LA MILLOR DEFENSA, L’ATAC

“Estic en un judici polític, això és el que jo entenc, i entenent també que soc un representant electe i que em dec als meus votants, no contestaré a les preguntes de les acusacions.” Després de passar més de 400 dies en presó preventiva, Oriol Junqueras va arrencar la seva intervenció al Tribunal Suprem deixant clar que l’interrogatori es faria a “un pres polític”. Tirant per terra la legitimitat inquisidora de la fiscalia i de les acusacions particulars, anunciava que no pensava respondre a cap pregunta que no vingués de la seva defensa. “Mai hem sucumbit a l’estratègia d’una acusació extravagant, no els donarem minuts perquè expliquin la seva teoria artificial”, va afegir el seu lletrat defensor, Andreu Van den Eynde.

El de Junqueras era un desafiament a al·legats com el de la fiscalia, un òrgan que suposadament ha d’actuar sota els principis de legalitat i imparcialitat, però que, en l’arrencada del judici, no va tenir cap inconvenient per carregar contra les defenses per presentar els acusats com a “víctimes d’una persecució política”. El fiscal Javier Zaragoza va afirmar: “Ningú està perseguit per les seves idees a Espanya” i també que aquest no és un judici polític contra l’independentisme, sinó “en defensa de la democràcia espanyola i l’ordre constitucional”. “Es volen transformar en víctimes els que han trencat la Constitució i, paradoxalment, asseure al banc dels acusats l’Estat”, va reblar el fiscal, abans de subratllar que “seria un greu exercici d’irresponsabilitat si la justícia no hagués reaccionat”. El seu company a la fiscalia, Fidel Cadena, va ser l’encarregat de deixar anar una de les cites que més ressò han tingut en aquesta arrencada de judici: “Muralles humanes es van llançar contra les forces de seguretat de l’Estat.” El fiscal Cadena també va assegurar que durant l’1-O “el poder dels Mossos d’Esquadra es va posar completament al costat de la rebel·lió”, una tesi que abona la presumpta “violència i intimidació” que serveix per justificar l’acusació del delicte de rebel·lió. El representant del ministeri fiscal també va ser l’autor d’una altra reflexió de pes: “No existeix un dret a l’autodeterminació”, però sí un “dret a decidir en el marc de la Constitució que correspon a tot el poble espanyol”.

En el front comú que fan la fiscalia i l’advocacia de l’Estat, els fiscals han trobat una sòlida aliada en la figura de Rosa María Seoane. La representant de l’advocacia de l’Estat va afirmar que el judici es fa amb “totes les garanties”. “És un judici penal amb totes les garanties i no mereix cap altra qualificació”, va destacar.

Els nervis estan a flor a pell, i la preocupació per la imatge de la marca España és màxima. Tant és així que, enmig de la voràgine del judici, Rosa María Seoane va trobar temps per sortir en defensa de la secretària d’Estat d’España Global, Irene Lozano, que en una entrevista a Sky News va comprar la votació de l’1 d’octubre amb una violació. Més tard va provar d’arreglar-ho: “Intentava explicar la diferència entre fer les coses amb o sense consentiment dels afectats”, va argumentar sense retractar-se de la comparació, a banda d’aprofitar per opinar que el referèndum de l’1-O es va fer “sense l’acord de la meitat de la societat catalana” fet que “l’ha deixat dividida”. En la controvertida entrevista, Lozano havia assegurat al presentador, Dominic Waghorn, que “el sexe no està prohibit com tampoc ho està votar, però que no es pot fer a la força”. “Has de tenir el permís per fer-ho, si no, és una violació”, va dir.

Aquesta setmana el focus mediàtic ha estat posat en el judici que asseia al banc dels acusats els legítims representants del poble català En aquest context, ha tingut presència en els mitjans internacionals Carles Puigdemont. El president va assegurar al diari britànic The Guardian que el judici de l’1-O és un “acte alarmant de repressió d’estat”. En un article publicat pel rotatiu dimarts, el dia que arrencava el judici al Suprem, Puigdemont criticava la “substitució de les solucions polítiques pel Codi Penal” i considerava que haver donat “prominència a jutges” al davant de “governs i parlaments ha estat un error colossal”.

El cognom Puigdemont té números per ser dels més repetits durant el judici. Quim Forn, el segon a declarar, va exposar que, en plena agitació posterior a l’1 d’octubre del 2017, Carles Puigdemont era partidari de convocar eleccions per evitar l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. En la seva declaració al Suprem, Forn va explicar que durant els dies 25 i 26 d’octubre es van produir diverses reunions per mirar de gestionar la situació que es produïa a Catalunya després de la consulta de l’1-O. Sense revelar el nom de tots els que hi havia presents, Forn sí que va fer esment de Puigdemont i de Junqueras.

Segons Forn, van “esperar fins al final” abans de celebrar el ple del 27 d’octubre, en què es va votar la proposta de resolució sobre la declaració d’independència. I que ho van fer perquè estaven en espera dels efectes que tingués la mediació que, segons reconeix, van emprendre diverses persones, inclosa el lehendakari Iñigo Urkullu (que és testimoni al judici). A preguntes del seu lletrat, Forn va recordar que la declaració votada no es va publicar, va ser una “declaració política”, i que, un cop celebrat el ple, “no es va fer cap acció més ni cap acte administratiu” per part del govern. A més, també va recordar que estava a Brussel·les quan el va citar l’Audiencia Nacional i que va decidir tornar. Sobre l’operatiu de l’1-O, va dir que era “impossible” acatar les directrius de la fiscalia, ni tant sols si als Mossos s’hi sumaven els agents vinguts de fora de Catalunya. Forn, que llavors era el responsable màxim de la Conselleria d’Interior, assegura que es va assabentar pels mitjans de comunicació dels càlculs que feia el Ministeri de l’Interior per frustrar les votacions de l’1-O. El ministeri assenyalava que caldrien 90.000 efectius, quan es van destinar en total uns 13.000 agents (7.000 de Mossos i uns 6.000 agents de cossos espanyols).

Un dels punts en què havia insistit el CGPJ en els dies previs al judici era en les plenes garanties del procés. El tribunal havia assegurat que per donar plena “publicitat i transparència” al judici es retransmetrien en directe totes les sessions per tal que tothom les pogués seguir a distància. Aquest era un dels arguments esgrimits per no reservar un lloc als observadors internacionals, que havien sol·licitat ser dins la sala per comprovar si es complien totes les garanties. Tanmateix, en el moment de l’inici del judici, el portal del Poder Judicial no permetia l’accés i va quedar penjat durant uns quaranta minuts. Segons van al·legar fonts del CGPJ, el web va tenir “algunes incidències” a causa de l’enviament de peticions “malicioses”, més de 40 per segon, que van provocar que se saturés. La incidència va quedar resolta i això va possibilitar que, qui ho volgués, pogués escoltar algunes de les perles que ha deixat aquesta primera setmana de judici. Una de les grosses va ser quan l’advocat de Vox va reclamar que es vetés a la sala el llaç groc que lluïa Jordi Sànchez. “Té una càrrega política indubtable”, va bramar l’advocat del partit d’ultradreta. El tribunal va desestimar la petició. Manuel Marchena va mirar de pilotar el judici amb guant de seda, conscient de l’expectació mediàtica i del seu previsible examen a posteriori. Els acusats ja han avisat que en l’horitzó divisen el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). “Jutjarem fets, sense debat ideològic”, ha exposat Manuel Marchena.