“Hi ha un clima de condemna anticipada”

Sí, hi vaig poder entrar després de fer unes hores de cua a la porta del Tribunal Suprem.

Hauria estat millor que haguessin tingut consideració cap a la feina que fem. Tinc experiència com a observador en diversos països del món, i he de dir que en un país com Turquia, per exemple, hi ha més consideració per la tasca dels observadors internacionals que la que he trobat a Espanya.

La impressió general és la d’estar al lloc equivocat. Em sembla del tot erroni que es vulgui solucionar un problema d’arrels tan profundes de caràcter històric, polític, econòmic i cultural amb un procés penal. El judici penal existeix per a altres coses. Aquest cas és una perversió del judici penal que s’utilitza per encobrir problemes i llacunes que són de caràcter polític. És la incapacitat de la política de donar una solució adequada al problema català.

Hi ha conseqüències en el pla estrictament processal penal: primer que posa sota l’àmbit penal l’expressió d’un sentiment democràtic exercit de manera pacífica, un fet que està en greu contradicció amb els principis fonamentals del dret europeu, perquè la democràcia i la lliure expressió de pensament són principis fonamentals. Aquest és un primer tema de reflexió. I en segon lloc, es detecta un cert prejudici negatiu de la cort judicial –per declaracions que han fet alguns jutges, entre altres coses– que fa que sembli que els acusats ja estiguin condemnats. És un judici que sembla que tingui una conclusió anunciada: una condemna dels acusats, i això està en forta contradicció amb el dret processal i viola el principi de la presumpció d’innocència. I encara hi ha un altre element preocupant: les dificultats i limitacions que tenen les defenses per accedir a la documentació relativa al cas. Tot això són violacions del principi d’igualtat, un dels principis fonamentals del dret penal.

Totes aquestes conseqüències negatives en el pla estrictament processal són conseqüència de l’equivocació de fons: que no es pot utilitzar un judici penal per solucionar problemes polítics. S’han de solucionar per la via del diàleg polític, amb una reforma constitucional, si és necessari, en un marc que les parts han d’escollir i elaborar conjuntament. No amb el dret penal, això ens recorda temps passats. Són fets greus que afecten Espanya, però també tot Europa.

Diversos advocats van fer referència en la primera sessió al clima generat per part dels mitjans de comunicació i de les forces polítiques, un clima, diguem-ne, de condemna anticipada, que pot tenir també efecte en els jutges. És com si els jutges estessin jugant un rol ja escrit per un director ocult.

Òbviament, espero que aquests jutges estiguin a l’altura de refusar aquest paper determinat. Hi ha una pressió molt forta i haurem de veure què passa. En part, depèn també de la capacitat que tinguin els actors polítics –els governs espanyol i català i els partits– i de la seva disposició a cooperar en una solució constructiva i a començar un diàleg. I en el procés penal s’hauria de valorar la possibilitat, la necessitat diria jo, d’avançar en la línia de facilitar un procés de diàleg. D’una altra manera, si hi ha una condemna suposarà una contradicció flagrant amb els principis fonamentals del dret europeu, perquè no es pot portar a judici una manifestació pacífica de la llibertat d’expressió com la que es va exercir a Catalunya amb el referèndum. Podem portar el debat del dret a l’autodeterminació al terreny polític i jurídic i hi pot haver opinions diverses, però mai haurien de ser objecte d’un judici penal.

Evidentment, és un senyal greu de debilitat i dèficit de la democràcia. El fet que es jutgi uns líders polítics pel suposat delicte d’haver promogut un moment democràtic com és un referèndum em sembla una cosa extremadament negativa. I encara més negatiu és que hi hagi forces polítiques que es vantin d’haver promogut el judici. Això condueix a una fractura encara més profunda del país. No s’entén com una força política responsable juga aquest paper per un rèdit polític a curt termini… Cal una mirada més llarga.

Hauria d’absoldre els acusats, perquè el que van fer no constitueix cap delicte, sinó una manifestació democràtica. Aquesta seria la resolució ideal que podria retornar les coses a un espai adequat per a la negociació política.

Em va sorprendre que es permetés que a fora, davant del Tribunal, hi hagués grups de manifestants proferint crits contra els acusats. Això demostra que una part de les forces polítiques, bàsicament de dretes i d’extremadreta, s’aprofiten d’aquest judici per als seus interessos polítics. Em sembla que el poder judicial no hauria de tenir cap tipus de condescendència envers aquest tipus de maniobres polítiques.

Un judici penal necessita que sigui respectada la neutralitat, també en aparença, i si hi ha una manifestació política davant del tribunal, no ajuda al fet que hi hagi aquesta neutralitat. El suport amb manifestacions polítiques a un tribunal penal em sembla un element preocupant. Si fos una manifestació de suport als acusats, seria més comprensible, perquè estan en una situació de més debilitat. Ara bé, una manifestació política per donar suport a un òrgan estatal que pot dictar condemnes molt greus contra unes persones em sembla negatiu.

Com en tots els judicis a què hem assistit al llarg de molts anys, observar si són respectats els principis jurídics del dret processal penal, constitucional, i el dret europeu i internacional en el desenvolupament del judici.