LES CLAUS DEL JUDICI

1

El judici, al febrer

Encara no hi ha data per al judici, però el president del tribunal, Manuel Marchera, ha anunciat que serà pels volts del 5 de febrer. Abans, el tribunal ha de valorar la prova presentada per les acusacions i les defenses –entre tots proposen centenars de testimonis, a més d’una extensa prova documental i pericial– i decidir quines consideren pertinents o no. L’advocat Jaume-Alonso Cuevillas advertia fa una setmana en una entrevista a La República que es temia que la gran quantitat de proves presentades per la fiscalia –256 testimonis– podia ser només un pretext per permetre al tribunal semblar equànime a l’hora de retallar proves i no ser qüestionat.

El judici es preveu que s’allargarà uns tres mesos, amb la voluntat que quedi vist per a sentència abans no comenci la campanya electoral de les eleccions municipals, autonòmiques i europees del mes de maig.

2Sessions de dimarts a dijous, televisades

El Tribunal sí que ha informat que les sessions del judici seran de dimarts a dijous, matí i tarda, i que seran retransmeses per televisió. Es facilitarà el senyal a aquells mitjans que ho demanin.

3

La sentència

La sentència, un cop conclòs el judici, trigarà probablement encara uns mesos. S’especula que es podria fer pública a principis d’estiu, o al setembre.

4el Trasllat dels presos, el 29 de gener

Aquesta setmana, Manuel Marchena ha comunicat que els presos han d’estar a disposició del Tribunal Suprem pels volts del dia 5 de febrer. Per complir aquesta previsió, ja s’ha fet públic que el trasllat s’iniciarà el dimarts 29 de gener. Tots els presos seran traslladats primer a la presó de Brians 2 pels Mossos d’Esquadra. Un cop allà, la Guàrdia Civil es farà càrrec de la seva custòdia i trasllat fins a Madrid. Junqueras, Romeva, Cuixart, Sánchez, Rull, Turull i Forn seran traslladats a les presó de Soto del Real, i Forcadell i Bassa, a Alcalá-Meco, les dues presons més properes a Madrid.

5Observadors internacionals

Les defenses han anunciat que el judici serà seguit per observadors internacionals, i en alguns dels escrits de defensa s’ha demanat al tribunal que es reservi un espai per a alguns d’ells a la mateixa sala del judici perquè puguin tenir una percepció directa de les sessions. Aquesta serà una de les moltes qüestions sobre les quals el tribunal s’haurà de pronunciar abans no comenci la vista.

6

El judici, a Barcelona?

Una de les peticions en què coincideixen bona part de les defenses i que s’ha plantejat com a qüestió prèvia als escrits de defensa és que el judici es faci a Barcelona. Una petició que en aquest cas no té res a veure amb la competència del tribunal, que ja va ser desestimada, sinó amb l’espai físic on es podria celebrar el judici. Les defenses argumenten que a excepció del tribunal i les acusacions, la resta de persones que hauran d’intervenir en el judici (acusats, advocats, la majoria de testimonis, familiars...) són tots a Catalunya. Un fet, argumenten, que a més d’evitar aquesta gran mobilitat de gent permetria reduir molts costos. Les defenses, però, tenen poca confiança que la petició sigui atesa.

7Les condicions dels presos

Atenent al fet que hi ha poca confiança que es decreti la llibertat dels presos, com s’ha tornat a demanar, ni que el judici es faci a Barcelona, les defenses reclamen, en els seus escrits, una sèrie de mesures per poder garantir una defensa justa i efectiva i apel·len a la dignitat dels presos. Els advocats demanen poder tenir una “comunicació directa i immediata” amb els acusats perquè ells puguin participar en la seva defensa, com es recull en la llei dels judicis amb jurat. Andreu van den Eynde, advocat de Junqueras i Romeva, proposa com a solució que es puguin asseure de costat. I s’insisteix també en aspectes aparentment banals, però que no ho són, com el fet que els acusats puguin disposar de bloc i bolígraf per seguir les sessions, a dins i fora de la sala. També es reclama que puguin disposar del suport emocional de les seves famílies i que es reservi un espai per a elles a la sala, com proposen les defenses de Sánchez, Rull i Turull. I insisteixen que es busquin fórmules menys rígides que els protocols penitenciaris per a la seva alimentació i trasllat.

8

L’ús del català

Es reclama que es garanteixin els drets lingüístics dels acusats i a aquest efecte es demana al tribunal que hi hagi disponible un servei de traducció. Alguns dels acusats han anunciat que la seva declaració i l’al·legat final el faran en català i per garantir la millor traducció possible es demana una traducció simultània i no consecutiva.

9No hi ha doble instància

El fet que el judici se celebri al Tribunal Suprem, competència ja qüestionada per les defenses, que entenen que s’ha vulnerat el dret al jutge predeterminat per la llei i que el judici s’hauria d’haver fet al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, comporta un altre efecte i una altra vulneració en els drets dels acusats. El de la doble instància. I és que la sentència no podrà ser recorreguda perquè sigui revisada per un altre tribunal. El Pacte Internacional de Drets Civil i Polítics estableix en el seu article 14.5 que “qualsevol persona declarada culpable d’una infracció té el dret de fer examinar per una jurisdicció superior la declaració de culpabilitat i la condemna conforme a la llei”. El Tribunal Suprem és una instància única i la seva decisió no podrà ser recorreguda. Es podrà presentar recurs al Tribunal Constitucional, però només per allò que faci referència a la vulneració de drets fonamentals.

10Irregularitats i vídeos manipulats

Les defenses, a banda de denunciar nombroses irregularitats en la instrucció, impugnen en els escrits de defensa una llarga llista de documents i proves. Entre els documents impugnats hi ha tots els procedents del jutjat número 13 i una “prova pericial d’intel·ligència” proposada per la fiscalia sobre aquests documents. S’impugnen també diversos vídeos sobre la manifestació del 20-S que s’ha constatat que han estat manipulats incloent imatges que no corresponen a aquesta manifestació. També s’impugna qualsevol traducció de documents al català perquè no es fa constar quins professionals ho han fet i perquè ja s’ha advertit durant la instrucció que molts documents en català s’han traduït amb errors al castellà.