El dossier

Comença el partit

Els moments dolents arribaran quan comencin a declarar aquells agents que, segons el relat oficial, van ser agredits per la violència ambiental... un concepte, per cert, introduït en la jurisprudència gràcies a Marchena

Qualsevol judici és, en si mateix, un món, i el que ha començat pel procés no n’és l’excepció; una cosa diferent és que aquest judici, a diferència de molts altres, marcarà una pàgina important de la història de Catalunya, d’Espanya i d’Europa pel que hi ha en joc. Sobre la resolució ja m’he pronunciat moltes vegades i, tot i que confio a equivocar-me, no hem d’esperar grans coses perquè el més rellevant no serà el resultat d’aquest partit, sinó com es jugui de cara a les etapes següents.

Aquestes primeres tres sessions han servit, en qualsevol cas, per ratificar-nos en diverses idees que hem anat sostenint des de fa molt temps i que es poden resumir en el caràcter polític que té aquest judici, en el fet que sobre una instrucció nefasta és impossible construir un procediment amb garanties i en el fet que el president del tribunal, Manuel Marchena, sense experiència en judicis d’aquestes característiques, farà gala de dues de les seves bases principals: el coneixement jurídic i les formes.

Sí, s’ha de reconèixer que, amb independència de l’ús que en faci, el jutge Marchena en sap, de dret, i que no perdrà l’ocasió de fer veure als presents i al públic en general que els seus coneixements jurídics són amplis, com ha demostrat amb la seva manera de despatxar –el verb és aquest– les qüestions prèvies plantejades per les defenses.

També s’ha de destacar que sap perfectament que tot el món, i mai més ben dit, l’està observant, per la qual cosa mentre aconsegueixi controlar-se i mantenir les formes podrà donar l’aparença de bon dret i de dirigir amb equanimitat el judici, com si les formes fossin el fons de la qüestió...

De les dues primeres sessions, les dedicades a qüestions prèvies, és necessari destacar que, finalment, han quedat exposades les múltiples irregularitats comeses al llarg de la instrucció i els drets fonamentals que han estat vulnerats.

La resposta a aquestes qüestions prèvies, per part de la fiscalia, no ens ha de cridar l’atenció, perquè la seva posició sempre ha estat molt clara i se sustenta en una esotèrica visió de la realitat i en una interpretació antidemocràtica de les normes que es pretenen aplicar. Sí que s’ha de destacar que, amb gran vehemència, han afirmat, sense ruboritzar-se, que en aquest judici el que s’està defensant és la democràcia… El que no han dit és que no són ells els que la defensen, sinó els que la debiliten.

El paper de Vox no passa de ser discret i anecdòtic, perquè en un judici sobra l’arrogància i la dogmàtica i es necessiten els coneixements i l’experiència en el l’exercici professional; en qualsevol cas, quan es pretén fer un ús partidista del procés penal es tendeix a descuidar, fins i tot, les nocions més bàsiques del dret processal… El que sí que ha quedat clar de les seves escasses intervencions és que no estan allà per buscar justícia, sinó per fer campanya política i deixar en evidència la seva particular visió del que pot ser una Espanya dirigida per ells.

Ara bé, el que tots hem de tenir clar és que un judici va molt més enllà del que hem vist fins ara i que si en tot judici hi ha moments bons, regulars i dolents, en un macrojudici com el que ens ocupa, aquests “moments” seran dies o setmanes.

Els moments bons, des de la perspectiva de les defenses, seran els dies en què declarin els acusats que, després de més d’un any, per fi, es poden explicar i, en la mesura en què se’ls permeti, esplaiar-se.

Els moments dolents, que arribaran i per als quals hem d’estar preparats, seran aquells dies en què es practiqui la prova de càrrec, quan comencin a declarar els alts comandaments de la Guàrdia Civil o quan declarin aquells membres dels cossos i forces de seguretat que, segons el relat oficial, van ser agredits per la violència ambiental..., un concepte, per cert, introduït en la jurisprudència gràcies a Manuel Marchena.

Sí, ells tindran temps per explicar la por que van passar, com es van veure desbordats per les masses i com no els va quedar més remei que fer servir la força “mínima i indispensable” per restaurar l’ordre democràtic alterat per aquesta turba que només volia votar. Seran dies dolents en què ens haurem de carregar de paciència en espera que arribin aquests altres dies regulars o bons en què es practiqui la prova de descàrrec, és a dir quan declararan aquells que sí que van ser víctimes de la violència… policial i que, a més, només pretenien exercitar drets i llibertats de les quals la repressió no els ha de privar.

En qualsevol cas, el judici tot just acaba de començar i, com dic, haurem de treure el millor de cada sessió per construir una bona línia de defensa per al partit de tornada

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)