El dossier

Judici a Trapero

Trapero tenia dret a un procés just i, aquesta setmana, aquests drets ja s’han vist vulnerats

Aquesta setmana ha estat de tot menys bona, però entra dins del que esperàvem, perquè és d’ingenus pensar que els testimonis de l’acusació ens ajudaran... Això només passa a les pel·lícules. De totes les coses dolentes sí que rescato un fet que no m’ha agradat i que, a més, concentra el conjunt de vulneracions de drets fonamentals a partir de la falta d’imparcialitat del tribunal: el judici a Trapero en absència seva.

Sí, no fa falta ser un expert jurista per comprendre que en les sessions d’aquesta setmana a qui semblava que s’estava jutjant era al major Trapero que, per raons alienes al món del dret, s’està veient sotmès a un judici del qual no forma part i que s’haurà d’enfrontar a un altre judici al qual arribarà, segurament, amb uns fets provats que seran molt difícils de desmuntar.

Pérez de los Cobos i Gozalo han disparat contra Trapero i ho han fet amb el beneplàcit de Marchena, que tan rigorós es mostra quan les defenses intenten preguntar als testimonis de les acusacions i tan permissiu ha estat quan uns testimonis, sempre de les acusacions, han sepultat Trapero que, a més, aquí i ara, no es pot defensar.

Marchena, que a poc a poc es va mostrant en tota la seva intensitat ideològica, està demostrant que li importa poc la imparcialitat subjectiva de què parla el Tribunal Europeu de Drets Humans i, d’una banda, està restringint brutalment el dret de defensa i, de l’altra, acotant l’àmbit de la discussió a, justament, allò que ja té resolt. La pregunta que ens hem de fer és si això se li permetrà, amb resignació, o si es farà un gir per impedir-ho.

Trapero tenia dret a un procés just, a un procés amb totes les garanties i, no tinc cap dubte que després d’aquesta setmana, aquests drets ja s’han vist vulnerats. El primer menyscabament als drets de Trapero es va produir quan van separar indegudament els procediments i una part va quedar a l’Audiencia Nacional, la que l’afecta, i l’altra va anar al Suprem, on ja ha estat jutjat. La vulneració següent es va produir quan ha estat admès com a testimoni per Marchena en un procés en què s’enjudicia el mateix pel qual ell haurà de respondre a l’Audiencia Nacional. Finalment, la penúltima de les vulneracions s’ha produït aquesta setmana, quan se l’ha atacat i, en gran mesura enjudiciat, sense que s’hagi pogut defensar.

Els fets pels quals es jutjarà Trapero a l’Audiencia Nacional són, substancialment, els mateixos que s’estan jutjant al Tribunal Suprem i, per tant, s’haurien hagut de mantenir com a connexos i jutjar-se en un únic procés per tal de garantir els drets fonamentals dels acusats i, a més, impedir que poguessin arribar a existir dues “veritats jurídiques” discordants sobre uns mateixos fets... Aquest últim problema sembla que Marchena ja l’ha resolt aquesta setmana. Aquest greuge és de la collita de Lamela i Llarena, però cap òrgan superior l’ha volgut esmenar, i d’aquelles noces, aquests confits.

Marchena, que tant presumeix de conèixer la jurisprudència d’Estrasburg, però que tan escassament ha assimilat i menys encara aplicat, va admetre com a prova la declaració, en qualitat de testimoni, del major Trapero. Qualsevol testimoni té l’obligació de dir la veritat però, en aquest cas, Trapero declararà en la condició mixta de “testimoni acusat” i, per tant, ha de prevaler l’última condició: està acusat pels mateixos fets pels quals es vol que declari amb l’obligació de dir la veritat. Si jo fos Trapero, em negaria a contestar qualsevol pregunta, i no perquè tingui alguna cosa a amagar, sinó perquè pot deixar en evidència la seva estratègia de defensa.

Finalment, i com he anat dient, aquesta setmana no han estat pocs els funcionaris públics que, declarant amb obligació de dir la veritat, han atribuït fets i assignat culpabilitat a Trapero, que, pel fet de no ser part d’aquest judici, no s’ha pogut defensar ni ha pogut interrogar o fer interrogar a qui l’acusa (article 6.3.d del Conveni Europeu de Drets Humans). Pitjor encara, s’ha vulnerat la seva presumpció d’innocència, segons estableix la directiva comunitària 2016/343 sobre presumpció d’innocència que determina que es vulnera aquest dret fonamental “[...] si les declaracions públiques de les autoritats públiques, o les resolucions judicials que no siguin de condemna es refereixen a un sospitós o acusat com a culpable mentre no s’hagi provat la seva culpabilitat d’acord amb la llei”.

No ha estat una bona setmana, però sí una setmana molt aclaridora de com juguen la partida i de com pensen condemnar Trapero vulnerant fins al més bàsic dels seus drets: estar present quan se l’enjudicia.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor