EL JUDICI EN XIFRES

El tribunal que jutjarà els dotze processats el formen set magistrats i estarà presidit pel Manuel Marchena, president de la sala segona del Tribunal Suprem i un dels candidats a presidir el màxim òrgan judicial espanyol en substitució de Carlos Lesmes a partir d’un acord entre el PP i el PSOE fins que un senador del PP va explicitar, mitjançant un whatsapp, que amb aquest nomenament controlaven per la porta del darrere la sala segona que jutja el procés. Completen el tribunal Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Luciano Varela, Antonio del Moral, Ana María Ferrer i Andrés Palomo.

La sala de plens del Suprem, on es farà el judici, té una capacitat per a un centenar de persones. El tribunal ha garantit que els familiars de cadascun dels acusats tindran reservades dues places.

Les previsions inicials sobre la durada del judici són que es pugui allargar durant tres mesos, amb la voluntat que pugui acabar abans no comenci la campanya electoral de les municipals, les europees i algunes autonòmiques. A pesar d’això, algunes veus ja han qüestionat que aquest termini sigui factible, atesa la gran quantitat d’acusats i de testimonis que han de comparèixer i l’extensa prova pericial i documental que s’ha de valorar.

La causa del sumari del procés, la causa especial 3/ 20907/2017, consta de més de 50.000 folis, a banda d’unes 78 hores d’enregistraments. Una causa ingent que fa difícil treballar amb el mètode tradicional del paper. Tant les defenses com les acusacions poden accedir virtualment a la documentació, si bé al llarg del procés hi ha hagut queixes per part de les defenses pel que fa al funcionament i l’accés al núvol on hi ha tots els documents. I pocs dies abans de la data prevista per al judici, des del centre penitenciari de Soto del Real es va impedir als presos, durant els quatre primers dies, poder accedir als seus ordinadors, on tenen tota la causa, per poder treballar en la seva defensa.

Que es tracta d’un judici excepcional i amb un gran interès arreu del món en deixen constància els 600 periodistes acreditats pel Suprem de prop de 150 mitjans de comunicació, dels quals una cinquantena són estrangers. Alguns dels països que han demostrat més interès són Alemanya, França, Suïssa i Holanda, però també hi haurà periodistes dels Estats Units, Rússia i la Xina. La vista serà retransmesa íntegrament per primera vegada a través del web del Consell General del Poder Judicial, i TVE oferirà el senyal a totes les televisions que ho demanin. En cada sessió es permetrà l’accés a alguns periodistes a la sala de vistes i la resta hauran de seguir el judici a través de monitors en sales annexes. Seran tres espais de la segona planta habilitats amb les connexions tècniques necessàries: la biblioteca, una sala coneguda com “la aspirina” i el saló d’actes.

En aquesta primera causa que es jutjarà sobre el procés hi ha dotze acusats. Nou d’ells en presó preventiva des de fa més d’un any: els exmembres del govern de la Generalitat Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Dolors Bassa; l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez; el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. En llibertat hi ha els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila. La causa inicialment incloïa també diversos exmembres de la mesa del Parlament i l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, però es va decidir separar la causa contra aquests processats i enviar-la al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè siguin jutjats allà. A l’inici de la instrucció, l’argument que la causa havia de ser jutjada al Suprem es justificava perquè entre els investigats hi havia membres aforats: la presidenta del Parlament i els integrants de la mesa. La resta de membres del govern de la Generalitat o diputats ja no ho eren, d’aforats, perquè havien estat cessats en aplicació del 155. Quan es va acabar d’instruir la causa, el tribunal que l’ha de jutjar va decidir, per sorpresa i per incomprensió de molts juristes, disgregar-la i enviar la mesa del Parlament al TSJC. Tot i així, es va mantenir l’expresidenta Forcadell en el procés del Suprem. Les defenses han qüestionat en tot moment que el procés es jutgi al Tribunal Suprem i mantenen que el tribunal competent és el català.

Si el tribunal no canvia de criteri abans no comenci el judici, no hi haurà cap espai reservat a la sala de vistes per als observadors internacionals que han demanat poder seguir el judici. L’argument és que serà retransmès integrament per televisió i que, per tant, no cal cap altra mesura per garantir-los el seguiment.

En aquest procés exerceixen l’acusació el ministeri fiscal, l’advocacia de l’Estat i el partit ultradretà Vox com a acusació popular. Demanen greus penes de presó que van dels 7 als 25 anys en el cas de la fiscalia, mentre que Vox demana penes d’entre 24 i 72 anys.

tots els testimonis que no han estat admesos han estat proposats per les defenses, i també n’hi ha tres de Vox: l’exministre Rubalcaba, l’expresident del Parlament Joan Rigol i la periodista Pilar Rahola. No han estat admeses les peticions de les defenses perquè declarin el president Carles Puigdemont, Marta Rovira i el rei Felip VI (exempt per llei de declarar), a més d’una llarga llista de defensors dels drets humans (entre ells dos Premis Nobel de la Pau) i intel·lectuals com el lingüista Noam Chomsky i l’historiador Paul Preston, que van participar en la campanya Let catalans vote d’Òmnium, motiu d’acusació de la fiscalia. La defensa de Jordi Cuixart és la que ha patit la retallada més severa en la prova testifical, de la qual han descartat divuit testimonis.

El judici està previst que tingui sessions de dimarts a dijous, si bé en funció de com avanci, algunes setmanes es podrien habilitar els dilluns i els divendres.

En el judici hauran de testificar al voltant d’uns 500 testimonis. Només el fiscal en va proposar 256, dels quals més de 200 són agents de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional i els seus comandaments, entre ells el coronel de la Guàrdia Civil que va coordinar el dispositiu policial l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, i Sebastián Trapote, cap superior de Policía Nacional a Catalunya en aquell moment. L’advocacia de l’Estat suma també 256 testimonis, en bona part els mateixos que proposa el fiscal. El tribunal no ha qüestionat cap dels testimonis d’aquestes dues acusacions, en què hi ha una llarga llista d’agents ferits l’1-O, però ni un dels més de 1.000 ciutadans ferits mentre defensaven els col·legis electorals. En el cas de l’acusació popular, que exerceix el partit Vox, se li han acceptat 57 testimonis, la majoria polítics. Cita l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy; l’exvicepresidenta del govern del PP Soraya Sáenz de Santamaría; l’exministre Montoro; l’expresident de la Generalitat Artur Mas; el president del Parlament, Roger Torrent, i una llarga llista de polítics catalans de tots els partits: Pere Aragonès, Neus Munté, Jordi Baiget, Ferran López, Antonio Baños, Eulàlia Reguant, Xavier Domènech… i l’antiga cúpula dels Mossos, inclòs el major Trapero.

Pel que fa a les defenses sumen també desenes de testimonis: d’una banda, ferits de l’1-O i gent que era present en la manifestació del 20 de setembre, a més de diferents actors polítics, com el lehendakari Urkullu. Els que més en proposen són la defensa de Junqueras i Romeva (91 testimonis) i la de Jordi Sànchez (87).