Setmana Política

No es pot trobar allò que no existeix. I la violència en què se sustenta l’acusació de rebel·lió contra els líders polítics catalans i que els manté encara a la presó continua sense aparèixer a la sala del Suprem després de tres setmanes de judici. Han continuat ressonant els cotxes destrossats davant la Conselleria d’Economia el 20 de setembre, els policies ferits l’1 d’octubre i els tuits com a arma per a la rebel·lió. I aquesta setmana –la dels testimonis polítics, el tsunami democràtic de Cuixart i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell– s’han fet evidents a la sala dos relats irreconciliables.

Aquesta setmana han coincidit al Tribunal Suprem el govern de la Generalitat a la presó i el govern del PP que el va destituir i que va promoure, a través de la fiscalia general, una querella per rebel·lió. “Aquests judici està inspirat en la venjança”, és la frase que Joan Tardà va poder pronunciar abans que el president Marchena li recriminés que no es poden fer declaracions polítiques a la sala. “Estava en risc l’ordre constitucional”, asseverava Soraya Sáenz de Santamaría, l’expresidenta del govern del PP, una estona després mentre insistia, en el seu discurs polític, que el dret a decidir no té cabuda dins la Constitució espanyola i que la sobirania nacional no es qüestiona. I mentre Tardà argumentava que a Catalunya es van fer les coses “a la manera catalana, pacíficament”, l’exvicepresidenta parlava de “muralles humanes” (en sintonia amb la fiscalia) i de les “actuacions violentes” del 20-S i de l’1-O que ella, “com tot Espanya”, va veure per televisió des de La Moncloa. El president del tribunal no ho ha tingut fàcil aquesta setmana per treure dels murs del Suprem el debat polític: “No existeix el testimoni opinant”, insistia Marchena mentre els dos relats feien evident la història d’un diàleg impossible. “Entenc que no puc manifestar el que penso d’aquest judici”, preguntava retòricament l’exdiputat de Podemos Albano Dante Fachin abans d’acabar la declaració, just l’endemà que els exdiputats de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant fossin expulsats de la sala per negar-se a contestar les preguntes de Vox.

I sessió rere sessió, els observadors internacionals que segueixen el judici mostren la seva perplexitat pel fet que el debat polític no es faci fora d’un tribunal penal, sense presó i sense l’amenaça de greus condemnes.