El dossier

Escolta, Europa

La nova Agenda Europea per a la Cultura planteja el repte de la integració dels refugiats

En aquest article us vull parlar de la interpel·lació en matèria d’integració que planteja als estats membres la nova Agenda Europea per a la Cultura. Entre les activitats més rellevants dels últims dies, fixo la mirada en l’acte públic que va tenir lloc dimarts a Barcelona, al Cercle d’Economia, i que va significar la presentació per part d’una representació de la Comissió Europea i del Cercle de Cultura de la nova Agenda Europea per a la Cultura .

A grans trets, l’agenda delimita el marc estratègic que afecta el desplegament de la política de cooperació cultural a escala europea a partir d’aquest 2019. És en aquest sentit que cal entendre-la com una evolució del sector cultural des de l’agenda precedent (que data del 2008) i que posa l’accent en l’afectació, en positiu, de la cultura en àmbits socials, econòmics i en les mateixes relacions internacionals. De nou, la transversalitat entesa com a element definidor de la cultura i, per tant, indissoluble a la seva acció.

Cal posar en valor la presentació d’aquesta setmana, seguida amb interès per les màximes autoritats en la matèria a casa nostra, encapçalades per la consellera de Cultura, Laura Borràs, atès que significa posar a l’abast de la nostra ciutadania el valuós contingut de l’agenda en la seva versió catalana (en breu, disponible en línia). Això significa que els i les professionals de la cultura podran consultar la informació relacionada amb projectes cooperatius de protecció del patrimoni cultural i la lletra petita de programes ja molt consolidats com Europa Creativa en la nostra llengua.

L’argot de l’agenda de què us parlo conté la comunicació sobre la Comissió Europea, el document de treball dels serveis de la mateixa comissió i la declaració de Davos del 2018, i confesso que harmonitza amb allò que centra el dia a dia de la nostra feina a Brussel·les. Per fer-ho ras i curt, apel·la a l’ambició de la Unió per reforçar la identitat europea a partir d’uns valors sustentats en la riquesa del patrimoni cultural i el dinamisme dels sectors de la cultura i la creació. De l’Any Europeu del Patrimoni Cultural (2018), que tindrà ramificacions aquest any que acabem d’encetar, us en parlaré més a bastament en el proper escrit, en el context de l’acte de cloenda que prepara el govern de Catalunya per a l’1 de febrer. Tanmateix, sí que em vull aturar en un dels aspectes que recull la nova agenda i que considero cabdal, també en relació amb l’actualitat que ens ocupa.

El contingut del document de treball dels serveis de la Comissió Europea desgrana un seguit d’accions principals. La primera és aprofitar el poder de la cultura per al benestar i la cohesió social. Per fer-ho, l’agenda identifica aspectes concrets, àmbits d’actuació preferents entre els quals hi ha la mobilitat (entre artistes, per exemple, en la línia de facilitar-la), l’avaluació dels efectes dels intercanvis culturals (posant en valor les virtuts d’un programa important però encara poc conegut com és Horizon/Horitzó 2020 sobre el valor social de la cultura i l’impacte de les polítiques culturals a Europa, dotat amb un pressupost de 9 milions d’euros) i el que, al meu entendre, considero la tríada més rellevant de totes, que formen el repte de la integració dels refugiats i altres migrants, la perspectiva de gènere i la participació i creativitat a les ciutats, en marcs urbans.

No voldria que la densitat de les qüestions que comparteixo i sobre les quals aprofundiré, apel·lant a la bondat i paciència dels lectors, en el marc d’aquestes col·laboracions devaluessin allò absolutament poderós que plantegen. Podem declamar fins a quin punt n’és, d’important, la cultura mentre la infradotem de recursos d’una manera endèmica. Podem gesticular per mirar de convèncer els escèptics de la nostra capacitat (i voluntat) d’acollir. Igualment, però, aquests punts clau de l’agenda descansen sobre una actualitat que és molt més tossuda que nosaltres. En aquest cas, arriben la setmana en què els amics, admirats i estimats companys de Proactiva Open Arms han estat reconeguts per l’Ajuntament de Barcelona amb la Medalla d’Or al mèrit cívic. Un guardó que se suma a la Creu de Sant Jordi, concedida el mes de juliol passat a proposta del govern a l’exili. Ens cal preguntar-nos: aquests reconeixements són realment efectius? La convocatòria especial d’Europa Creativa (2016) per al suport a la integració dels refugiats va rebre més de 270 sol·licituds, però... n’hi ha prou? I sobretot, què més podem fer?

Em consta que el fundador i director d’Open Arms, Òscar Camps, demanava a l’alcaldessa Colau una desobediència inassolible amb relació a l’obertura del port de Barcelona. No obstant això, crec que no hauríem de renunciar, com a societat, al clam d’una obertura dels ports marítims catalans que revalidés tot allò que explicita aquesta nova agenda plena de reptes. A favor de la defensa i la protecció dels drets humans. A favor de la llibertat individual i col·lectiva, d’expressió, de reunió. A favor del dret a la vida, el nostre bé més preuat.

Escolta, Europa, tot allò que ja saps perquè forma part del teu ADN, malgrat que sembles obsedida a oblidar-ho. Escolta i escolta’ns, perquè nosaltres, tossudament europeus com som, no deixarem de recordar-t’ho.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.