El dossier

Naomi Mezey Professora a Georgetown

Professora de Dret a la universitat de Georgetown

“El càstig als líders dificulta la pau”

Naomi Mezey és professora de dret a la Universitat de Georgetown, on ensenya i escriu sobre nacionalisme i identitat cultural. Actualment, és acadèmica visitant de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on investiga el moviment independentista català

SITUACIÓ
SITUACIÓ
“El Tribunal Suprem hauria de rebutjar els càrrecs de sedició i rebel·lió”
REFERÈNDUM
REFERÈNDUM
“Com la resta del món, les úniques imatges de violència que vaig veure van ser per part de la policia espanyola”
Serà un judici just? La democràcia està garantida a l’Estat espanyol?
No crec que la democràcia estigui garantida enlloc, en cap país. S’ha d’exigir i demostrar cada dia, i especialment en conflictes d’alt perfil. La meva atenció per la situació a Espanya, en general, i especialment a Catalunya, neix del meu interès professional i personal per una paradoxa moderna que fa que les democràcies siguin cada vegada més fràgils: la inevitabilitat (i les virtuts) de societats cada vegada més pluralistes i, tanmateix, les divisions a què l’heterogeneïtat convida. Això requereix que els compromesos amb la democràcia treballin més per respectar els nostres conciutadans i arribar a acords necessaris perquè les institucions democràtiques funcionin. Encara no sé si serà un judici just. No soc experta en procediments penals. Crec que el Tribunal Suprem està tractant de ser just ateses les circumstàncies. Em preocupa que el tribunal no hagi proporcionat una traducció simultània tenint en compte la participació de catalanoparlants. Com a molts estrangers, em sorprèn l’existència d’un “fiscal popular”. Com a mínim, el fet de tenir Vox assegut entre els fiscals és realment desafortunat.
Seria possible en un altre país d’Europa o als Estats Units?
Precisament perquè crec que tots som susceptibles als sentiments nacionalistes que competeixen entre sí, per tant, a reaccions extremes, crec que un procés com aquest és possible en altres llocs. Em sorprendria molt, però, veure un judici com aquest a Europa o als Estats Units, igual que em sorprèn veure’l a Espanya.
És difícil que els fiscals puguin demostrar l’ús de la violència?
Com la resta del món, les úniques imatges de violència que vaig veure van ser les que van oferir les forces policials espanyoles més que no pas els votants i manifestants independentistes. Això no vol dir que el fiscal no pugui produir proves que no vam poder veure a la televisió, però ateses les acusacions i la línia de preguntes establertes fins ara (sobre els danys als cotxes policials), sembla poc probable que puguin demostrar t la violència requerida per provar la rebel·lió.
Quina solució seria útil per a Espanya i Catalunya, ara?
Crec que Catalunya i Espanya estan millor unides en un sol estat, però aquest procés (així com la història més llarga del conflicte, inclòs el referèndum) fa que sigui més difícil que no pas més fàcil d’aconseguir. Una de les raons per les quals el judici és una mala idea políticament és perquè no hi ha resultats que no afligeixin una part de la població i perquè fa que la inclusió pacífica de Catalunya a Espanya sigui menys assolible. Allunyar la meitat de la població de Catalunya per castigar els seus líders electes i exigir la inclusió forçada no és la manera efectiva de guanyar la pau a llarg termini. La solució més útil en aquest moment seria que el Tribunal Suprem demostrés la seva independència rebutjant els càrrecs de rebel·lió i sedició i que acceptés els càrrecs de desobediència. Això seria una victòria per al poder judicial, per a l’imperi de la llei i el més proper a un compromís possible en aquestes circumstàncies. Políticament, la solució més útil és que els votants espanyols no caiguin en la retòrica extremista i elegeixin persones a l’abril que tinguin l’habilitat i el valor de negociar una solució de bona fe.
Quines reaccions ha suscitat el seu article a The Washington Post en què posava en dubte la democràcia espanyola?
Als independentistes els ha agradat més que als unionistes, però l’objectiu de l’article no era presentar un argument a favor de la independència, sinó assenyalar que el nacionalisme català no és l’únic que existeix a Espanya i que la reacció espanyola el dia del referèndum va ser nacionalista i va minar el seu propi objectiu d’unificació. He estat molt satisfeta amb la reacció positiva d’aquells que se senten profundament incòmodes amb la situació actual i la retòrica extrema que ha inspirat.

. ADELA GENÍS

agenis@lrp.cat

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor