El dossier

Una regla de tres

Potser perquè només anem a visitar el metge quan ens trobem malament, pensem que la salut és l’absència de la malaltia. I no és així. La salut és quelcom més que estar lliure d’infeccions i de trastorns

VIA FORA
És bo riure, millor en companyia, perquè fomenta les emocions positives, però també és bo plorar. Reprimir les emocions en nom d’alguns clixés tronats perjudica el nostre benestar

L’any 1946, l’Organització Mundial de la Salut ja va determinar que la salut consisteix en un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només en l’absència d’afeccions i trastorns. És a dir, que segons aquesta definició, un pot estar lliure de malalties físiques i, en canvi, no tenir salut. També hi ha prou consens que cal que hi hagi un equilibri mental perquè una persona es pugui considerar sana.

En canvi, passem per alt el tercer pilar de la salut humana, que és el social, tot i que també fa dècades que l’OMS en va determinar la seva importància. I és un principi de física elemental que no hi pot haver estabilitat en una cadira de dues potes. Si volem un seient estable en necessitem almenys tres.

La salut emocional, que està fermament implicada amb els aspectes socials, és tan important com la salut física, però sovint la tenim descuidada. Hi ha qui dedica temps a cuidar la salut física, però no les emocions.

L’OMS defineix la salut emocional com un estat de benestar en què l’individu és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar productivament i fructíferament, i és capaç de contribuir a la seva comunitat. La salut emocional, doncs, és quelcom més que l’absència de problemes mentals i psicològics.

No vivim els millors temps per tenir aquest grau de salut. Gràcies als antibiòtics i al nostre sistema sanitari no hem de patir per infeccions que eren mortals no fa encara un segle. També hi ha un bon tractament dels problemes mentals, però altra cosa és la salut emocional, més subtil.

És important posseir i conservar la salut emocional, perquè quan la tenim també ens sentim forts, motivats i tranquils. Tenim autoestima i confiem en nosaltres mateixos. Així podem entomar millor els problemes.

Estar emocionalment sa no vol dir, però, que siguem immunes als problemes psicològics, igual que quan una persona està sana físicament també és susceptible a les infeccions. El que passa és que una persona emocionalment sana es recupera millor i més ràpid de les adversitats, igual que una persona físicament forta es recupera abans de les infeccions comunes.

BONES ACCIONS

El fet que la salut emocional sigui un aspecte vital no tan clar com la salut física i la mental no vol dir que no hi puguem fer res per obtenir-la, millorar-la i conservar-la. Hi ha una sèrie d’accions que ens acostaran a aquest objectiu, tot i que no hi ha receptes generals que serveixin per a tothom. Tot dependrà de cada persona i de les relacions que hagi establert amb el seu entorn.

La primera acció favorable a la salut emocional és molt simple: cal que dediquem més temps a allò que ens fa sentir bé. Això és tant com dir que ens hem de dedicar temps a nosaltres mateixos. De vegades, si tenim moltes obligacions personals, vivim amb culpabilitat el fet de dedicar-nos una mica més de temps. És un sentiment equivocat. Preocupar-nos de nosaltres mateixos no és egoisme perquè, al capdavall, si no tenim salut emocional tampoc podrem complir amb les nostres obligacions amb els altres a plena satisfacció.

També és convenient mantenir-se físicament actiu. Hi ha persones que quan arriben a una certa edat es diuen que ja han treballat prou i que han de descansar. I s’asseuen davant la televisió durant hores i més hores. És un error que no ens farà cap bé. Una persona que es manté activa, que fa esport o exercici moderat té menys risc de caure en la depressió i de patir deteriorament cognitiu.

Aquí, la regularitat és la clau. No es tracta de fer exercici fort durant un mes i després deixar-ho córrer. És millor fer-ne menys però que s’allargui en el temps. Tampoc cal que sigui cada dia. N’hi ha prou de fer exercici dos o tres cops a la setmana. Aquest exercici va des d’anar en bicicleta fins a passejar o ballar. Fer exercici a l’aire lliure és bo perquè ajuda a reduir l’estrès, la fatiga mental i la tensió acumulada.

EMOCIONS

Un altre consell útil és no amagar les emocions. És bo riure, millor si és en companyia, perquè fomenta les emocions positives, però també és bo plorar si ens sentim tristos. Reprimir aquestes emocions en nom d’alguns clixés tronats perjudica el nostre benestar emocional. Igualment, si algun cop sentim que necessitem l’ajuda d’algú altre, no ens hem d’estar de demanar-la. En això no hi ha res de vergonyós, sinó tot al contrari.

Procurem aprendre coses noves cada dia. No importa l’edat. Els coneixements que ens falten per adquirir són gairebé infinits. No cal que aquest aprenentatge sigui formal en una institució, tot i que les universitats de Catalunya tenen excel·lents programes pensats per a la gent gran. Tampoc és necessari que aquests coneixements hagin de servir per a res. Tanmateix, sí que és important que allò que vulguem aprendre estigui a l’abast de la nostra capacitat i interessos, perquè sinó es convertirà en una font de malestar i frustració.

Un bon consell és reprendre l’estudi d’alguna matèria que vam haver de deixar per qualsevol motiu. I si no ens criden els estudis acadèmics, podem optar per la pintura, la cuina i la música. El nombre de disciplines és enorme.

Adquirir més coneixements millorarà la nostra confiança personal i redundarà en favor del benestar psicològic. Com que aquests coneixements s’obtenen en grup també podrem establir noves relacions.

Precisament, un factor que influeix molt en la salut emocional és el de les relacions amb altres persones. Aquestes relacions fan que es retardi el deteriorament cognitiu associat a l’edat i, a més, fan que la persona se senti valorada i estimada. Per tant, mantenir relacions socials protegeix contra la depressió, l’angoixa i altres trastorns mentals. Dedicarem tant de temps com puguem a aquestes relacions. Ara bé, tinguem en compte que no hi ha res que pugui substituir les relacions directes i interpersonals. Les noves tecnologies són una eina que ajuden en aquesta feina, però no la poden substituir ni suplantar. No té cap sentit tenir cinc mil amics a Facebook si després no en tens cap amb qui puguis fer petar la xerrada.

Si, per les raons que sigui, no ens sentim còmodes en companyia d’altres persones, tenim l’alternativa d’adoptar un animal domèstic.

DESCANSEM

Altre factor que influeix en la salut emocional és descansar prou. Cal tenir un bon descans físic. La falta de son és perillosa. Perquè si no dormim prou ens costarà pensar coherentment i entendre les nostres pròpies emocions. L’ansietat és un mecanisme de resposta natural davant la tensió i el nerviosisme. Les persones permanentment estressades també estan ansioses i irritables, fins i tot depressives.

És important aprendre a relaxar-se, ja sigui desconnectant fent una altra activitat que no tingui a veure amb les laborals o habituals, o bé escoltant música i llegint.

També és important intentar esbrinar què és el que ens fa posar nerviosos i analitzar-ho. Si la fatiga persisteix o si no sabem esbrinar-ne les causes, consultarem el metge.

L’alcohol és un producte tòxic per a la salut física i l’emocional. Associem l’alcohol amb les celebracions i, de fet, un consum moderat no ens perjudicarà, sempre que no tinguem alguna afecció física que ho desaconselli del tot. El perill amb l’alcohol, com amb altres substàncies addictives, és fer-ne un consum habitual i desmesurat. Perquè primer en consumim per sentir-nos bé i després n’hem de consumir per no sentir-nos malament.

Un primer senyal d’alerta que anem de mal borràs és que haguem de consumir per fer les accions quotidianes que abans fèiem sense la presència d’aquesta substància. Si estem malament o desanimats és millor parlar amb les persones del nostre entorn que no beure alcohol.

Una dieta saludable, correcta i equilibrada també influeix en la salut emocional. Sense una aportació correcta de nutrients, el nostre sistema nerviós no funciona bé. Menjarem fruita, verdura, peix, carn i cereals, tot vigilant de mantenir el pes correcte. Un pes que no és el que marquen unes taules iguals per a tothom, sinó aquell que ens indiqui el metge. Beurem aigua sovint, però mai en excés, i menjarem seguint horaris regulars.

Millorar la dieta no només ajuda a protegir-nos de l’ansietat i de la depressió, sinó que ens dona l’energia que necessitem per mantenir-nos actius i defensar-nos dels pensaments negatius.

També és bo treure importància a les dificultats. Una bona manera de fer-ho és evocar alguna gran dificultat que vam tenir en el passat: veure com la van resoldre i adonar-nos que no era tan greu com ens semblava llavors. Doncs bé: amb aquest problema que ara ens amoïna passarà igual. No ens hem d’obsessionar amb el problema, sinó que hi hem de buscar solucions. Prenguem la iniciativa i confiem en nosaltres mateixos i també en l’ajuda de les persones del nostre entorn.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)