Joan Campolier alCALDE DE SANTA SUSANNA. Joan Rangel EXALCALDE DE CALDES D’ESTRAC
CONSTRUCTORS D’AJUNTAMENTS
Van arribar a la política local quan encara no havien fet els 30 anys i duien els cabells llargs i el pantalons amb camal ample. Asseguren que mai no van imaginar fins a quin punt aquell compromís marcaria les seves vides: un hi va dedicar 25 anys i l’altre encara ocupa el despatx de l’alcaldia. Joan Rangel (Barcelona, 1950) i Joan Campolier (Santa Susanna, 1951) provenien del teixit social de Caldes d’Estrac i de Santa Susanna, respectivament. Dos petits pobles del Maresme que els convertirien en els primers alcaldes democràtics i des d’on afrontarien “amb molta feina, però també amb molta il·lusió i ganes de fer coses” la construcció des de zero d’una nova administració municipal. Rangel s’havia forjat en el moviment veïnal, i Campolier feia de mestre. De fet, aquest últim no amaga el somriure murri perquè en el seu cas quan va arribar el 1979 ja acumulava tres anys d’experiència com a cap del govern local. “L’alcalde de llavors volia plegar i va proposar el meu nom al governador civil, que em va nomenar. Així de fàcil”!, diu.
La tradició de col·locar a dit els càrrecs polítics es resistia a marxar en aquella transició acabada de sortir de l’ou. Joan Rangel va encapçalar una agrupació d’electors i, un cop guanyats els comicis, va obrir el govern a tots els partits. “No teníem cap experiència i calien totes les mans disposades a treballar pel poble”, assenyala. A Campolier li van plegar tots els regidors predemocràtics que l’havien acompanyat fins llavors, “però es va aconseguir fer una nova llista amb gent entusiasta i que no tenia por dels reptes”. Passada l’eufòria de la victòria i quan es van obrir les portes de l’Ajuntament, la realitat els va colpejar amb la mà oberta. “L’Ajuntament era el reflex del model polític que deixàvem enrere: una administració més pensada per controlar que no pas per gestionar serveis”, relata Rangel, que afegeix: “Teníem uns recursos molt precaris, faltava gent i no hi havia estructura. Recordo que el secretari municipal ho apuntava tot en una petita llibreta que sempre duia a sobre i anava repetint: «No hi ha diners! No hi ha diners!»”
MARCATGE VEÏNAL
Tots dos coincideixen que ser alcalde d’un poble petit no ho fa tot més fàcil. “Les fílies i les fòbies s’intensifiquen i el marcatge és més intens”, diuen. A més, també es trobaven amb la dificultats afegides quan es tractava d’anar a trucar portes de les administracions per buscar recursos econòmics. “No érem ciutats grans, t’ho havies de treballar més, ser molt pesat. Vaig fer molts viatges a Madrid per trucar la porta dels ministres de torn!”, diu Campolier. Aquí el paper de la Diputació “i en especial de la gent que hi havia al capdavant” va ser de gran ajuda. De la Diputació van obtenir suport, però sobretot formació i assessorament per garantir els resultats de la gestió del dia a dia. “Vam passar de fer el padró a mà a construir una administració totalment nova”, assegura l’exalcalde de Caldes.
Les grans mancances en infraestructures van ser els primers reptes a resoldre: asfaltatge de carrers, il·luminació pública, locals socials... “Sabíem molt bé allò que ens feia falta com a poble, perquè prèviament ja havíem fet la llista com a associació de veïns”, puntualitza Rangel.
El tracte amb els funcionaris “de tota la vida” també demanava mà esquerra i grans dosis de paciència. “Quan em va veure aixecar les estores i començar a fer net, un dels funcionaris veterans em va dir que ell allà s’hi jubilaria i que jo avui hi era, però potser demà no”, recorda Rangel, que afegeix, sorneguer: “Vaig firmar la seva jubilació i vaig continuar com a alcalde.” Calia trencar amb les maneres de treballar arcaiques “i no tothom hi estava disposat”. Tot i això, Campolier alerta que avui dia funcionaris i tècnics “amb la nova normativa tornen a dominar l’engranatge de l’Ajuntament”. Rangel respon que “com a mínim ara els polítics tenen les eines per entendre el funcionament de l’administració i prendre les decisions amb totes les garanties”.
VOTAR LA PERSONA
Tots dos van encetar la carrera a l’Ajuntament en una llista d’independents. Rangel, però, ja tenia el carnet del PSC des del 1978 i Campolier va trigar uns anys a fer-se de CiU i posteriorment a desfer-se’n. Les sigles pesaven com ara? “El partit pot crear un programa marc i unes orientacions, però sempre m’ha deixat molt lliure”, diu Rangel; Campolier precisa: “En alguns casos la formació política intentava imposar criteris, però les decisions sempre es van prendre des de Santa Susanna.”
I la frase tan coneguda que a les municipals es vota la persona ja era certa llavors? “I tant! La gent controlava tot allò que feies i exigia que complissis amb el que prometies. T’examinaves constantment”, assenyala Campolier convençut, i Rangel ho corrobora: “Havies d’aprovar la gestió com a mínim amb un notable, no et servia el cinc pelat.” Ambdós han tingut una dilatada carrera política local. Joan Rangel va plegar el 2004 i no hi ha tornat, i Joan Campolier ha continuat al capdavant de l’Ajuntament, amb l’excepció de quatre anys que va ser inhabilitat, i anuncia que continua. Han governat amb àmplies majories, que admeten que facilita les coses, i es consideren afortunats d’haver estat escollits i d’haver deixat un poble “millor” que el que van trobar. La fórmula d’èxit per ser alcalde? Tots dos riuen i es miren amb complicitat. “Que no li falti la il·lusió, que sàpiga escoltar, però que prengui decisions fermes i no deixi podrir els temes, en especial aquells que generen controvèrsia.” I Rangel afegeix: “I que se sàpiga envoltar de la millor gent.” Aclarit.
. TERESA MÁRQUEZ
mtmarquez@lrp.cat
VIRTUTS
“L’alcalde ha de saber escoltar, prendre decisions i envoltar-se de la millor gent”
EVOLUCIÓ
“Vam passar de fer el padró a mà a construir una administració totalment nova”
EMPENTA
“No teníem cap experiència i calien totes les mans per treballar”
Maneres de fer
Joan Rangel és oficial de la marina mercant, llicenciat en dret i diplomat en alta direcció d’empreses. Va ser secretari d’organització del PSC i vicepresident primer de la Diputació de Barcelona. Com a home de confiança del llavors ministre i posteriorment president de la Generalitat José Montilla, el 2004 va ser nomenat delegat del govern. El 2011 va ser escollit diputat al Congrés i va ser portaveu de la comissió de pressupost. Joan Campolier va estudiar a l’Escola de Turisme i Restauració de Sant Pol de Mar i és empresari turístic. També és president de l’Associació Espanyola d’Estacions Nàutiques.