El dossier

L’ESTAT CONTRA EL POBLE

L’expresident de l’ANC s’explica davant del Suprem i rebat l’embat acusatori del fiscal, que intenta presentar-lo com un cabdill revolucionari. La pena: disset anys de presó

Jordi Sànchez
Expresident de l’ANC
“Em considero un pres polític [...] Estic convençut que tots els fets que el ministeri fiscal i l’advocacia de l’Estat mantenen contra la meva persona són falsos, i no tinc cap temor a poder respondre i poder oferir la veritat als meus conciutadans”
“S’ha intentat generar un relat relatiu al fet que hi va haver un intent continuat d’assalt, i això és fals. Radicalment fals. No hi va haver, ho mantinc, cap risc per a la integritat física de cap persona”
“La protesta es va dissoldre, en gran part, per les crides que vam fer en Cuixart i jo. Fins a l’últim moment, es va mantenir el passadís per facilitar l’entrada i la sortida de l’edifici”
“No vull ser impertinent. Hi ha ‘whatsapps’ que s’han enviat i que han compromès la dignitat i el bon nom del president d’aquesta sala, i és evident que, pel que ell ha dit, no en sabia res. Amb la qual cosa, estem aquí. Insisteixo. Si el ministeri fiscal considera que aquest correu és rellevant...”

Barba perfilada, cap cabell fora de lloc, camisa blanca i corbata fosca a joc amb l’americana. Jordi Sànchez compareixia dijous davant els magistrats del Tribunal Suprem amb una aparença que, ni de lluny, podia fer presagiar que anava just d’hores de son perquè amb prou feines havia tingut temps per fer un cop de cap a la seva cel·la de Soto del Real abans d’enfrontar-se a un interrogatori, llarg i dur, en què està en joc una condemna de disset anys de presó. El dia anterior, dimecres, la vista havia acabat més enllà de les nou del vespre. Als presos els esperava encara un trasllat de 40 quilòmetres dins d’un furgó policial i, a l’alba, un despertador programat per sonar a les sis de la matinada per repetir, una altra vegada, la rutina del trasllat cap al Suprem. Malgrat tot el desgast acumulat, durant la seva declaració, l’exlíder de l’ANC va oferir moments de brillantor mentre responia a les preguntes de les acusacions. “Puc ser independentista, però no idiota”, va rebatre Sànchez quan el fiscal va tractar d’atribuir a l’acusat unes afirmacions equivocades sobre qui havia estat l’autor dels danys als vehicles de la Guàrdia Civil que estaven estacionats davant la Conselleria d’Economia el 20 de setembre del 2017.

Jordi Sànchez va demostrar que té la mà àgil i la llengua fina quan es tracta de clavar bons cops de revés. Es va mostrar inexpugnable quan tocava desmuntar la tesi acusatòria del delicte de rebel·lió, i va negar rotundament que hi hagués hagut un “alçament” de connotacions violentes i, en canvi, sí una manifestació reivindicativa, però pacífica, que va aplegar 60.000 persones. “És compatible protestar i fer-ho de manera festiva”, va manifestar. Sobre la fugida per la teulada de la conselleria que va haver de fer la secretària judicial aquell 20 de setembre del 2017, Sànchez va negar que fos una via d’escapatòria forçada, sinó que ella mateixa ho va preferir d’aquesta manera perquè no li inspirava confiança el passadís que els voluntaris de l’ANC havien obert entre els manifestants.

ELS VEHICLES

En relació amb els cotxes de la Guàrdia Civil que van acabar danyats, Sànchez es va preguntar per què no havien usat l’aparcament del departament, en lloc de deixar-los al carrer. També va destacar que en un altre registre del mateix 20-S, el de la Secretaria d’Hisenda, els vehicles de la comitiva judicial van ser “protegits, precintats, per evitar que els ciutadans s’hi aproximessin”. El declarant va qüestionar per què no s’havia pres una precaució similar a la rambla de Catalunya i, de la mateixa manera, també va considerar “rellevant” saber si els agents de la Guàrdia Civil van prendre alguna “mesura” per protegir els vehicles, amb les armes reglamentàries a dins. “És sorprenent que els vehicles no vagin a un pàrquing, que no estiguin protegits, que es mantinguin amb armes a dins i, que quan hi ha un risc, no hi hagi protecció”, va reblar.

Com a contraargument, el fiscal Javier Zaragoza es va dedicar a desgranar una colla de missatges a Twitter per intentar provar que Sànchez va ser un capitost de la presumpta rebel·lió. L’advocat defensor Jordi Pina va voler aportar proves de la normalitat que es vivia a la manifestació del 20-S, i va preguntar a Sànchez si els comerços van haver de tancar “per algun ambient de crispació”. L’objectiu d’aquesta línia de defensa era negar l’existència d’un delicte de rebel·lió. Sànchez va remarcar que tant bars com comerços van estar oberts tota la jornada perquè “no hi havia cap temor que passés res que els fes abaixar la persiana”. Acabat l’interrogatori, Pina va posar de manifest que la declaració de l’expresident de l’ANC demostra “l’estupidesa” de les acusacions de rebel·lió i sedició. El lletrat considera “lamentable” que es demanin disset anys de presó i que s’estigui fent un judici d’aquestes característiques per danys “a sis o set cotxes”.

La declaració de l’acusat es produïa poques hores després d’unes declaracions del monarca espanyol, Felip VI, en què es va referir de manera velada al judici pel procés afirmant que “sense respecte a les lleis no hi ha convivència ni democràcia, sinó inseguretat i arbitrarietat”. Sànchez no va dubtar a contraatacar el Borbó. “No hi ha democràcia sense llei, però no hi pot haver una llei que ofegui la democràcia per no permetre que evolucionin uns drets que les institucions han de revisar”, va dir.

ANIMAR A VOTAR

Sànchez va posar de manifest que pel fet de no aparèixer a la Constitució, l’autodeterminació “no és inconstitucional” i, de la mateixa manera, va al·legar que no havia fet res il·legal quan animava a anar a votar l’1-O. A més, va afirmar que la solució al conflicte Catalunya-Espanya queda lluny del que es pugui decidir en una sala de justícia: la sortida del túnel és independent de “la sentència que faci aquest tribunal”, va declarar, alhora que va aprofitar per criticar la “judicialització” del procés.

L’exlíder de l’ANC també va fer ús del seu torn de paraula per desmuntar uns quants mites sobre els efectes, presumptament devastadors, que el lliure exercici del dret de vot suposa per a la convivència. “El referèndum no fracturava, Catalunya no està fracturada, el dret a decidir forma part de l’ideari de molta més gent que la que representa l’independentisme”, va assegurar.

L’actual presidenta de l’Assemblea Nacional de Catalunya, Elisenda Paluzie, va afirmar posteriorment que la declaració del seu antecessor a l’ANC desmunta la “fal·làcia” dels càrrecs de sedició i rebel·lió que se li imputen per la concentració davant del Departament d’Economia el 20-S del 2017. “Estic molt contenta de com ha anat la declaració”, va dir en una improvisada atenció als mitjans de comunicació davant les portes del Tribunal Suprem. “Ha quedat acreditat com és el moviment de la societat civil catalana i de l’ANC.” Al seu parer, el testimoni de Sànchez, que va qualificar de “brillant”, també ha servit per desacreditar la “criminalització” que es fa d’aquest “moviment democràtic”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)