El dossier

Respostes que plantegen preguntes

Jordi Cuixart desmunta la deriva violenta que li atribueix la fiscalia i, menystenint la seva privació de llibertat, prioritza deslegitimar les institucions de l’Estat i fer un al·legat davant els magistrats del Tribunal Suprem per visualitzar la situació de greuge que viu Catalunya

Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural
“Ho vull deixar clar perquè, si no, hi ha equívocs: les meves declaracions davant del jutge instructor estaven vinculades a una voluntat de sortir de la presó al preu que fos. I aquesta ja no és la meva prioritat. Soc un pres polític”
“Si el que vostè em demana és que jo renunciï a exercir drets fonamentals, li dic que no renunciaré mai a exercir drets fonamentals. Parafrasejant un president del govern: «Ni vull ni puc», i no renunciaré mai a exercir aquests drets fonamentals”
“Hauríem d’estar orgullosos tots els ciutadans d’Espanya perquè l’1-O és l’exercici més gran de desobediència civil que hi ha hagut a Europa. Històricament, no hi ha hagut un exercici igual”
“Recriminar-me que vull un tsunami democràtic... no sé on hi veu allò punible, o que jo hagi de dir que em retracti, perquè és al contrari”

“La meva prioritat ja no és sortir de la presó, és poder denunciar l’atac i la vulneració de drets i llibertats i resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya.” Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, rematava així un intens frec a frec dialèctic amb el fiscal Jaime Moreno. En van tenir uns quants, durant la llarga declaració que Cuixart va fer dimarts al Tribunal Suprem, on va comparèixer després de setze mesos tancat en presó preventiva. La seva parella, Txell Bonet, ho va haver de sentir per la ràdio perquè la policia no la va deixar entrar a la sala de justícia al·legant que havia fet tard.

Presentat per les acusacions com el promotor de la presumpta rebel·lió que es va coure davant la Conselleria d’Economia el 20-S, Cuixart es va desvincular de tota resposta violenta contra l’Estat espanyol i les seves institucions, afirmant que “forma part del mantra d’Òmnium: les manifestacions han de ser serenes, pacífiques i aïllant qualsevol actitud violenta”, però va reafirmar el seu compromís amb l’anhel reivindicatiu de Catalunya: “Que ho féssim de manera festiva i pacífica no treu dignitat ni coratge al que vam fer l’1 d’octubre”, va posar de manifest. Més tard va afegir: “Ens volen confrontar amb altres pobles d’Espanya i no ho aconseguiran.”

“A POR ELLOS”

Mà estesa, però la memòria fresca, perquè davant dels magistrats del Suprem no es va estar de lamentar els crits de l’“a por ellos” que es van sentir en algunes poblacions espanyoles quan les patrulles de les forces i cossos de seguretat posaven rumb cap a Catalunya. “A por ellos, A per a qui? Soc fill d’una murciana, també soc mig espanyol”, va dir.

A Jordi Cuixart li va tocar ser el penúltim dels acusats a declarar i, de la mateixa manera que havia passat amb els seus companys de banqueta, el ministeri fiscal el va sotmetre a un exhaustiu interrogatori sobre la seva activitat a les xarxes socials. El compte de Twitter de Cuixart ha estat curosament escrutat durant aquests setze mesos d’instrucció perquè el fiscal es va fer un tip de reclamar explicacions sobre els missatges que el president d’Òmnium havia penjat a la xarxa de l’ocellet blau. “Si el tuit diu «cul a terra i resistència pacífica» crec que no hi ha gaire marge per al dubte”, va respondre quan el fiscal l’interrogava sobre quina intencionalitat tenien les seves crides a la mobilització. “Seria molt presumptuós per part meva pensar que tinc la capacitat de moure milers de persones”, va reblar, per tractar de desmuntar la teoria acusatòria que el presenta com un líder revolucionari capaç d’arrossegar multituds al carrer. Una acusació a què ja va haver de front Jordi Sànchez, expresident de l’ANC.

L’ACTIVISME DELS JORDIS

Cuixart va fer referència a l’altre Jordi quan exposava quin sentiment li genera veure’s assegut a la banqueta dels acusats del Tribunal Suprem i enfrontant-se a una petició de condemna que la fiscalia eleva fins als disset anys de presó: “Soc un pres polític, no un polític pres; juntament amb el meu company Jordi Sànchez, som a la presó per ser activistes socials.”

Cuixart va definir l’1-O com “l’exercici més gran de desobediència civil d’Europa”, i va avisar que el “dolor” provocat per la policia espanyola durant la jornada del referèndum “durarà generacions”. Va aprofitar per introduir més missatges, com ara la denúncia del “genocidi” que se celebra cada 12 d’octubre en motiu del Dia de la Hispanitat o la reivindicació del dret d’autodeterminació. Tant és així que la seva loquacitat va merèixer la reprimenda del president del tribunal, Manuel Marchena, que li va cridar l’atenció per la seva tendència a fer servir expressions com “hòstia” o “collons”. El magistrat li va exigir que no utilitzés “interjeccions col·loquials”.

Al llarg de la seva declaració, el president d’Òmnium va referir que la mobilització popular de l’1-O no tenia com a objectiu “atacar tot l’ordenament jurídic”, sinó que buscava deixar al descobert la suspensió del referèndum per part del Tribunal Constitucional. “L’única manera de demostrar disconformitat és exercir el dret a la manifestació, assumint com assumeixo jo avui les conseqüències de la desobediència civil”, va reconèixer. Cuixart va citar històrics líders socials i pacifistes com Rosa Parks, Martin Luther King i Mahatma Gandhi per defensar el seu posicionament. També es va referir a l’històric líder sindical espanyol, Marcelino Camacho, quan va recuperar una cita de qui va ser secretari general de Comissions Obreres: “El dret de vaga es guanya fent vaga, el dret de manifestació es guanya manifestant-se” i Cuixart va afegir: “el dret de votar a Catalunya es guanya votant”.

Davant la suspensió de les votacions de l’1-O ordenades pel Tribunal Constitucional, es va apostar per “defensar l’exercici de drets fonamentals”, va justificar l’acusat. “Vist a posteriori, l’1-O va ser un exercici de desobediència civil davant una suspensió il·legítima i injusta del TC, i la desobediència civil no és punible”, va manifestar Cuixart.

Sobre els presumptes aldarulls del 20-S, el president d’Òmnium va defensar que la comitiva judicial podia utilitzar el passadís que es va fer per sortir del departament: “Hi va passar molta gent, entraven i sortien, i no se’ls demanava cap autorització; per allà va passar una multitud de gent, no hi havia cap mena de control, es podia caminar.” Cuixart admet que l’escena era “aparatosa”, però va demanar no qüestionar “la bona voluntat de qui va fer el passadís”. El fiscal es va limitar a preguntar-li si li semblava “seriós” pensar que els membres de la comitiva judicial podien sortir per aquell “passadís estret”.

Pel que fa als desperfectes als vehicles de la Guàrdia Civil que hi havia a la Rambla de Catalunya, Cuixart va recordar que ja va lamentar “públicament” els danys causats als vehicles i els va donar valor “públic” també per a la societat catalana. “Tinc un sentiment públic tan ampli com per pensar que els cotxes de la Guàrdia Civil són part de la societat catalana”, va dir, tot i afegir que tampoc li van agradar els danys causats pels policies espanyols durant l’1-O als col·legis on es votava.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)