El dossier

L’intèrpret

Agustí Carles, membre dels col·lectius Drets i Constituïm, ens fa d’intèrpret al llarg de les sessions del judici per fer-nos comprensibles els conceptes jurídics que cada setmana centren les sessions.

QUÈ ÉS UNA INVESTIGACIÓ PROSPECTIVA?

Aquesta pregunta té relació amb les conseqüències jurídiques que ha tingut per al judici la declaració del tinent coronel Baena, assenyalat pel digital Público per ser Tàcito a Twitter. Deixant de banda que tot policia, segons el seu estatut orgànic, ha d’actuar amb absolut respecte a la llei i amb “absoluta neutralitat política i imparcialitat” –aquest és el motiu de les preguntes dirigides a saber si és o no l’autor de les piulades contra el moviment independentista des d’aquest compte de Twitter–, el veritable debat s’ha centrat a saber com s’ha dut a terme tota la investigació policial, fiscal i judicial pel que fa a dates, fets, delictes, persones i garanties jurídiques, que són el fonament de les acusacions.

Una investigació prospectiva o general consisteix a iniciar, a partir d’uns fets que podrien semblar il·legals, unes diligències penals de comprovació d’uns indicis seguint el principi “a veure que trobo”. Aquestes investigacions prospectives –que tant el TS com el TC han rebutjat frontalment perquè el dret penal no es basa en simples hipòtesis subjectives o suposicions sinó en fets que presenten indicis de delicte, i perquè no respecten els drets dels investigats– són les que han quedat al descobert amb les explicacions de Baena.

Gràcies a la seva declaració, hem sabut que dies abans de l’aprovació de la declaració de sobirania, el 9-N del 2015, es van posar d’acord amb el fiscal en cap de l’AN, Javier Zaragoza, i amb l’autorització de la fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, per iniciar una investigació prospectiva sobre “el procés”. Per això, el testimoni, a preguntes del lletrat Van Den Eynde, quan insistentment li demanava per quins fets i delictes investigava per ordre de la fiscalia, parlava d’estructures d’estat, extralimitació de competències estatutàries (no són delictes), malversació (l’AN no té competències) i... rebel·lió i sedició (el 2015-16?). Ara s’entén la tria de dos dels fiscals del judici.

Hem conegut també que el gener del 2017 es van obrir les diligències del jutjat 13 arran de les conferències del senador Santi Vidal, i que l’encarregat de la investigació va tornar a ser l’agent Baena. I allò que havia començat per un presumpte delicte de revelació de secrets, es va convertir en malversació, prevaricació, sedició i rebel·lió... i es van ampliar els acusats, arran d’una querella de Vox –aquí acusació popular–. Això va comportar l’inici d’una investigació prospectiva judicial que amb l’emparament d’un secret sumarial de quatre mesos –la llei aconsella un mes–, li va permetre, segons el testimoni Baena, poder fer investigacions sobre qualsevol fet relacionat amb el referèndum i el procés. I així va reconèixer que es van aprofitar intervencions telefòniques, entrades i escorcolls, confiscacions de documents i detencions acordades per uns fets i delictes concrets, per fonamentar més acusacions per nous delictes i ampliar investigats...

Finalment, una tercera investigació prospectiva va ser la iniciada pel fiscal general de l’Estat a partir de diferents atestats de l’agent Bena, que van ser enviats a la jutgessa Lamela de l’AN, perquè a partir d’una denúncia genèrica de la fiscalia es mirés “què va passar el 20-S”. Per fer-ho es van aprofitar diligències prospectives fetes per ordre del jutjat 13, i a partir d’aquí es va posar en marxa la maquinària acusatòria i els empresonaments.

ÉS FONT DE PROVA UN ATESTAT POLICIAL?

Un atestat és un informe que recull denúncies de particulars i actuacions, investigacions i diligències policials (vídeos, fotos, escorcolls, escoltes telefòniques...). S’hi ha de fer una exposició de fets objectius que s’hagin produït sense realitzar valoracions o qualificacions jurídiques i evitar posar-hi impressions i apreciacions subjectives. En casos complexos, es permet que l’agent pugui fer una “diligència d’informe” en què justifiqui la seva actuació. Fins a l’inici del judici davant el TS, sempre calia que els agents policials declaressin que estaven d’acord amb el que deia l’atestat per poder ser font de prova judicial, una vegada havien respost a totes les parts donant les explicacions i els aclariments pertinents.

El canvi de criteri judicial l’hem advertit quan el president Marchena ha dit “els atestats han servit pel que han servit”, donant a entendre que la sala no farà cas del que diuen el atestats, sinó del que declarin en judici els seus autors. Aquesta nova manera de fer –més pròpia de la justícia angloxasona (en què la fase d’instrucció és mínima i tot es decideix en el judici) que de la justícia continental del nostre entorn (en què el judici serveix per convertir en prova allò que s’ha documentat en instrucció)– té la seva justificació a posar un tallafocs davant les investigacions prospectives que hem descrit i a evitar l’aplicació de la teoria dels fruits de l’arbre enverinat.

LA TEORIA DELS FRUITS DE L’ARBRE ENVERINAT

Aquesta doctrina, que neix als EUA l’any 1920 i que té un origen bíblic –“tot arbre que no dona bons fruits cal tallar-lo d’arrel i llençar-lo al foc” (Mateu 7-17-15)– ens diu que les proves obtingudes il·legalment –per exemple les dubtoses investigacions prospectives– són nul·les i que no poden ser tingudes en compte per condemnar. Si l’arbre està enverinat, els fruits són dolents. El que pretén el TS, gat vell, és aplicar la teoria de “la font independent”, és a dir, que la manera d’obtenir les proves hagi estat irregular o il·legal no vol dir que el contingut de la prova (escorcoll, escolta, etc.) sigui il·legal, sempre que trobin una manera neta que la prova arribi al judici. Aquest és el motiu pel qual es fan tants interrogatoris a agents de policia, per evitar una revisió del TEDH.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor