El dossier

La bomba de Trapero

La declaració del major dels Mossos d’Esquadra ha sacsejat de dalt a baix el relat sobre l’1 d’octubre i ha desmuntat la teoria de la rebel·lió

Josep Lluís Trapero
MAJOR DELS MOSSOS
“Vam dir als polítics que no s’equivoquessin, que el cos de Mossos no trencaria mai amb la Constitució, que no compartíem el projecte independentista i que estàvem molestos”
“La jutgessa ens va demanar que actuéssim «amb paciència, contenció i garantint la pau social»”
“Ens vam posar a disposició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per detenir Puigdemont i el govern si ens ho ordenaven”

El seu nom ha estat, molt probablement, un dels més citats a la sala del Suprem, si exceptuem els dels acusats i el del “processat rebel”, el qualificatiu amb què la fiscalia es refereix a Carles Puigdemont. Josep Lluís Trapero, el màxim responsable dels Mossos d’Esquadra durant els fets del 20 de setembre i l’1 d’octubre del 2017, ha estat en el punt de mira de bona part dels antics responsables del Ministeri de l’Interior, que el van qualificar com el suposat nexe d’unió entre els responsables polítics i el cos de Mossos d’Esquadra, fet que donaria arguments a la teoria de la passivitat i la connivència de la policia catalana i, en definitiva, que permetria sostenir la teoria de la rebel·lió. L’exministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va ser molt àgil a l’hora d’espolsar-se les responsabilitats, però es va afanyar a sentenciar que “Trapero no era gaire col·laborador”, que “plantejava reticències”. En el cas dels comandaments policials espanyols, les referències van ser molt més concretes. El coordinador de l’operatiu policial, Pérez de los Cobos, es va esplaiar a gust. Quan l’advocat de Forn li va preguntar si les reticències eren per motius exclusivament competencials o si hi havia alguna cosa més, va afirmar que sí i va afegir que “l’actitud del senyor Trapero era de posar pals a les rodes en tot”. I va reproduir una suposada conversa amb el major, a qui hauria dit: “Escolta, Josep Lluís, que aquí estem tots al mateix vaixell, hi som tots pel mateix motiu, per complir el mandat de la fiscalia”.

Trapero va optar per respondre a les preguntes de les parts i per convertir la seva declaració en el primer capítol de la defensa que haurà de dur a terme a l’Audiencia Nacional, on se li demanen onze anys de presó per rebel·lió, acusat de la suposada inacció dels Mossos d’Esquadra durant el referèndum de l’1-O. Amb la seva veu potent i un posat inalterable, poc donat a l’expressivitat, el major dels Mossos va capejar l’embat de l’acusació popular amb una notable dosi d’exhaustivitat. Al seu costat, la seva advocada, Olga Tubau, no va haver d’intervenir en cap moment, però va prendre notes sense parar. Trapero va confessar que compartia amb el conseller Jané la “incomoditat” pel procés independentista, i fins i tot va qualificar el seu antic cap Joaquim Forn com “un punt irresponsable”, una de les poques valoracions que es va permetre. També va remarcar que havia advertit en diverses ocasions que el referèndum podia comportar “conflictes d’ordre públic i seguretat ciutadana”. El seu blanc principal, però, va ser Javier Pérez de los Cobos, de qui va confessar que havia entrat amb mal peu perquè s’havia presentat com a coordinador abans que ho dictés la fiscalia. El major dels Mossos va defensar amb vehemència la professionalitat de la policia catalana i també l’actuació durant el 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia i l’1 d’octubre davant els col·legis electorals, i es va confessar ofès quan el coordinador designat va insinuar que no volia complir les resolucions judicials.

El moment culminant de la declaració de Trapero, però, no va arribar amb l’interrogatori de l’acusació popular, ni el de la fiscalia ni tampoc amb el de l’advocada de l’Estat, sinó amb el de l’advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero. I es va produir de forma calculada, gairebé en el temps afegit, sense permetre una reacció de la resta de contendents. El major va declarar que el 27 d’octubre, el dia de la “declaració aquesta”, els Mossos tenien preparada “la detenció del president Puigdemont i el seu govern”. I va revelar que s’havia posat a disposició de la fiscalia i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb la qual cosa havia assumit una actitud activa que contrastava amb la passivitat de les autoritats judicials, que en aquell moment no van veure cap indici de rebel·lió i no van ordenar cap detenció. En aquells moments, el major dels Mossos ja havia passat per l’Audiencia Nacional i n’havia sortit amb mesures cautelars per un delicte de sedició.

La bomba llançada per Trapero va provocar més d’un ennuec en el món independentista, però va fer miques el relat de la rebel·lió. Sense la connivència dels Mossos, resulta inversemblant sostenir el delicte de rebel·lió. La puntada final la va afavorir, paradoxalment, el president de la sala, quan va repescar una pregunta de la fiscalia sobre la reunió del 28 de setembre en què els comandaments dels Mossos haurien expressat als màxims responsables del govern la seva preocupació per l’escalada de violència i els haurien advertit que ells es mantindrien lleials a la Constitució. La resposta de Carles Puigdemont –“facin el que hagin de fer”–, va acabar d’esberlar del tot la suposada connivència entre la policia i els polítics.

PERE BOSCH I CUENCA

pbosch@lrp.cat

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.