El dossier

Fan aigües

El testimoni dels antics responsables del govern espanyol es caracteritza per servir-se d’una memòria selectiva, espolsar-se qualsevol responsabilitat i incórrer en contradiccions flagrants

Aquesta ha estat la setmana dels polítics i, entre ells, han destacat amb nom propi els antics dirigents del Partit Popular, aquells que van gestionar la repressió anterior i posterior a l’1 d’octubre. Els testimonis de Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Cristóbal Montoro i Juan Ignacio Zoido es van caracteritzar per vantar-se de no haver parlat mai amb cap dirigent català sobre la possibilitat d’un referèndum i, quan es van veure obligats a entrar en el detall, van caure sovint en contradiccions flagrants i van donar prova d’una amnèsia selectiva que els va permetre superar els moments més complicats. Juan Ignacio Zoido va arribar a repetir en més de quaranta ocasions les frases “ho desconec”, “no ho recordo”, “no ho sé” i similars; tot un resum d’uns responsables polítics que, si hem de fer cas a les seves declaracions, van seguir l’1 d’octubre per televisió com qualsevol ciutadà més i desconeixien les decisions que es van prendre aquells dies i qui les va prendre. Rajoy va arribar a l’extrem que ni tan sols recordava que s’havia reunit amb Iñigo Urkullu per parlar del cas català durant dues hores, una dada que va confirmar el mateix lehendakari hores després.

La primera a desfilar va ser Soraya Sáenz de Santamaría. L’exvicepresidenta es va presentar a la cita amb la seva altivesa habitual. De fet, en els primers instants de l’interrogatori va lluir el seu somriure característic, aquell que ja ens havia mostrat el 16 de desembre del 2017, en un míting del Partit Popular a les eleccions del 21-D, quan es va vantar que “Mariano Rajoy i el PP” havien aconseguit que “ERC, Junts per Catalunya i la resta d’independentistes no tinguessin líders perquè estan decapitats”. Des de bon començament, l’exvicepresidenta, reconvertida en membre del Consell d’Estat per part del govern de Pedro Sánchez, va recitar l’Aranzadi i l’argumentari del PP amb una seguretat aparentment infranquejable i amb un posat hieràtic. De fet, els interrogatoris de la fiscalia i l’advocada de l’Estat als antics dirigents del PP es van caracteritzar per incorporar la pregunta i la resposta en una mateixa frase, una evidència que fins i tot va ser advertida pel jutge de la sala.

El somriure, però, se li va atenuar i el color de les galtes li va pujar quan va començar l’interrogatori de Xavier Melero, l’advocat de Joaquim Forn. El duel entre Melero i l’exvicepresidenta té tots els números per convertir-se en un dels moments estel·lars d’aquest judici. Sáenz de Santamaría, que havia estat la màxima responsable del CNI, va rebre en més d’una ocasió, com ara quan va admetre que s’havia començat a preparar l’arribada dels 6.000 policies abans fins i tot de la concentració davant de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre, contràriament a allò que havia afirmat minuts abans, quan havia justificat els reforços com una resposta a la violència d’aquell dia. L’exvicepresidenta, absolutament, desconcertada, va acabar admetent que era fruit de “les previsions i de tenir sobre la taula tots els escenaris”. També es va posar vermella quan li van preguntar si sabia que la policia espanyola tenia les funcions limitades o quan li van preguntar d’on va sortir la xifra dels 6.000 efectius. En aquest cas, només va saber dir que “era una xifra de la qual es parlava de manera habitual”. Ni explicava fonts ni admetia responsabilitats. El cop de gràcia li va donar l’advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu, que li va preguntar si tenia constància de la publicació de la declaració d’independència, un dels motius que havien justificat la posada en marxa de l’article 155. L’exvicepresidenta, víctima de la seva altivesa, va arribar a dir que el van aplicar sense saber exactament si s’havia publicat al Diari Oficial de la Generalitat, una dada absolutament rellevant (tal com havia afirmat ella mateixa minuts abans) per confirmar o no la seva validesa legal.

“A por ellos”

Quan es va introduir el tema de l’actuació policial durant la jornada de l’1 d’octubre, tant Rajoy com Sáenz de Santamaría es van referir a una decisió tècnica i al fet que ells no dissenyaven els operatius policials (unes afirmacions que haurien de servir automàticament per exculpar l’exconseller Joaquim Forn). I, quan va entrar a valorar els fets que es van produir durant tot el matí, es va referir reiteradament a les “imatges violentes” que es veien per televisió i a les lesions als guàrdies civils, tot i que en el cas de l’exvicepresidenta amb dades contradictòries. Va admetre que el govern espanyol havia quadruplicat la xifra d’agents ferits, que no havia estat de 400 (tal com havia afirmat mesos enrere), sinó de 93, i va justificar aquest canvi per una simple “depuració de dades”. Tots dos es van posar als llavis la defensa de la societat catalana, com ara quan van justificar l’aplicació del 155 en comptes de la suspensió de les garanties constitucionals, però cap dels dos es va referir als més de 1.000 civils ferits durant les càrregues policials de l’1 d’octubre. Ni una paraula de disculpa, ni una sola referència. Quan una advocada va insistir a visualitzar un dels vídeos d’aquella jornada, Rajoy va haver de reconèixer l’evidència. El president de la sala, però, va aprendre la lliçó i no va tornar a permetre l’ús de les filmacions en els interrogatoris, una decisió que va impedir situar els antics responsables del govern espanyol davant una realitat que, malgrat haver seguit la jornada de l’1 d’octubre a través de la televisió, no havien vist.

A Juan Ignacio Zoido també li van preguntar pels crits de l’“a por ellos” i per les proclames patriòtiques que es van poder sentir en algunes casernes de la Guàrdia Civil quan les abandonaven els membres destinats a Catalunya. Es tractava d’un crit que qüestionava la suposada imparcialitat dels agents. El màxim responsable de seguretat durant la jornada de l’1 d’octubre no va poder evitar reconèixer que els havia sentit, i fins i tot els va lamentar (un gest que no va fer en aquell moment). Tanmateix, quan l’advocat Benet Salellas li va demanar si s’havia obert algun expedient disciplinari o s’havia apartat algun agent, va afirmar que “no ho sabia”. En conjunt, la intervenció de Juan Ignacio Zoido ens va deixar la imatge d’un ministre de l’Interior que no controlava res ni sabia res i que seguia els fets a través dels mitjans de comunicació i no pas dels responsables directes de l’operatiu. La seqüència final, després de sentir els antics dirigents del PP, és que Rajoy ho sabia per Sáenz de Santamaría, aquesta per Zoido i tots plegats per la televisió.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor