El dossier

L'ANÀLISI DE GONZALO BOYE

UN JUDICI CONDICIONAT

Estem veient de tot i res de bo, amb la qual cosa el més encertat és pensar on està la trampa

La segona setmana del judici ha estat condicionada per la convocatòria electoral del 28 d’abril. Un judici polític té aquestes coses, i unes eleccions no són un tema menor, però, almenys per allò de les aparences, no haurien d’afectar els drets fonamentals de qualsevol acusat, i és evident que dues decisions de Marchena sí que afecten aquests drets: la celeritat que està imprimint al judici i la manera com es practicarà la prova alterant l’ordre en què compareixeran els testimonis.

La justícia, quan arriba el moment de l’enjudiciament, ha de ser reposada, serena i adequada a la complexitat de l’assumpte que ha de resoldre. En un dels processos més rellevants de la història moderna d’Espanya ara tot són presses i s’estan celebrant sessions maratonianes amb una única finalitat: acabar al més aviat possible.

Les sessions maratonianes són una tònica en els macrojudicis, però mai havia vist que això s’apliqués, també, a les declaracions dels acusats. En molts judicis hem estat dies sencers practicant proves i, amb aquest fet, afectant els acusats de diverses maneres, especialment quant a les condicions en què acudeixen a la vista oral... Aquí, però, el problema és que aquests efectes els estan vivint justament en aquella part del judici en què ells són els interrogats, i això afecta el dret fonamental a la defensa.

Juntament amb la durada de les sessions, la mutació de l’ordre de la prova testifical, interrogant abans els “testimonis polítics”, és una altra de les novetats legislatives que s’ha tret de la màniga el Suprem durant aquest procés en què està actuant com a legislador i, al mateix temps, intèrpret últim de les seves pròpies reformes legals. No existeix empara legal per a aquest canvi en l’ordre de les testificals, sinó que, molt al contrari, el que existeix és una norma que ho regula en direcció totalment oposada.

Alterar l’ordre de la prova també causa indefensió i, a més, vulnera el dret a un procés amb les garanties adequades.

Marchena, que és el responsable d’això, no té experiència celebrant judicis, però se li presumien unes bones dosis de sentit comú i, amb aquestes decisions, el que està demostrant és que no estava preparat per al lloc que ocupa o, pitjor encara, que ho està, i molt.

Aquesta setmana, però, no només ens ha deixat les novetats legislatives del Suprem i les maratonianes sessions, sinó també una trista imatge del paper que estan jugant tant la fiscalia com l’advocacia de l’Estat. Especialment vergonyoses han estat les actuacions dels fiscals Cadenas i Madrigal. Sí, Madrigal, aquella que va ser fiscal general de l’Estat.

Resulta lamentable veure que persones que han arribat tan lluny en la seva professió desconeguin aspectes essencials del procés en què, alegrement, demanen desorbitades penes de presó; també sorprèn, tot i que no tant, que arribin a nivells d’ignorància tals com pretendre sustentar un delicte de malversació en base a una factura proforma que, per definició, no és ni tan sols un compromís de pagament.

Ara bé, i com hem vist, Cadenas i Mariscal no són Zaragoza i, segurament, l’actuació de la fiscalia correspon més a una estratègia d’acusació que a una actuació obertament incompetent.

Els fiscals han passat de puntetes pels elements del tipus de la rebel·lió en els seus interrogatoris als acusats, però no han entrat de ple a acreditar-los i, en canvi, s’han centrat molt en la desobediència i en la malversació. És possible, i això ho veurem quan comencin a declarar els testimonis proposats per la fiscalia, que aquesta estratègia consisteixi a acreditar, segons la seva visió i paràmetres, el dany dels acusats a través de la desobediència i la malversació per provar els elements del tipus de la rebel·lió, o de la sedició, a través de testimonis tan qualificats com serien, sota el punt del vista del fiscal, els molts agents de la Guàrdia Civil i de la Policía Nacional que declararan.

El que hauria estat correcte és que les acusacions, amb el fiscal al capdavant, haguessin preguntat als acusats per tots i cadascun dels elements dels tipus penals pels quals són acusats; en aquest procés, però, estem veient de tot i res de bo, amb la qual cosa el més encertat serà pensar on està la trampa i, un cop descoberta, posar-hi remei.

Pel que fa a la imatge internacional, aquestes sessions han servit únicament i exclusivament per confirmar que estem al davant d’un procés polític, que balla al so de la política i que els drets fonamentals dels acusats poc importen perquè el judici no és més que un tràmit per al càstig... Que vagin més enllà dels Pirineus a veure on troben un judici amb aquest tipus de sessions i irregularitats.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor