El dossier

MARATÓ ELECTORAL

Els catalans estan citats a tres eleccions en poc menys d’un mes, les estatals, les europees i les municipals, que estaran marcades per la celebració del judici i per la convulsió política que entela el moment actual

ELECCIONS EUROPEES
Han de ser l’altaveu a Europa i al món de la causa catalana
CONQUERIR CIUTATS
CONQUERIR CIUTATS
Les municipals marquen la musculatura de les formacions
PACTES DIVERSOS
PACTES DIVERSOS
La realitat de cada ciutat donarà lloc a pactes d’índole molt diversa

La primavera política del 2019 serà tan frenètica que, per bé o per mal, afectarà l’estat d’ànim de moltíssimes persones. S’endevina un nou període electoral gairebé d’infart. En només vint-i-vuit dies, els ciutadans de Catalunya estan cridats a les urnes en tres ocasions. Són tres cites electorals de diferent importància, que de ben segur tindran una gran transcendència en el futur del país. Eleccions espanyoles, eleccions municipals i eleccions europees, tres comicis que, malgrat el diferent abast territorial, no escaparan al plebiscit entre monarquia o república, o entre unionisme o independència, sobretot si es té en compte que els comicis coincideixen en el calendari amb el macrojudici al procés.

La cursa electoral s’obrirà el 28 d’abril amb les eleccions convocades per l’actual president del govern espanyol, Pedro Sánchez. La incapacitat d’assolir prou suports per aprovar els pressupostos generals de l’Estat, després del vet dels partits independentistes, va empenyer Sánchez a convocar eleccions a les corts espanyoles. Aquesta va ser, si més no, l’excusa emprada, però a ningú se li escapa que la demoscòpia somriu actualment el president espanyol. Totes les enquestes que s’han publicat el situen com a guanyador, i l’últim baròmetre del CIS fins i tot preveu un vot directe del 33,3%, doblant en suport el seu immediat perseguidor, el PP. A més, Ciutadans ha acaronat tots els postulats de la dreta i fins i tot alguns de l’extrema dreta, i ha deixat un buit al centre esquerre on el PSOE veu un territori de conquesta.

Pedro Sánchez, d’acord amb les enquestes, es llança a una piscina que sembla que té aigua. La gran incògnita és si, en cas de ser el més votat, podrà governar. El compromís de Cs de no pactar amb el PSOE consolida dos blocs únics. El PP i Ciutadans ja han demostrat que no els fa cap vergonya entendre’s amb Vox. Si la dreta no suma (el fet que el vot es divideixi entre tres pot fer que la llei D’Hondt afavoreixi el PSOE), es podria aplanar el camí perquè Sánchez revalidi el càrrec. El PSOE aspira a dependre com a màxim de Podem. Tant el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, com la secretària d’organització de Catalunya en Comú, Susanna Segovia, veuen en l’horitzó un possible pacte entre el PSOE i Ciutadans, malgrat que la formació taronja ha descartat públicament fer president Sánchez. “També van dir que no farien president Rajoy”, recorda Segovia. Tots dos tenen clar que un bon resultat de les forces progressistes catalanes és imprescindible per tenir la capacitat de frenar la dreta i l’extrema dreta al Parlament espanyol.

La gran incògnita és si les forces independentistes mantindran l’actual clau al Congrés dels Diputats. I, davant d’aquest possible escenari, encara es desconeix més com faria servir l’independentisme aquest paper decisori, sobretot si la sentència emesa pel Tribunal Suprem manté a la presó els líders independentistes. Totes les forces sobiranistes aspiren a condicionar la política al Congrés dels Diputats, i amb aquesta finalitat posen tota la carn a la graella. ERC ha donat un cop d’efecte i ha anunciat que Oriol Junqueras serà el seu candidat a les eleccions espanyoles. El PDeCAT, que sembla que té molts números de concórrer-hi sota la marca electoral de Junts per Catalunya, podria confirmar en les properes hores la candidatura de Jordi Sànchez. El PDeCAT ha declinat fer declaracions.

El que ja és segur és que no hi haurà una llista unitària de les forces independentistes malgrat que la situació de repressió actual podia convidar a l’agrupament. Aquesta mateixa setmana, la Crida Nacional per la República ha anunciat, a través del seu secretari general, Toni Morral, que no ha aconseguit el repte de sumar-les totes sota el paraigua d’una mateixa sigla, després que ERC rebutgi de ple aquesta possibilitat. La Crida també ha descartat concórrer-hi amb les seves sigles, segons Morral: “Per no fragmentar més l’espai independentista i perquè no seríem fidels als principis fundacionals del moviment.”

La CUP, que fuig d’aquesta mena de candidatures unitàries, dirimeix aquest cap de setmana el seu futur en la política espanyola durant la celebració, diumenge, del consell polític de la formació. Si la militància aposta per concórrer a les eleccions espanyoles vist el moment excepcional que es viu al país, serà el primer cop en la història que es donarà aquesta circumstància.

SEGONA CITA ELECTORAL

Sigui quin sigui el resultat del 28 d’abril, tot indica que no hi haurà nou govern espanyol abans de les municipals del 26 de maig. I és que no haurà transcorregut ni un mes de les eleccions generals, que els ciutadans tindran la segona cita amb les urnes, i aquesta per partida doble. El darrer diumenge de maig coincidiran les eleccions al Parlament Europeu amb les eleccions als 947 ajuntaments de Catalunya. Algunes comunitats espanyoles també celebraran aquell dia eleccions autonòmiques.

El cert clam popular a favor de la llista única del sobiranisme tampoc no s’ha saldat amb èxit en el cas de les eleccions europees. La Crida assegura que encara no es dona per vençuda i es compromet a seguir picant pedra per fer aflorar una candidatura unitària de l’independentisme, encara que partits com ERC no ho veuen clar. Això no obstant, el seu portaveu, Sergi Sabrià, defensa la necessitat de treballar a favor de la unitat estratègica de totes les formacions independentistes en els diferents espais electorals.

A ningú se li escapa la transcendència d’aquestes eleccions europees, cridades a ser un trampolí per llançar a Europa i al món un missatge des de l’independentisme. Les eleccions europees tenen una circumscripció única a l’Estat espanyol. De fet, ERC hi concorrerà amb una llista única, amb EH Bildu i el Bloc Nacionalista Gallec, amb Oriol Junqueras com a cap de llista i Diana Riba de número 2.

Les eleccions europees, que com en els anys 1987 i 1999 tornaran a coincidir amb unes municipals, seran un termòmetre de la situació catalana. Els ciutadans de la UE triaran 705 diputats (actualment en són 751, però el Brexit n’hauria de fer reduir el nombre), i l’Estat espanyol n’elegirà un total de 59, cinc més que el 2014.

Pel que fa a les eleccions municipals, a escassos dies que es tanquin totes les candidatures, ja es pot concloure que les forces independentistes només hi concorreran plegades en casos molt puntuals. Argentona n’és un exemple. En aquest municipi del Maresme, les agrupacions locals de la CUP, ICV, ERC i el PDeCAT han anunciat la seva voluntat de presentar-s’hi juntes, donant així resposta a l’empenta d’una comissió integrada per l’ANC i el CDR local.

A Barcelona, municipi clau per implantar la república, els reclams de JuntsxCat per sumar amb ERC no han vist la llum. Els republicans s’han negat des del principi a impulsar una llista conjunta. El més lluny que ha anat l’alcaldable republicà, Ernest Maragall, ha estat a oferir un possible compromís abans de les eleccions per a una futura “unió republicana”. La CUP ha deixat clar que no s’entendrà enlloc amb Junts per Catalunya, ja que els consideren l’herència de l’antiga Convergència. Badalona també és un cas simbòlic. Guanyem Badalona en Comú (inclou la CUP) i ERC hi concorreran plegades. Ara aspiren a sumar els Comuns i Podem.

PARTITS EN MARXA

Davant la marató electoral que ja s’ensuma, els partits tenen tota la maquinària funcionant a ple rendiment. Des del PSC, el seu secretari d’organització, Salvador Illa, assegura que les tres eleccions “són molt importants per als socialistes”. Pel que fa a les espanyoles, afirma: “S’ha d’escollir entre els dos tipus d’Espanya: la que representem nosaltres, que és una de progressista que potencia les polítiques socials i que és més útil per a Catalunya, o l’Espanya de les tres dretes.” La ministra Meritxell Batet serà la cap de llista per Barcelona. Els socialistes s’esforçaran durant la campanya a posar de relleu que “només hi ha aquests dos camins”, afegeix. Pel que fa a les europees, Salvador Illa destaca la seva rellevància per poder posar fre a alguns plantejaments de la dreta europea i, en aquest sentit, destaca la feina de l’eurodiputat Javi López, que aspira a revalidar el càrrec.

Quant a les municipals, els socialistes consideren que és en aquests comicis on juguen a casa: “Són les eleccions on ens sentim més còmodes, ja que el PSC és el partit dels ajuntaments”, destaca el seu secretari d’organització. Amb el clima de tensió actual que ho cobreix tot, el PSC es veu com la formació més capaç d’“oferir un projecte sòlid, a favor de l’estabilitat i de la convivència, que respecti totes les idees i que treballi a favor de les polítiques socials i contra les retallades”. Els socialistes, en l’àmbit local, han demostrat que tenen prou flexibilitat per mirar cap a l’esquerra i la dreta a l’hora d’assolir acords, però ara es marquen un límit: “Per descomptat que amb VOX no pactarem.” L’objectiu dels socialistes serà “perseguir governs estables, aquells que més afavoreixin els municipis”. Fins ara, el PSC ja ha proclamat més de 230 candidats i en triarà uns quants més en els propers dies.

En Comú Podem afronta les eleccions generals del 28-A amb el repte de revalidar les victòries del 2015 i el 2016. El context d’aleshores, però, tenia poc a veure amb l’actual, un fet que per a la secretària d’organització de Catalunya en Comú, Susanna Segovia, no els situa en inferioritat en la línia de sortida: “Anem a guanyar-les, perquè tant Catalunya com Espanya necessiten dotar-se de governs valents que apostin pel diàleg com a única via possible per resoldre el conflicte català.” A més, Segovia interpreta que aquests comicis “són fonamentals perquè les polítiques de transformació de la societat necessiten governs que apostin per prioritzar la despesa social i per posar la gent al centre.” La formació ha d’enllestir l’elecció del candidat, però el quart tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, es perfila com a candidat després d’haver anunciat que liderarà una candidatura que també integrarà l’actual diputada al Congrés Aina Vidal –que serà la número dos–, Gerardo Pisarello, Joan Mena i Maria Freixenet.

Lligat també al conflicte català i a la situació dels presos polítics, Susanna Segovia defensa el paper que la seva formació ha jugat a Europa en defensa d’aquest col·lectiu. “El nostre eurodiputat, Ernest Urtasun, és qui ha aconseguit més mostres de suport als presos”, sosté. Les eleccions europees, afegeix, “són una oportunitat per aconseguir una connexió molt clara en l’àmbit d’ajuntaments, estats i Parlament Europeu”. En el terreny de les municipals, Segovia les situa com unes eleccions “clau per poder continuar amb el projecte de transformació que posa els drets socials de la gent al centre”. Una estratègia, en paraules de la secretària d’organització de Catalunya en Comú, que és “compatible amb el fet de condemnar la repressió”. Aquesta formació cercarà aliances amb les forces d’esquerra. Amb la dreta no tenen oberta cap via d’entesa ni la veuen factible, i amb Junts per Catalunya: “Dubtem molt poder compartir el mateix model de ciutat per la visió que tenim, per exemple, del foment de la participació ciutadana.”

LA CUP, ENMIG DEL DEBAT

Només és qüestió d’hores que la CUP decideixi si concorre a les eleccions espanyoles. Maria Ballester, membre del Secretariat Nacional, recorda que la darrera paraula, seguint la dinàmica habitual en aquesta formació, la tenen les bases. Per això, tot i que els cupaires han descartat concórrer a les europees, Ballester assegura que el debat es reobriria si la militància així ho sol·licités.

En el plànol municipal, la CUP ha mirat de bastir aliances amb altres moviments d’unitat popular. Cada municipi, però, és un món, i la CUP respecta l’autonomia local per tal que siguin les bases de cada municipi, mitjançant les assemblees locals, les que decideixin la millor fórmula per concórrer als ajuntaments, així com els pactes postelectorals que se’n derivin. El projecte cupaire es nodreix de molts eixos i aspira a vertebrar els Països Catalans des dels municipis, “trencant amb l’herència autonomista que encara perdura”, assenyala Ballester. Situar les persones i les polítiques socials al nucli dels seus programes, la transparència radical en la gestió i l’aposta per la participació ciutadana són també la carta de presentació d’aquesta formació.

La representant de la CUP defensa que a l’estat de repressió que afecta la ciutadania “se li pot plantar cara des dels municipis”, i subratlla que la CUP es presenta a les institucions amb un projecte polític “però que mai deixarà de tenir un peu al carrer”.

ERC, per la seva banda, considera que aquestes eleccions municipals representaran un gir en la presència i el pes de la formació en territoris que històricament els resultaven hostils. “Fa anys que treballem i seguim treballant perquè així sigui”, diu Sabrià, que sosté: “Esquerra podrà cercar vies d’enteniment amb aquelles forces amb què compartim la coherència social i nacional, tot respectant la realitat de cada municipi.”

LES ENQUESTES

Sánchez apareix com a clar vencedor en les enquestes, a distància dels perseguidors, però no li surten els números per sumar amb Podemos

LA CLAU CATALANA

Les forces independentistes aspiren a tenir un paper cabdal en la política espanyola

350
diputats
integren el Congrés, dividits en grups parlamentaris. Actualment, el PP és el partit que té més representants, amb 137. Dels 350, 47 els aporta Catalunya.
28
dies
separaran les eleccions espanyoles del 28 d’abril de les europees i autonòmiques, convocades per al 26 de maig.
947
municipis
hi ha a Catalunya, i els seus veïns triaran el 26 de maig, a través de la convocatòria d’eleccions municipals, els nous ajuntaments.
8
eurodiputats
catalans hi ha actualment al Parlament Europeu. L’Estat espanyol en té ara mateix un total de 54.

Membres de la Crida com a candidats

La Crida Nacional per la República, el moviment impulsat per Carles Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sànchez, estava disposat a penjar-se el dorsal i inscriure’s en la cursa electoral, però la negativa d’ERC a les llistes unitàries ha frustrat els seus plans. Els adherits de la Crida, un cop s’ha descartat tant presentar-se per lliure com seguir explorant l’acord amb el PDeCAT, tenen absoluta llibertat per formar part d’altres candidatures. De fet, els tres impulsors de la Crida estan vinculats a JuntsxCat. És poc probable, segons sembla, que la Crida faci campanya per demanar el vot per cap formació, atès que aquesta decisió aniria en contra de l’esperit integrador del moviment. És factible, però, que la Crida faci arribar a les formacions algunes propostes de continguts.

Com afecten les eleccions al judici?

La coincidència de fins a tres eleccions amb el macrojudici al procés va fer plantejar la qüestió de si el Tribunal Suprem suspendria les vistes per no fer-les coincidir amb els comicis. La voluntat del Suprem era deixar-lo vist per a sentència abans del 26 de maig, però, enmig, Pedro Sánchez va colar les eleccions espanyoles. La gran quantitat de testimonis citats, més de 500, i el ritme lent al qual avança una causa tan complexa, ja permeten endevinar que el 28 d’abril la causa estarà encara en plena efervescència. El president de la sala, Manuel Marchena, ja va anunciar que no tenia cap voluntat d’introduir-hi un parèntesi. L’advocada Meritxell Cabezón, exdiputada del PSOE i participant en diverses juntes electorals, recorda que no hi ha cap llei que obligui a suspendre un judici per coincidir amb unes eleccions, ni tan sols quan les persones que s’asseuen al banc dels acusats són polítics o formen part d’alguna candidatura. Això sí, el president de la sala es reserva la potestat de suspendre’l si ho considera convenient, però només ho pot fer durant un màxim de trenta dies. Superat el mes, la causa s’hauria d’iniciar començant de zero.

Ara per ara, les dotze persones que estan sent jutjades al Tribunal Suprem es poden integrar a una candidatura, com és el cas de Joaquim Forn, cap de llista de JuntsxCat a Barcelona, o d’Oriol Junqueras. Això sí, les regles del joc variaran en cas que aquestes persones siguin inhabilitades per l’alt tribunal, un cop dicti la sentència. Pel que fa a la seva proclamació, Cabezón indica que amb l’actual llei a la mà aquest acte ha de ser presencial i que no es pot delegar en cap altra persona. L’assistència o no a les sessions d’investidura dependrà només del jutge de vigilància penitenciària de cada presó, que és qui autoritza o desautoritza aquest trasllat.

Preguntada per la presència a la Junta Electoral Central (JEC) d’alguns dels membres del Tribunal Suprem que estan jutjant el cas català, l’advocada catalana explica que es tracta d’una situació “absolutament compatible”, atès que aquest òrgan no és més que un tribunal administratiu, format per jutges, que es limita a aplicar la llei orgànica de règim electoral general. La JEC està formada per vuit magistrats del Tribunal Suprem, triats per sorteig, més cinc catedràtics seleccionats al Congrés.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.