El dossier

Màrius Díaz

PRIMER ALCALDE DE BADALONA (PSUC)

“PRIMER EM VAIG NEGAR A SER CANDIDAT”

El comunista Màrius Díaz va ser alcalde de Badalona entre el 1979 i el 1983. La nit de la victòria tenia 46 anys. Va estar a l’ajuntament fins al 1995, però després del primer mandat la victòria se li va resistir, tot i ser un dur competidor del socialista Joan Blanch. Díaz va pagar la divisió del PSUC. Va ser diputat al Parlament de Catalunya durant la segona legislatura.

Va ser la primera opció per ser cap de llista del PSUC o hi va arribar de retruc?
Jo vaig arribar a Badalona per viure-hi el 1950, des de Barbastro. Patinava, jugava a bàsquet... feia de tot i coneixia molta gent. I ja estava al PSUC, liderava el tema de premsa, com les revistes clandestines. Quan m’ho van proposar m’hi vaig negar perquè no m’hi veia, però la meva dona em va fer reflexionar i vaig acabar acceptant.
El PSUC confiava en aquella victòria?
Aleshores no hi havia enquestes electorals, i jo pensava que no guanyaríem. El PSC tenia gent amb més nom a tot el país. Nosaltres érem els clandestins; però vam guanyar i vaig haver de deixar la feina i dedicar-m’hi a jornada completa.
Quins records guarda d’aquell dia?
Va ser com viure un somni. No m’ho podia creure. De debò que no m’ho esperava. Estàvem contents, però jo no em feia a la idea. És un honor haver estat el primer alcalde de Badalona i encara em sento una persona molt estimada a la ciutat.
Com es van decidir els sous?
Doncs només et diré que deixant l’empresa privada i dedicant-me a l’alcaldia vaig passar a cobrar menys de la meitat. Imagina’t com es decidien. El tema del salari mai va ser un problema.
Aquell primer mandat, el PSUC va governar amb els socialistes. L’entesa era més senzilla quan tot estava per fer?
S’havia de fer tot i, a sobre, no teníem experiència política. Es treballava amb molt d’entusiasme i els objectius eren compartits per tothom. No va ser difícil perquè teníem molta honestedat.
Es va posar vermell moltes vegades per la inexperiència?
No. Vam tenir molta sort i la formació en la clandestinitat ens va donar moltes eines. No recordo cap mala estona.
Dels projectes assolits, quins destacaria?
El més important per a mi van ser les escoles públiques que vam posar en marxa. Quan vam començar a governar n’hi havia tres i aquell mandat en van construir vint-i-set. Bé, les va construir el ministeri de torn, però ho vam haver de batallar. Teníem molta gent al darrere, això sí. També vam retolar els carrers en català, que va ser difícil en aquell moment. I el simple fet de sortir de la clandestinitat i estar dins la llei també va ser molt important. Alguns ens veien, als del PSUC, com a dimonis. I un altre record important que guardo és que vaig ser el primer espanyol que va aterrar a Europa, com un dels catorze membres espanyols del Consell d’Europa de Poders Locals i Regionals. A més, el meu avió va ser el primer a arribar a Estrasburg.
Què recomana als polítics actuals?
Que es dediquin més a treballar pel bé col·lectiu i menys a figurar.

. SARA MUÑOZ

smunoz@lrp.cat

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor