El paper dels mossos, més clar

Ni herois ni malvats. Si una cosa s’ha confirmat durant la vuitena setmana del judici als líders independentistes és que els Mossos d’Esquadra van complir les ordres de la fiscalia i no es van extralimitar en les seves funcions. No només no va existir cap conxorxa entre el govern català i els Mossos, sinó que aquesta estratègia ni tan sols es va situar sobre la taula. Les declaracions de qui era número 2 dels Mossos l’1 d’octubre i cap de la policia catalana durant l’aplicació de l’article 155, Ferran López, sumades a les del comissari Joan Carles Molinero, han sostingut més encara la tesi que ni el president, Carles Puigdemont ni, el conseller d’Interior, Quim Forn, els van traslladar cap instrucció en relació amb el referèndum que no fos l’estricte compliment de la llei.

El fet que el govern català no comptés amb un braç armat en el seu camí cap a la proclamació de la independència, com s’extreu de totes les declaracions dels Mossos d’Esquadra que jan desfilat pel Suprem, desmunta en mil pedaços l’acusació de rebel·lió que pesa sobre els acusats. López i Molinero també van coincidir a revelar que el govern va ser advertit que el dia del referèndum es podien produir incidents violents. “El president Puigdemont ens va dir que si es produïa alguna desgràcia proclamaria la independència”, van assegurar.

La declaració de Ferran López també ha posat de manifest les contradiccions que hi ha entre el relat de l’exnúmero 2 dels Mossos i el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos. L’advocat de Forn, Javier Melero, ha demanat un acarament entre els dos afectats. López assegura, entre altres coses, que De los Cobos va validar el dispositiu dels Mossos, mentre que el coronel de la Guàrdia Civil va manifestar que desconeixia en què consistia aquest dispositiu. López parla d’un clima de cordialitat entre els dos cossos, mentre que Pérez de los Cobos ressaltava que imperava la desconfiança i, entre d’altres, López va negar que els Mossos fessin seguiment d’algunes patrulles de la Guàrdia Civil, com va denunciar el seu màxim representant al judici. El tribunal ha posposat la decisió sobre si accepta la sol·licitud de Melero.

Aquesta setmana també s’han sentit declaracions de diversos guàrdies civils que van intervenir en algunes càrregues de l’1-O, i que reiteradament han negat que fessin. En canvi, els agents sí que han explicat que van ser víctimes d’agressions (cops de peu, empentes, escopinades...) que en cap cas es van saldar amb baixes laborals. “Hi havia un nombre desproporcionat de persones gravant amb el mòbil. Buscaven provocar perquè algun guàrdia civil perdés els papers, agredís algú, i així poder gravar-ho. Només havia vist tants mòbils en concerts d’adolescents”, va relatar un agent. Fins i tot un testimoni ha acusat dos Mossos d’increpar-los per mostrar-los el seu desacord amb la manera com estaven procedint. Tot plegat, sense poder observar cap imatge.