquesta no és una qüestió emergent, sinó que ja està completament instal·lada en la nostra societat”, explica Gemma García, responsable de SPOTT, el Centre de Prevenció i Intervenció en Drogodependències de la Diputació de Barcelona. Aquest organisme treballa amb adolescents i joves de fins a 21 anys i des del 2016 té un programa pioner per atendre l’addicció a les noves tecnologies.

“Els adolescents i els joves són els que desenvolupen més conductes de risc. Encara estan madurant –el cervell no és del tot madur fins als 25 anys– i hi ha una gran plasticitat cerebral. L’última àrea que es desenvolupa és la frontal, que és la que té a veure amb la planificació, l’organització, la presa de decisió... Per això és molt més fàcil que generin una addicció que no pas un adult”, afegeix.

Marc Masip, que és psicòleg expert en noves tecnologies i autor del llibre Desconecta (Libros Cúpula), creu que no s’està donant prou importància a aquest tema. “Em fa pensar una mica en els inicis del consum d’heroïna durant el segle passat, quan ningú preveia com n’era, de perjudicial, el seu consum.” No és l’única comparació entre internet i les drogues, i ja s’ha convertit en referència un estudi xinès del 2012 segons el qual els efectes d’estar permanentment enganxats a la pantalla són tan perjudicials com el consum de cocaïna.

De fet, totes les addiccions segueixen un mateix circuit, en què la dopamina –un neurotransmissor del sistema nerviós central que permet a les neurones comunicar-se entre si– té un paper clau. Les activitats que produeixen plaer alliberen dopamina i fan que es posi en funcionament el sistema de recompensa, un mecanisme cerebral que garanteix la supervivència de l’espècie, ja que fa que experiències bàsiques, com l’alimentació i el sexe, ens generin plaer. I si una activitat et produeix plaer, la vols fer més vegades.

gratificació immediata

Ara bé, estudis neurològics demostren que l’ús de pantalles –ja sigui per comunicar-se, per distreure’s, per accedir a xarxes socials o per jugar a videojocs– proporciona una gratificació tan immediata que, com passa quan es prenen drogues, s’allibera una gran quantitat de dopamina i s’activa el mateix sistema de recompensa. “Podem dir que les pantalles són una droga? Jo no ho diria, però sí que és cert que el seu ús compulsiu pot activar els mateixos mecanismes cerebrals que una droga. I el cervell adolescent és especialment vulnerable”, insisteix Gemma García.

Per Marc Masip, part del problema és que els adolescents i els joves, tot i haver crescut en el món digital, no s’han de considerar “nadius digitals”, sinó “analfabets digitals”. “Ningú els ha explicat com fer servir les noves tecnologies. No comprenen el món sense la tecnologia, s’han trobat enmig d’aquesta allau brutal i tenen molt interioritzat que estar molt de temps amb el telèfon mòbil no és dolent”, alerta. Ara bé, entra dins de la lògica de les addiccions que l’addicte sigui l’últim a assumir que ho és.

En general, els adolescents que arriben a l’SPOTT no reconeixen que tinguin un problema, no són ells qui demanen ajuda, sinó la seva família. Alguns sí que admeten que estan enganxats, però això no ho consideren problemàtic. La demanda d’atenció arriba pels conflictes de relació familiar, i és a partir d’aquí on els equips de treballadors socials, psicòlegs i psiquiatres comencen a treballar. “Tractem allò que els preocupa: les relacions familiars, les relacions interpersonals, la pròpia identitat... Sovint són nanos que tenen moltes dificultats per relacionar-se i a través de les xarxes socials troben un vehicle per fer-ho”, indica García. En qualsevol cas, cal un treball integral per veure què hi ha realment darrere d’aquesta conducta addictiva. “Per què l’han desenvolupat? Potser per què se senten sols? O perquè tenen problemes de relació? Què els proporciona aquesta activitat? Aquesta és la base sobre la qual hem de treballar”, afegeix.

focalitzats

Com en qualsevol addicció, la persona que va pel camí d’enganxar-se a les pantalles –sigui adolescent, jove o adult– se sent cada vegada més impotent per deixar de fer aquesta activitat. Focalitza la seva vida a passar moltes hores fent-la i abandona la seva activitat normalitzada, com les relacions interpersonals, els estudis i els esports, i encara que és conscient que això l’està afectant no pot deixar de fer-ho. “En el cas dels adolescents el problema és meu greu, estan en un moment clau del desenvolupament de la seva identitat i de la seva personalitat. Aquest ús compulsiu els genera una sèrie de problemes que com abans s’identifiquin per actuar preventivament, molt millor, ja que el pronòstic serà més favorable”, afegeix la responsable de SPOTT.

L’estreta línia que separa l’abús de l’addicció pot ser diferent en cada persona, però en el cas dels adolescents els pares han de ser conscients d’alguns senyals d’alerta: massa hores amb els aparells, problemes de son, abandonament d’activitats que abans els agradaven... Aquests serien els primers símptomes d’una dependència que es pot agreujar molt. “Ens han arribat joves de 14 anys i els pares ens expliquen que des dels 12 ja tenien problemes d’absentisme escolar greus. I també n’hi ha que directament han deixat els estudis”, assegura García.

síndrome d’abstinència

Per Marc Masip, encara que en l’àmbit clínic no estigui reconeguda, es pot parlar encertadament d’addicció a les pantalles per tres factors evidents. “En primer lloc, perquè hi ha síndrome d’abstinència. Quan traiem el mòbil a un noi o noia té la necessitat urgent de recuperar-lo. Sí que aquesta síndrome és molt més baixa que en el consum de substàncies, però primer hi ha un pic molt alt de malestar i d’agressivitat. Després ja hi ha un estat de relaxació, oblit i desconnexió que fa que la síndrome no sigui duradora en el temps.” Els altres dos factors que segons ell indiquen addicció són el fet de voler desconnectar i no aconseguir-ho i la modificació en el comportament i els hàbits de les persones que estan enganxades.

En el cas del joves, i segons l’experiència recollida a l’SPOTT, hi ha dos grups diferents. D’una banda, aquells que estan fent un ús problemàtic de les noves tecnologies, però que conserven la seva vida més o menys normalitzada. Aquí apareix sobretot la conflictivitat familiar i molta angoixa davant dels límits que els posen els pares. El segon grup són els adolescents que ja presenten una problemàtica greu, que han abandonat els estudis i potser fa temps que estan tancats a la seva habitació. “Gairebé no en surten, tenen el patró del son girat, mengen allà... I ens trobem que costa moltíssim modificar aquests canvis tan instaurats”, explica Gemma García, que per aquest motiu insisteix en la necessitat de prevenir i d’actuar de manera precoç quan es comencen a detectar els primers senyals d’alarma.

“Tots veiem que hi ha un problema real, tothom en parla, però ho banalitzem pensant que som tots els que estem enganxats. Mostrem molta preocupació, però a l’hora de la veritat no actuem. Costa molt que els casos arribin als recursos específics de tractament. Costa molt que les famílies facin el pas de demanar ajuda. En algunes ocasions això passa per la falta de coneixement i, en d’altres, perquè entre tots hem normalitzat aquesta situació”, lamenta. Per això és important recordar que hi ha recursos com l’SPOTT, que ofereix atenció ambulatòria pública i gratuïta i serveis als municipis de Barcelona. I a la resta del territori, en l’àmbit assistencial, es van creant unitats específiques en centres hospitalaris.

Pel que fa a l’SPOTT, s’organitza en dos serveis: un de tractament i un altre de prevenció. “Preparem tallers adreçats a famílies i treballem amb professionals perquè puguin detectar aquestes situacions de risc i fer orientació cap als recursos especialitzats”, explica García. També col·laboren amb professionals del món educatiu perquè a les escoles es pugui fer un abordatge preventiu.

prohibició a les escoles?

A l’escola, la pantalla en forma de mòbil també genera problemes. França es va convertir l’any passat en el primer país europeu que prohibia els mòbils a les aules de primària i secundària. A l’Estat espanyol, l’enquesta ESTUDES (sobre l’ús de drogues entre estudiants de secundària) ha revelat que el 42,5% dels professors creuen que els seus alumnes utilitzen el mòbil massa sovint a les hores de descans, en lloc de relacionar-se amb els companys. I un 77% creu que l’ús les pantalles perjudica el rendiment escolar.

Amb aquestes dades sobre la taula el debat està servit. “Prohibir el mòbil a les escoles? Jo personalment crec que no cal, però sí que és necessari un límit de temps i un control dels continguts. Si no és així és fàcil que generi conflictes perquè es fa servir quan no toca”, diu García. Marc Masip es mostra més taxatiu i es partidari de prohibir-lo, en general, a menors de 16 anys. “Personalment, encara no he conegut cap menor de 16 anys que realment necessiti un smartphone. Un telèfon mòbil potser sí, perquè és una eina necessària per comunicar-se si hi ha una emergència, però un telèfon intel·ligent, no. Nosaltres els estem creant una necessitat que en realitat els pot causar molts problemes si no en saben fer un bon ús”, insisteix.

Al marge d’hipotètiques prohibicions, és evident que les noves tecnologies estan canviant els processos d’aprenentatge. “I això –afegeix Gemma García– també afecta el cervell. Els nois i noies d’ara tenen més agilitat per buscar informació de manera immediata, però al mateix temps tenen més dificultats per fer deduccions, raonaments, relacions i analogies. Els costa molt més fer abstraccions, però, això sí, són boníssims trobant informació.”

ÚS RESPONSABLE

No es tracta de criminalitzar una eina tan potent com són les noves tecnologies, sinó de trobar un equilibri i fer-ne un ús responsable. “Aquests nous mitjans digitals han estat un avenç molt important, però s’han de saber utilitzar correctament perquè serveixin per al desenvolupament personal, de manera sana. Hem de pensar que al mòbil ho tenim tot i que cal actuar amb seny. No es tracta només d’addicció a les xarxes socials o als videojocs. També hi ha gent que s’enganxa a les compres en línia, a les apostes, al cibersexe o a mirar sèries amb el mòbil. Consumir compulsivament és un tret característic dels adolescents. Si a sobre els posem davant un instrument addictiu costa molt més que es puguin controlar”, adverteix García.

EL TRACTAMENT

A diferència del que passa amb l’addicció a les drogues, que requereix una abstinència completa per superar-la, en el cas de les pantalles no se’n pot erradicar l’ús completament, tot i que en els casos més extrems sí que es poden retirar aparells i dispositius i anar-los reintroduint posteriorment. També, en situacions molt greus i complexes, pot ser necessari l’ingrés en algun centre, si per exemple es descobreix que hi ha una patologia mental associada que obliga a prendre alguna medicació i el menor no hi està disposat.

De fet, les addiccions i els problemes de salut mental estan connectats, però no se sap exactament què va en primer lloc. Els adolescents s’enganxen a les pantalles perquè tenen algun trastorn previ, com ansietat o depressió? O és el fet d’enganxar-se a les pantalles allò que els acaba provocant l’angoixa i la depressió?

“Aquest és el gran debat, cada persona és diferent, però sí que hi pot haver una certa predisposició genètica, i si una persona té algun tipus de problema mental serà més vulnerable a patir conductes addictives. I evidentment una conducta addictiva pot generar problemes de salut mental”, exposa García.

En qualsevol cas, no ajuda gens la facilitat d’accés a les pantalles per part dels més petits. Només cal passar una estona en qualsevol espai públic, especialment mitjans de transport o restaurants, per veure que cada cop són més els nens, fins i tot nadons, als quals els adults deixen el mòbil perquè estiguin entretinguts. I cal insistir: els experts ja fa temps que adverteixen que aquests instruments no han de ser mai mainaderes tecnològiques. No s’ha de donar el mòbil o la tauleta a un nen per calmar-lo o perquè s’estigui quiet. Les pantalles en edats primerenques només han de ser eines pedagògiques amb l’acompanyament de l’adult i en combinació amb altres activitats. Si no es té en compte això ja d’entrada serà difícil que l’addicció a les tecnologies no proliferi encara més en el futur.

71,8%
menors d’entre 10 i 15 anys tenen mòbil,
un percentatge que s’ha disparat en els últims cinc anys (el 2013 era del 53%) gràcies a la introducció del mòbil en edats cada cop més joves.
63,7%
dels professors de secundària
consideren que l’ús descontrolat d’internet afecta negativament el comportament dels alumnes.
18 mesos
és l’edat protegida,
segons l’Associa- ció Americana de Pediatria, que considera molt arriscat exposar les criatures a les pantalles abans d’aquesta edat, encara que sigui puntualment.
21%
d’estudiants de secundària
fan un ús compulsiu d’internet i, per tant, estan en risc de convertir-se en addictes.

A quina edat es pot tenir mòbil?

Segons Gemma García, depèn molt del menor i de la seva situació. En qualsevol cas, entre els més petits només es pot fer servir com a eina educativa sempre que hi hagi un adult al costat i que no interfereixi en la seva relació. “És molt trist veure pares per una banda i nens per l’altra, cadascú amb el seu dispositiu, i que ni tan sols es miren”, afegeix. Per tenir un mòbil propi, segons aquesta experta, caldria esperar fins als 12 anys, com a mínim, que és quan la realitat social –el pas a l’institut– gairebé ho imposa. Marc Masip, per la seva banda, faria esperar fins als 16 anys, “perquè abans el cervell no està prou desenvolupat per utilitzar-lo correctament”. I tal com recorda García, un cop ja tenen el mòbil cal fer-ne un seguiment i una supervisió. “Si el teu fill de 12 anys et diu que se’n va a una festa, tu com a pare o mare voldràs saber on va, telefonaràs a l’adult que en sigui responsable, marcaràs un horari... Doncs s’ha d’equiparar el món virtual amb el món físic. Es tracta de garantir una certa intimitat, perquè els adolescents també hi tenen dret, però fent-los entendre que el seguiment parental aquí també és necessari.”

Senyals d’alarma entre els joves

• Passar molt de temps aïllats a la seva habitació.

• Parlar i interactuar molt amb els dispositius (mòbil, tauleta, ordinador...).

• Enfadar-se o canviar d’humor si se’ls restringeix l’ús a les noves tecnologies.

• Utilitzar el mòbil o la tauleta en llocs inadequats (a l’hora dels àpats, al lavabo, estudiant, fent esport…).

• Utilitzar els dispositius en hores o en moments que no toca.

• Fer pagaments a la xarxa sense permís.

• Tenir problemes de comunicació amb la família i l’entorn.

• Canvis emocionals.

• Baix rendiment escolar.

Una tecnologia més humana

“Allò que va començar com una carrera per monetitzar la nostra atenció ara està destruint els pilars de la nostra societat: la salut mental, la democràcia, les relacions socials i els nostres nens.” Aquest és un dels arguments de Humantech, una agrupació fundada per diversos experts de Silicon Valley que volen crear consciència per aconseguir un ús més responsable de les noves tecnologies. La cara visible és Tristan Harris, que havia treballat per a Google, Apple i Wikia, i que ara insisteix que la indústria tecnològica hauria de redissenyar els seus dispositius per protegir els usuaris de les distraccions constants, ajudar a minimitzar el temps que passem davant la pantalla i crear eines que, en lloc de competir sense escrúpols pel mercat, contribueixin de veritat al benestar de la gent i als canvis socials. Aquesta iniciativa adverteix que les xarxes socials generen aïllament i problemes d’autoestima, esperonen la comparació amb els altres i provoquen sensació que t’estàs perdent alguna cosa si no estàs connectat. A més, a través d’aquests nous mitjans és fàcil manipular l’opinió ciutadana, crear bombolles informatives i oferir només les dades que són del gust de cadascú.

Més informació: http://humanetech.com/

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor