El dossier

Inflant el relat

Després de set setmanes de judici al Tribunal Suprem encara es fa difícil saber què s’hi jutja i a qui, mentre que els presos polítics van sumant dies a una llarga presó preventiva

CAUSA GENERAL
Les investigacions per sedició es van engegar a finals del 2015
EL LLENGUATGE
De “muralles humanes” i “tumults” hem passat a la “massa” i al “polvorí”
L’INVESTIGADOR
Baena és la síntesi de l’acusació, però pot ser un problema per al tribunal

Penes de 7 a 25 anys de presó. Aquesta és, recordem-ho, la condemna que demana la fiscalia per als líders independentistes, les dotze persones assegudes al banc dels acusats del Suprem, de les quals nou continuen sumant dies en una llarga presó preventiva. Són dades conegudes, però cal no perdre-les de vista, sobretot perquè després de set setmanes de judici al Tribunal Suprem sovint es fa difícil saber què s’hi jutja i a qui. Es continua fent estrany no sentir, tret de comptades ocasions, els noms de Junqueras, Romeva, Forcadell, Turull, Rull, Mundó, Bassa, Borràs, Forn, Vila, Sànchez i Cuixart a la sala, sobretot si es té en compte que el dret penal és un dret personal que jutja cada persona exclusivament pels seus actes i que ha de determinar si cadascun d’aquests actes són o no constitutius d’algun delicte. I els delictes de què se’ls acusa són els més greus que recull el codi penal.

Els interrogatoris es continuen centrant en les concentracions de protesta, i de les “muralles humanes” i els “tumults” dels primers dies de judici s’ha passat a la “massa” (qui sap si en el sentit físic de quantitat de matèria d’un cos), les “mirades d’odi” i a un clima de “polvorí” i “insurrecció”, que en alguns casos es podia desactivar amb l’aplicació del vell joc d’arrencar cebes (bolets, en versió d’un guàrdia civil). Com i per què aquestes concentracions tenen vinculació amb un possible delicte de rebel·lió i quina responsabilitat hi tenen cada un dels dotze processats continua sent un enigma a la sala de vistes.

Només momentàniament, en la sessió de dimecres, els catalans vam recuperar la condició de ciutadans a la sala del Suprem, en idioma alemany i anglès (amb traducció consecutiva al castellà) en la declaració de dos experts estrangers, l’acadèmica Helenna Catt i l’exdiputat alemany de l’SPD Bernhard von Grünberg, que van causar un cert nerviosisme entre les acusacions quan van destacar l’actitud pacífica dels ciutadans que l’1-O volien votar malgrat l’amenaça policial, o quan van verbalitzar, en el cas del jurista i polític alemany, la necessitat d’una solució política per al conflicte. Una declaració que fer que Marchena activés immediatament el micròfon per evitar que el traductor continués traslladant aquelles paraules, “una opinió respectable, però prescindible”, a criteri del magistrat.

Causa general

El que hem sabut aquesta setmana amb més concreció és com es va iniciar la causa general contra l’independentisme: el novembre del 2015 per ordre del fiscal en cap de l’Audiencia Nacional, aleshores Javier Zaragoza, un dels fiscals ara al Suprem. Probablement per això, dimarts passat, no el vam veure a la sala durant l’interrogatori de l’artífex del relat de les acusacions que actuava a les seves ordres, el tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya. Baena no té res a veure amb el Tácito de Twitter que insultava independentistes, així ho va assegurar sota jurament al Suprem, desmentint el que mesos abans havia reconegut davant d’un periodista de Público, pericial que el tribunal ha denegat per aclarir-ho.

Era una de les declaracions més esperades. Ell va signar gairebé tots els atestats incorporats a la ingent causa del procés –“he signat cap a 20.000 folis”, va aclarir– i el seu testimoni es preveia clau per concretar les acusacions. Van ser sis hores d’interrogatori, i malgrat que la fiscal Consuelo Madrigal va intentar, només començar, salvar la instrucció del magistrat Llarena de les proves aportades a través del tinent coronel des d’altres instàncies judicials, el relat de Daniel Baena sobre les investigacions va posar en evidència la tàctica dels trilers en el galimaties judicial i policial relacionat amb el procés. A finals del 2015, ja investigava per ordre del fiscal Zaragoza “sobre les estructures d’estat”, i en el primer informe que va signar ja apareix a l’enunciat el delicte de sedició. Després ho va fer a les ordres del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de l’Audiencia Nacional i, finalment, a les ordres de Pablo Llarena al Suprem, en molts casos simultàniament. Els seus atestats i informes anaven d’un òrgan judicial a l’altre: “Si em semblava que allò que descobríem en una causa era important per a una altra ho comunicava i ja es posaven d’acord els jutges”, es va justificar Baena. Després de sis hores de declaració, amb un to arrogant que en alguns moments va vorejar la mala educació, Baena va concretar poc sobre les investigacions dels dotze processats. Les seves respostes a les acusacions van ser, en un discurs fluid, un relat d’insurrecció, d’operatius, d’intervenció de paperetes, de convocatòries de manifestacions, d’intervencions telefòniques i de correus, de la famosa Moleskine –“que va ser una corroboració d’allò que nosaltres ja havíem investigat”, va dir– i de les prospeccions del document EnfoCats –“que no coincidia sempre amb el que va passar”, va assegurar–, però sense passar als fets concrets. I va ser en l’interrogatori de les defenses quan, com els va passar a altres subordinats seus en dies anteriors, la memòria es va convertir en més selectiva. “Si no ho troba a les diligències, deu ser que no”, va ser una de les respostes recurrents quan se li va demanar que concretés la participació dels acusats. O es va limitar a apel·lar a “la informació de context” per justificar coses com que un tuit amb crides a la manifestació pacífica de Sánchez es fes aparèixer sota un epígraf referent a escarnis.

El president del tribunal, Manuel Marchena, ha insistit fins a l’esgotament que els milers de folis dels atestats no seran font de prova a l’hora de dictar sentència, però la desmemòria d’alguns dels testimonis o el farciment i l’ampliació del relat que de vegades fan respecte a aquells atestats impossibilita a les defenses contrastar les contradiccions. Cada dia que passa, la tensió entre el tribunal i les defenses es fa més evident. Probablement en un intent del tribunal de salvar la nul·litat de moltes de les actuacions que consten a la instrucció. Baena és la síntesi de l’acusació de la fiscalia, però es pot convertir en el problema del tribunal.

SUSANNA OLIVEIRA

soliveira@lrp.cat

Tensió dins i fora del Suprem

Bernhard von Grünberg, jurista i exdiputat socialdemòcrata alemany, ha estat un dels pocs testimonis que ha pogut traslladar a la sala allò que molts catalans vam veure i viure l’1-O: “Van ser els ciutadans que col·laborativament van fer possible el referèndum”, “sempre es van donar consignes de mantenir la calma i comportar-se pacíficament malgrat l’amenaça de les actuacions policials”... explicava mentre confessava la seva admiració i sorpresa per la decisió dels ciutadans de votar malgrat la situació adversa i d’amenaça, els bloquejos d’internet i les llargues cues. Von Grünberg va fer ressonar altres paraules a la sala i va intentar explicar en més d’una ocasió el seu desig de trobar vies de diàleg per al conflicte, però mentre Marchena decidia que no s’escoltessin les seves valoracions, la fiscal Madrigal reclamava desqualificar-lo com a testimoni. La versió alternativa a les “muralles humanes” i a les “mirades d’odi” va crear tensió a la sala, potser perquè també va mencionar que la justícia alemanya no va veure la rebel·lió, tot i que aquesta part només es va poder escoltar en alemany.

També ha estat tensa la relació entre les defenses i el tribunal per l’intervencionisme de Marchena a l’hora d’acotar els interrogatoris, un fet que un grup d’europarlamentaris van denunciar dimecres a Brussel·les.

El judici comença a generar incomoditats, i no només dins la sala. Aquesta setmana una quarantena de senadors francesos han posat en qüestió el judici i la persecució dels líders catalans en un manifest ràpidament i sorprenentment contestat amb una carta oficial del president del Tribunal Suprem i el CGPJ, Carlos Lesmes, qualificant l’opinió dels parlamentaris d’“inadmissible”. Dijous era notícia que el cap de la diplomàcia espanyola, Josep Borrell, es va aixecar en plena entrevista al canal internacional de la televisió alemanya per les preguntes que li va fer el periodista sobre els líders catalans presos. La fiscalia, també aquesta setmana, ha iniciat els tràmits per poder inhabilitar el president Quim Torra pel tema dels llaços grocs –i Torra ha anunciat una querella contra la Junta Electoral Central–. Així mateix, el Tribunal de Comptes ha engegat la maquinària per perseguir econòmicament Puigdemont i el seu govern. I l’advocacia de l’Estat també ha decidit apujar el to i demanar la imputació dels votants de l’1-O que van denunciar la intervenció policial perquè, diu, van actuar com a “massa tumultuària”. I si la setmana ha anat de fixar nous vocables, la JEC ha decidit prohibir-ne d’altres: TV3 no pot dir les paraules presos polítics ni exiliats.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor