El dossier

El fantasma del 13

Les investigacions del jutjat número 13 de Barcelona s’han convertit en el fantasma que viu al Suprem

Des que ha començat el judici amb prou feines hem sentit el nom del jutge Llarena, responsable de la instrucció de la causa contra els exmembres del govern de la Generalitat i els Jordis (Sànchez i Cuixart), que s’asseuen al banc dels acusats del Suprem. Per contra, el jutjat d’instrucció número 13 i la investigació que va dur a terme –i que continua– apareixen a la sala constantment. En la prova testifical de l’acusació van desfilant testimonis que abans han passat per aquest jutjat de Barcelona o agents de la Guàrdia Civil que lideraven aquella investigació. Un trencaclosques judicial en què les investigacions d’un jutjat passen a nodrir l’acusació en altres tribunals –Suprem i Audiencia Nacional– i que les defenses no es cansen de denunciar per la vulneració que suposa per al seu dret de defensa. Cada dia al tribunal de Madrid no se sap ben bé què apareixerà de la caixa de sorpreses del 13, el fantasma que viu al Suprem.

Recapitulem, però. Quan comença aquesta investigació al jutjat número 13 i què investiga? La causa que va començar a instruir el jutge Juan Antonio Ramírez Suñer –mort el novembre de 2018 i lloat en una carta pel president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, “per les dimensions heroiques” de la seva feina– s’inicia a principis del 2017 per una querella de Miguel Duran –advocat, exdirector general de l’ONCE i expresident de Telecinco– contra el jutge Santiago Vidal, aleshores senador per ERC, en relació amb unes declaracions sobre les suposades dades que recopilava el govern per al cens del referèndum. Unes diligències durant molts mesos secretes i que s’anaven engruixint d’investigats –ara arriben a prop de la cinquantena–, però que teòricament no tenien res a veure amb el referèndum. Així ho feia saber el mateix jutge del 13 en una interlocutòria del juliol del 2017, en què assegurava que la causa “no té com a objecte l’organització política ni la convocatòria d’un referèndum, ni és una causa general contra els que directament o indirecta hi tinguessin interès”. Més tard s’hi va afegir també una querella de Vox.

UN TRENCACLOSQUES

Al mateix temps, la fiscalia tenia obertes unes diligències que han donat cobertura a diverses investigacions de la Guàrdia Civil sobre el referèndum. I a tot aquest entramat encara cal afegir-hi les diligències obertes el setembre del 2017 al TSJC contra tot el govern de la Generalitat per una querella de la fiscalia per prevaricació, desobediència i malversació després dels plens del 6 i 7 de setembre en què es va aprovar la llei del referèndum i la llei de transitorietat –una causa que va decaure un cop el fiscal general Maza va presentar la querella per rebel·lió davant l’Audiencia Nacional–. La causa la instruïa la magistrada Mercedes Armas –la que després va dirigir l’actuació per aturar l’1-O–. I encara hi falta la causa que dirigeix al TSJC la magistrada Maria Eugènia Alegret, que s’ha fet càrrec de la investigació de Josep Maria Jové –la del 13– un cop aquest va obtenir la condició d’aforat en ser escollit diputat en les eleccions del 21-D, i que ha descartat els indicis de delicte contra Salvadó i Aragonès, també aforats i investigats pel 13. I també, la causa a l’Audiencia Nacional contra el major Trapero i la cúpula d’Interior.

Ara, al Suprem, veiem cada dia com aquelles investigacions del jutjat número 13 que suposadament no tenien res a veure amb el referèndum, són les que serveixen de base a l’acusació per rebel·lió i malversació contra els presos polítics. Per què detenen Jové i Salvadó i entren als seus despatxos i als d’altres alts càrrecs del govern? Per què registren diversos despatxos a les conselleries d’Economia, Exteriors i Treball, però no registren els dels més alts responsables d’aquestes conselleries: Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa? Senzillament, el jutjat número 13 no podia ni ordenar els registres ni detenir-los perquè eren aforats. I, a més, ja hi havia una causa oberta contra ells al TSJC. I mentrestant la fiscalia continuava dirigint investigacions de la Guàrdia Civil tot i que el jutjat número 13, com s’ha vist, investigava el mateix. Ho va corroborar fins i tot un dels agents de la Guàrdia Civil que ha declarat aquesta setmana i que va intervenir en nombroses diligències d’investigació –registre i detenció de Jové, fons públics destinats al referèndum, registres a Unipost, Diplocat, detenció d’Antoni Molons...–. Un agent que un dia investigava per al jutjat número 13 i l’endemà podia fer una altra diligència per ordre de la fiscalia. En les diligències de la fiscalia s’emmarquen alguns dels registres, com el d’Unipost, i sense autorització judicial!, com va reconèixer el mateix agent dimarts: “Era una intervenció de material, i no la necessitàvem”, va explicar davant la cara desencaixada de les defenses, o se citaven a la comandància de la Guàrdia Civil testimonis relacionats amb l’organització del referèndum, que en ocasions declaraven com a testimonis i acabaven en qualitat d’investigats al jutjat número 13. Un despropòsit i un seguit de vulneracions que aquesta setmana hem sentit a la sala del Suprem.

fa falta un manual

Amb tot aquest complex i irregular entramat d’investigacions, el magistrat Marchena intenta blindar la nul·litat de tot plegat insistint que als atestats policials provinents del jutjat 13 ni cas, com si no hi fossin: “Només importa el que els testimonis expliquin en aquesta sala d’allò que van poder veure i conèixer.” I els guàrdies civils que van fer les investigacions ara relaten a la sala allò que hi ha als atestats, de vegades fins i tot contradient el que hi ha al paper, fet que les defenses no poden posar en evidència perquè Marchena no ho permet. Seguir les declaracions dels testimonis requereix a hores d’ara un manual per saber per ordre de qui s’investigava o es feia cada diligència. Un judici és un procediment seriós i, sobretot si és de caràcter penal i afecta la llibertat de les persones, s’ha de fer amb una cura escrupolosa i amb respecte als drets dels investigats. I si ja es fa difícil que els investigats pel jutjat número 13 sàpiguen allò que se’ls imputa, tot plegat es converteix en un despropòsit quan aquelles investigacions serveixen per acusar i jutjar altres persones d’una altra causa i que, a més, estan en presó preventiva.

la batalla de les defenses

La tensió a la sala s’ha fet especialment evident aquesta setmana entre el president del tribunal, Manuel Marchena, i els lletrats de les defenses. En la primera sessió, dues de les defenses ja van demanar que s’advertís de les conseqüències del delicte de fals testimoni a dos dels guàrdies civils que declaraven, una petició que el tribunal va acabar atenent de mala gana. I també ha motivat queixes l’abast dels interrogatoris, que iniciament Marchena havia restringit i que ara han mutat “a dinàmics”. El que no varia, però, és l’accés al visionament dels vídeos. Res a fer. “No es preocupin, els veurem tots en la documental”, insisteix Marchena. A ningú se li escapa, però, que és humanament impossible que després d’escoltar 500 testimonis es pugui posar en contradicció allò que ha dit cada un amb els vídeos que volien mostrar les defenses.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)