EL REI DEL DESMARCATGE
. S.M.
smunoz@lrp.cat
Les diferents manifestacions que l’exconseller d’Empresa i Coneixement Santi Vila ha anat fent d’ençà que va veure la pell al llop ja feien presagiar que la seva intervenció al Tribunal Suprem seria un desmarcatge pur i dur tant de l’1 d’octubre com dels fets que se succeirien en els dies posteriors. Vila, que va respondre les qüestions de la fiscalia, de l’advocada de l’Estat i del seu advocat –no així les de Vox– es va presentar davant del tribunal com un dels membres del govern català –no pas l’únic, sense citar cap més nom– que va fer tot el que estava a les seves mans per buscar una sortida pactada tant amb el PSOE com amb el govern de l’Estat. Aquesta sortida, que el president Carles Puigdemont havia donat per vàlida segons Vila, havia de desembocar en la convocatòria d’eleccions.
El 25 d’octubre, tal com va relatar des del banc dels acusats, Santi Vila se’n va anar a dormir convençut que la corda s’havia tensat però no pas trencat. Arribat a aquest punt, va defensar la voluntat tant del govern central del PP com del PSOE, com a segona força política a l’Estat espanyol, de trobar la sortida del laberint. “Al contrari del que es pensa es tenia un elevat interès a evitar el xoc de trens”, va subratllar. “El 25 d’octubre pensàvem que ho havíem aconseguit”, va prosseguir. Però després, segons l’exconseller, “no li vam donar publicitat i l’endemà es va torçar”. I va responsabilitzar del gir de cent vuitanta graus la pressió exercida des de les xarxes socials, amb la qual el president Puigdemont no va saber lidiar. “Som aprenents de mag davant les xarxes socials”, va afirmar l’únic conseller català que va dimitir abans que el govern de Rajoy apliqués el 155 i cessés el conjunt de l’executiu.
L’exconseller del PDeCAT, l’únic en conseqüència que no va signar la declaració unilateral d’independència, va renegar de l’1-O, tot negant-li la categoria de referèndum i rebaixant la jornada de votació a “una mobilització política”. “El que va passar a Catalunya és impropi d’una societat avançada”, va afirmar.
Respecte a la seva dimissió, Vila va mirar d’aclarir que va abandonar el vaixell motivat per la frustració que li va generar veure que la seva tasca de pont entre les dues administracions, encarregada pel president Puigdemont, no havia conduït a bon port. En cap cas, però, va plegar “per por de les conseqüències penals”.
Quant a les acusacions de malversació que pesen sobre totes les persones jutjades, Vila es va mostrar convençut que ni ell ni els seus excompanys de govern havien destinat un sol euro de l’erari públic al referèndum: “Jo crec que els diners emprats van provenir de mecenes catalans compromesos amb la iniciativa. Fins i tot quan em vaig interessar per aquestes qüestions el president Puigdemont em va dir que estigués tranquil perquè no gastaríem ni un euro públic.”
Finalment, i entre moltes altres qüestions, l’exconseller es va mostrar força segur que la solució al conflicte serà que els catalans podran votar, això sí, “sobre el seu autogovern”.