El dossier

Escons per ser lliures

Set dels independentistes perseguits per l’Estat espanyol anuncien la seva candidatura electoral, a l’Eurocambra, el Congrés i el Senat, i desencadenen un terratrèmol de nerviosisme sobre els efectes d’una possible immunitat

Carles Puigdemont té decidit presentar-se com a candidat de Junts per Catalunya a les eleccions europees que se celebraran el 26 de maig. Què passarà si guanya l’escó?

L’anunci fet pel president durant una entrevista a l’emissora RAC1, on avançava que pensa tornar a Catalunya si és escollit eurodiputat, ha disparat tota mena de tesis. Puigdemont al·lega que la immunitat que li conferiria ser membre del Parlament Europeu vetaria una persecució de l’Estat espanyol sobre la seva persona, fins i tot en el cas que ell decidís creuar la frontera espanyola. Una afirmació que ha encès els ànims de l’unionisme i que obre alguns interrogants des del punt de vista legal.

La protecció de Puigdemont per aforament, en cas que fos possible, no seria automàtica, sinó que, per ser declarat oficialment eurodiputat, caldria comptar amb l’aval de la Junta Electoral Central. Una llum verda que també necessitarien els encausats en el judici pel procés i que es presenten com a candidats en la marató d’eleccions que hi ha en els propers mesos. Oriol Junqueras concorrerà als comicis de manera doble: serà candidat a les eleccions europees i, també, encapçalarà la llista d’ERC al Congrés dels Diputats. Al Senat, el cap de cartell republicà serà Raül Romeva. Per la seva part, Junts per Catalunya posa Jordi Sànchez a liderar la llista al Congrés, amb el suport de Jordi Turull, que encetarà la candidatura a Lleida, i de Josep Rull, que ho farà a Tarragona. L’exconseller a l’exili Lluís Puig encapçalarà la llista al Senat per Barcelona.

La diferència és que, mentre que en les eleccions europees qui dona l’acta és la Junta Electoral Central, en les eleccions a les corts espanyoles el tràmit és competència de la Junta Electoral Provincial. Pel que fa als candidats que estan tancats a la presó, la diligència de nomenament no hauria de presentar gaires traves, perquè amb un permís judicial per recollir l’acta, o per alliberar els encausats d’aquest tràmit, n’hi hauria d’haver prou. Fins i tot podria ser procedent el seu alliberament immediat (vegeu la peça de la pàgina 14). En el cas de Puigdemont, però, considerat un fugitiu per la justícia espanyola, la controvèrsia es dispara. I més arran de l’avís del president anunciant la seva voluntat de “tornar a Catalunya” si és escollit.

Puigdemont i els seus assessors legals mantenen que si les urnes el converteixen en eurodiputat, el tràmit davant la Junta Electoral Central, i pel qual s’obté la condició de membre de ple dret del Parlament Europeu, es pot fer a distància.

Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona, adverteix que la recollida de l’acta ha de respectar un protocol: “S’ha de fer físicament a la Junta Electoral Central, al Congrés dels Diputats.” A més, segons el catedràtic, el candidat electe “ha de prometre o jurar acatar la Constitució”. Arbós alerta que només aquesta fórmula és vàlida per obtenir la condició d’eurodiputat. Des de Brussel·les, l’agència ACN cita fonts del Parlament Europeu per contradir Carles Puigdemont i apuntar que l’Estat espanyol tindrà l’última paraula: “Si et presentes per Espanya has de fer el que et demana la llei electoral espanyola.” L’eurocambra es remet a la llei electoral espanyola, la qual preveu que els candidats electes compareguin “davant” la Junta Electoral Central a Madrid en un termini de cinc dies després de les eleccions.

L’advocat Gonzalo Boye posa de manifest que, en cas que Puigdemont hagués de recollir l’acta en persona a Madrid, ho faria ja blindat: “La immunitat es genera a partir del moment en què és proclamat electe.”

Presses a Brussel·les

Poc després que Carles Puigdemont fes públiques les seves intencions en cas que sigui escollit eurodiputat, l’Eurocambra modificava el text d’una informació pública sobre la immunitat parlamentària dels eurodiputats, que té penjat al seu lloc web. Allà on s’afirmava que aquest privilegi “no s’aplica quan un membre del Parlament Europeu ha comès un delicte o les autoritats judicials competents sospitin que l’ha comès”, passa a dir-hi que “no es podrà invocar la immunitat en cas de flagrant delicte”. JuntsxCat interpreta que, amb el matís, encara queda més clar que Puigdemont no podria ser detingut per Espanya gràcies a la immunitat parlamentària.

Què diu exactament el text del reglament?

L’article 9 ho precisa: “No es podrà invocar la immunitat en cas de delicte flagrant ni es podrà obstruir l’exercici per part del Parlament Europeu del seu dret a suspendre la immunitat d’un dels seus membres”. De fet, el reglament estableix un procediment per aixecar aquest privilegi si ho demana “una autoritat competent d’un estat membre”. En tal cas, una comissió parlamentària examinaria la petició i proposaria una decisió al ple de l’Eurocambra que votaria la revocació o no de la immunitat.

Els precedents piquen a la porta

En la història electoral espanyola recent hi ha supòsits que recorden a la situació en què es troben ara els presos independentistes que estan cridats a ser candidats electorals. L’empresari José María Ruiz-Mateos va aconseguir 608.560 vots en les eleccions al Parlament Europeu del 15 de juny del 1989. Ruiz-Mateos va guanyar dos escons, un per a ell mateix i un altre per al seu gendre, després d’haver-se passat tota la campanya electoral amb una ordre de crida i cerca judicial derivada de l’agressió que va cometre sobre el ministre Miguel Boyer. Ruiz-Mateos era un personatge polèmic i histriònic, acostumat a fer espectacle, i va deixar en evidència, reiteradament, el govern socialista que comandava Felipe González. El secretari d’Estat per a les Comunitats Europees, Pedro Solbes, va comentar en saber l’escrutini per televisió: “Quina barbaritat! Estem tots bojos. L’electorat sembla que no ha entès el que és Europa.” Ruiz-Mateos consolidava el desafiament que havia començat a tramar setmanes enrere: el primer dia de campanya es va dedicar a enganxar cartells electorals al carrer de Ferraz, a Madrid, on hi ha la seu del PSOE. També va assistir disfressat a una conferència del titular d’Hisenda, Carlos Solchaga

El lletrat Marcos García-Montes va ser advocat de Ruiz-Mateos i, en declaracions als mitjans, ha assegurat que hi ha un paral·lelisme entre aquell cas i la situació actual que viu Carles Puigdemont: “Són absolutament comparables”, ha afirmat. “No el podran detenir, i no és una opinió. Hi ha jurisprudència del Tribunal Suprem, de la fiscalia i de l’Audiència Provincial”, defensa García Montes.

Pel que fa als independentistes empresonats, i que han avançat la seva candidatura al Congrés i al Senat, el precedent el fixa el cas d’Ángel Alcalde. Ciutadà basc, va ingressar a la presó l’any 1988 acusat de col·laboració amb banda armada, després que es trobessin documents suposadament manuscrits per ell, amb el pseudònim Korta, en poder del dirigent etarra Santiago Arrospide Sarasola, Santi Potros, detingut l’any anterior. El fiscal va sol·licitar vuit anys de presó per a Alcalde, i el judici va quedar fixat per al 13 de febrer del 1990. Després de l’assassinat a Madrid el 20 de novembre del 1989 de Josu Muguruza, diputat electe del partit independentista Herri Batasuna (HB), Alcalde va ser triat per la formació abertzale com el seu substitut. L’1 de desembre del 1989, el Tribunal Suprem va decretar la seva llibertat provisional en virtut de la seva nova condició de parlamentari, però el mateix tribunal va demanar un suplicatori al Congrés per poder jutjar-lo. El ple de la cambra el va aprovar el 12 de desembre i l’endemà mateix es va ordenar la seva detenció i ingrés a la presó, però quan la policia va acudir al seu domicili, ja havia fugit.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)