El dossier

Ramon Boix Marsellès

Ramon Boix Marsellès (Torres del Segre, Lleida, 1916 - Perpinyà, 2009) era professor de català a l’Acadèmia Hispanofrancesa de Barcelona i periodista. Com a periodista va escriure a l’òrgan del PSUC Treball durant la Guerra Civil (1937). Amb l’esclat de la guerra, es va incorporar a l’exèrcit republicà amb el grau de tinent d’intendència en diversos hospitals a Solsona, Barcelona, el Miracle (Riner), Manresa i Prats de Lluçanès. L’any 1939, es va exiliar a França passant per Prats de Molló. El 1945, es va establir a Montpeller. Al cap d’onze anys, el 1956, va a viure a Besiers i, finalment, el 1967 es va traslladar a Perpinyà. El 1977 va tornar a Catalunya, però el 1978, tot i que va mantenir una segona residència a Barcelona, va retornar a Perpinyà fins a la seva mort, el 2009. A Perpinyà va fundar la revista Terra Nostra i va ser membre del Casal Català de Perpinyà. El seu testimoni està conservat al MUME.
“Caps i oficials amb molta energia feien baixar els ocupants dels cotxes i camions i els incendiaven fent-los despenyar al fons del barranc”
“Com a cap de les forces d’Intendència de l’Hospital vaig passar la frontera per entrar a refugiar-me en territori francès”

“Dimecres, 23 de febrer del 1939.

Escric ja des de França. Ja fa dotze dies que hi som. Acampem en una tenda de campanya a les immediacions d’un poble de la Catalunya francesa, Prats de Molló. Des del darrer comentari que resta escrit només vaig dormir cinc dies en llit i ja no l’he vist més. De Puig-alt de Ter [Sant Joan de les Abadesses], on vam restar fins al dia 7 o 8 d’aquest mes, marxàrem a Camprodon, on s’hi muntà encara hospital. Dos dies després, partírem vers el poble català de la frontera amb la veïna República de França anomenat Molló, i d’allí, al dia següent, a la mateixa línia fronterera (coll d’Ares), on acampàrem al ras dos o tres dies. Al cap d’aquests, com a cap de les forces d’intendència de l’hospital vaig passar la frontera per entrar a refugiar-me en territori francès i a les immediacions ja dites estem fent vida de concentrats. [...]

Quan arribàrem a Molló, l’espectacle fou emocionant. Tota la carretera estava plena de camions, cotxes, soldats a cavall i els més a peu. Al cap de la carretera de Molló hi havia una sèrie de caps i oficials que amb molta energia feien baixar els ocupants dels cotxes i camions i immediatament els incendiaven fent-los despenyar al fons del barranc. Aquest espectacle trist i emocionant: uns vehicles de foc es tiraven amb violència al profund desnivell fent un soroll formidable acompanyat moltes vegades a més de l’esclat de bombes i granades de mà. I quan la nit aparegué més que una vall de destrucció i de ruïna semblava un camp immens on es rendia culte al foc o bé les tradicionals fogueres de Sant Joan en plena i compacta efervescència. Més amunt, al capdamunt del Pirineu es veia un espectacle semblant produït pels fugitius que marxaven i que acampaven a la mateixa ratlla fronterera. [...]

El comiat a Espanya fou senzill però molt emocionant i dramàtic: vaig formar les forces en fons de a dos, i el comissari Aracil els dirigí uns mots que foren escoltats amb molta emoció. A la fi es victorejà a Espanya, a l’exèrcit popular i a França acollidora. Jo, veritablement descentrat per l’emoció, vaig evolucionar senzillament i el grup i emprengué la marxa, no sense abans haver estrenyut, ells, personalment, les mans d’alguns amics i caps. Jo, motivat, per l’emoció al·ludida, no em recordava d’acomiadar-me de ningú i el bon amic i cap de sanitat Vilar, m’ho feu notar. Llavors, ens abraçàrem fortament i ens comunicàrem el nostre desig de lluitar per l’antifeixisme allí on fos. Seguidament n’abrací d’altres i empès per les llàgrimes i el dolor, tota embarbussada la gorja, vaig adreçar per última vegada la mirada a Catalunya i emprenguí el meu camí d’emigrant.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)