El dossier

Determinats a votar

Raül Romeva
EXCONSELLER D’AFERS EXTERIORS
“El dret a l’autodeterminació no és una utopia com manté la fiscalia. No està prohibit en cap text jurídic i tampoc en la Constitució espanyola”
“Des de l’any 1900, s’han fet arreu del món 106 referèndums d’autodeterminació, 54 a partir de l’any 1991”

. S.OLIVEIRA

soliveira@lrp.cat

“El dret a l’autodeterminació no és una utopia com manté la fiscalia”, va defensar Raül Romeva en la seva declaració en la sessió de dimarts al Tribunal Suprem mentre il·lustrava la sala amb números concrets sobre com s’ha exercit aquest dret al llarg del segle XX. “Des de l’any 1900, s’han celebrat 106 referèndums d’autodeterminació arreu del món, 54 a partir de l’any 1991, i d’aquests, 26 sense el consentiment de l’estat matriu”, va concretar l’exconseller d’Afers Exteriors. “Sempre que m’he presentat a unes eleccions, els programes electorals que defensava preveien aquest dret a l’autodeterminació”, insistia mentre repassava la seva llarga etapa com a diputat d’Iniciativa per Catalunya al Parlament Europeu, la seva adscripció a Junts pel Sí en les eleccions catalanes del 2015, i finalment, la seva candidatura com a membre de les llistes d’ERC el desembre del 2017.

Si l’exconseller Santi Vila va rebaixar el referèndum de l’1-O a poc més que una mobilització ciutadana sense cap altra conseqüència, la resta de processats van reivindicar el referèndum com l’expressió màxima de la democràcia i van apel·lar al dret d’autodeterminació del poble català. Raül Romeva va fer una àmplia exposició acadèmica sobre l’autodeterminació i la seva evolució per acabar amb un contundent al·legat sobre la injustícia que els manté encara ara a la presó: “El dret a l’autodeterminació no està prohibit en cap text jurídic, ni tan sols el prohibeix la Constitució espanyola.” I va remarcar que l’1-O, el govern del qual formava part va cridar “a la mobilització lliure i no partidista i va apel·lar que la ciutadania s’expressés, a favor o en contra, en llibertat i sense coaccions”.

La majoria de declaracions dels processats al llarg de les sessions del judici han estat amarades d’un alt contingut polític. Han aprofitat qualsevol escletxa en l’interrogatori de la fiscalia i l’advocacia de l’Estat per referir-s’hi, i amb especial contundència s’han pronunciat Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez per posar en evidència que les urnes són la màxima expressió de la democràcia. Una legitimitat democràtica que aquesta mateixa setmana el rei Felip VI, com va fer en el seu discurs del 3 d’octubre del 2017, ha volgut tornar a qüestionar amb proclames a la defensa de l’imperi de la llei.

Oriol Junqueras i Raül Romeva han estat els únics que, de moment, han optat per no contestar les preguntes de les acusacions, fent de la seva declaració un brillant al·legat polític. Una manera de fer visible que estem al davant d’un judici polític, però probablement amb poc efecte de cara al tribunal que tenen al davant.

El primer dia de judici el president del tribunal, Manuel Marchena, ja es va encarregar de deixar clar que tenien poc interès, per no dir cap, a escoltar lliçons sobre l’exercici dels drets humans i el dret a l’autodeterminació, quan va negar a la defensa de Jordi Cuixart bona part de la seva llista de testimonis. Entre aquests testimonis s’hi comptaven des de Premis Nobel de la Pau fins a relators de l’ONU, amb qui es pretenia posar en relleu que aquest judici va d’això, de l’exercici de drets.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)