POLICIA POLÍTICA
La persecució de l’independentisme per part de les forces policials espanyoles ha viscut un capítol esperpèntic aquesta setmana que demostra que les directrius polítiques actuals del govern de l’Estat segueixen i reforcen la línia marcada pel PP
Estupor i indignació. Aquestes dues paraules podrien definir la reacció ciutadana davant l’actuació desbocada de la Policía Nacional aquesta setmana amb la detenció dimecres de setze persones a les comarques gironines, dues de les quals els alcaldes de Verges i Celrà, tots dos de la CUP. En una operació inaudita, agents de paisà van anar detenint des de primera hora del matí diversos ciutadans sense cap ordre judicial, suposadament en relació amb el tall de les vies a Girona l’1 d’octubre passat. Bona part dels detinguts van ser abordats per sorpresa per agents encaputxats o de paisà en el moment que sortien de casa per anar a treballar, i no se’ls va comunicar el motiu de la detenció fins que van arribar a la comissaria on, en un altra actuació presumptament irregular, se’ls va obligar a parlar en castellà, fins i tot a l’advocat d’alguns dels detinguts, Benet Salellas, a qui es va prohibir l’accés a les dependències judicials si no parlava en espanyol.
Algunes de les persones detingudes estan vinculades amb els CDR, l’ANC, un agrupament escolta, col·lectius de jovent independentista i estudiants de la Universitat de Girona, però els agents també van detenir una veïna de Girona que l’1-O del 2018 era a les vies esperant que passés el tren que agafa diàriament per anar a treballar a Barcelona i un fotògraf de premsa que aquell dia anava degudament acreditat. Els detinguts es van acollir al dret de no declarar i van anar sortint en llibertat hores després.
La iniciativa de les detencions no va ser del jutjat d’instrucció número 4 de Girona, sinó de la mateixa policia, la qual cosa podria significar la comissió d’un delicte de detenció il·legal perquè el procediment seguit per la policia espanyola no compleix cap dels requisits exigibles per a una actuació d’aquest tipus, que són la perillositat, el risc de fuga o la comissió flagrant d’un delicte. En l’esmentat jutjat hi ha una causa amb un atestat policial, sense autor conegut, en què es recull una relació de fets durant l’ocupació a les vies. Tanmateix, en aquest atestat no s’identificava ningú i s’havia arxivat provisionalment, la qual cosa incrementa la confusió sobre el cas, una confusió que ni les autoritats judicials ni el govern espanyol han aclarit de manera satisfactòria fins ara.
La batuda de la policia espanyola va desencadenar una onada de solidaritat i protesta a Girona i a tot el país. Els diputats del Parlament de Junts per Catalunya, ERC i la CUP, i regidors de diversos ajuntaments del país, van cessar les seves activitats en senyal de protesta i a la capital gironina es van produir diverses concentracions ciutadanes i tancades universitàries en protesta pels fets.
Denúncia del govern per detenció il·legal
El govern presentarà una denúncia contra l’actuació de la policia espanyola per un presumpte delicte de detenció il·legal. Fonts de l’executiu català han recordat que l’article 167 del Codi Penal castiga tant el particular com el policia que faci una detenció fora dels casos que autoritza la llei. També assenyala que el dret a la llibertat és un dels fonamentals de l’ordenament jurídic, no només recollit en l’article 17 de la Constitució, sinó perquè el dret a la llibertat està expressament recollit en els textos de drets humans internacionals, subscrits per l’Estat espanyol. En aquest context, el govern defensa que la Declaració Universal de Drets Humans del 10 de desembre del 1948 prohibeix la detenció arbitrària (article 9); també cita el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de Nova York del 16 de desembre del 1966, que estableix, a més, que la detenció només es podrà acordar per les causes legalment previstes; i la Convenció per a la Salvaguarda dels Drets de l’Home i de les Llibertats Fonamentals, feta a Roma el 4 de novembre del 1950, que estableix els supòsits en què una detenció és legítima.
