La taca d’oli judicial
El setge contra l’independentisme ha suposat un recarregament de l’activitat als jutjats per la persecució d’unes conductes que, progressivament, van quedant arxivades per la poca consistència de les acusacions
-
A la fila de baix, el mecànic de Reus, al centre, i la tuitaire i el veí de Mont-ras acusats d’importunar Llarena. A dalt, el jutge Llarena i els alcaldes que eren al Parlament el 27-S del 2017 ACN / LRP. -
A la fila de baix, el mecànic de Reus, al centre, i la tuitaire i el veí de Mont-ras acusats d’importunar Llarena. A dalt, el jutge Llarena i els alcaldes que eren al Parlament el 27-S del 2017 ACN / LRP.
Tot just fa uns mesos, davant dels membres de la comissió de Justícia del Congrés dels Diputats, el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, va advertir de la situació de “col·lapse” que pateix la justícia a l’Estat espanyol. Lesmes va manifestar que més de la meitat dels òrgans judicials tenen un volum de feina inassumible, molt per sobre del que poden despatxar. En concret, va dir que un 60% dels jutjats estan sobrecarregats. Falta personal i no hi ha prou mitjans, i el funcionament dels jutjats se’n ressent: els expedients s’apilonen i les sentències i resolucions acumulen retards.
Tot i aquest escenari de col·lapse, la justícia espanyola no ha tingut inconvenient a entrar de ple en una dinàmica d’hiperactivitat arran del procés independentista. La càrrega laboral s’ha disparat per assetjar l’independentisme, però la paperassa, les citacions i les hores de treball han acabat sent, en molts casos, foc d’encenalls.
La persecució a alcaldes que, presumptament, van col·laborar per organitzar el referèndum independentista de l’1 d’octubre del 2017, ha generat una riuada d’activitat judicial. Tanmateix, els arxius de les causes s’han succeït, per falta de fonament legal de les acusacions. És el cas dels processos oberts contra els alcaldes de Santa Coloma de Farners, Joan Martí; de Reus, Carles Pellicer; d’Amposta, Adam Tomàs; de Torredembarra, Eduard Rovira; de Deltebre, Lluís Soler, i de l’alcaldessa de Cunit, Montse Carreras. Un arxiu que també ha alliberat els alcaldes de Manresa i Moià, Valentí Junyent i Dionís Guiteras, i l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós. N’hi ha exemples a cabassos: a mitjans de febrer transcendia que la fiscalia superior de Catalunya arxivava, de cop, les diligències obertes contra un total de 32 alcaldes de les comarques de Lleida.
LA RODA VA GIRANT
Després de l’1 d’octubre, la fiscalia de l’Estat va obrir diligències contra prop d’un centenar d’alcaldes d’arreu de Catalunya. Ara, a poc a poc, es van arxivant totes. No obstant això, la dinàmica acusatòria segueix impertorbable i la roda judicial continua girant.
La fiscalia ha presentat dues querelles, contra l’alcalde de Collbató, Miquel Solà, i contra l’ara exalcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, per un delicte de desobediència pel referèndum de l’1 d’octubre. Una situació idèntica es dona amb l’alcalde d’Agramunt, Bernat Solé, amb el de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, i amb el de Roquetes, Paco Gas. En aquest darrer municipi, l’acusació fins i tot esquitxa un treballador municipal que, suposadament, va col·laborar en l’organització de la consulta independentista.
A l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, se li demanen explicacions judicials pels missatges independentistes que, durant tres setmanes, es van difondre per la megafonia de l’Ajuntament l’estiu passat. Erra estava citada al jutjat d’instrucció de Vic, però per la seva condició de diputada al Parlament, haurà de declarar davant el TSJC.
El jutjat d’instrucció 2 d’Olot ha arxivat el cas contra el coordinador de Mossos per la República, investigat per un suposat delicte d’incitació a l’odi. Albert Donaire va ser imputat arran d’una investigació de la Guàrdia Civil per un vídeo en què es denunciava que un vigilant de seguretat de l’aeroport de Girona no consentia que se li parlés en català.
Una de les darreres ofensives judicials ha sorgit de l’advocacia de l’Estat, que reclama la imputació de votants ferits l’1-O i que van denunciar la intervenció policial a Barcelona. Els acusa de formar una “massa tumultuària” contra la policia.
EL REI NO ES TOCA
L’advocacia de l’Estat també ha decidit perseguir nou ajuntaments gironins i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà per haver aprovat una moció de suport a la resolució del Parlament que reprovava la posició del rei Felip VI en relació amb el conflicte obert entre Catalunya i Espanya. El rei espanyol, molt allunyat de la neutralitat i justificant la violència exercida pels cossos policials l’1 d’octubre del 2017, va merèixer la reprovació del Parlament. Ara l’Estat espanyol persegueix per la via contenciosa administrativa les administracions locals que van decidir alinear-se al costat del Parlament, i ha presentat recurs contra els acords dels plens municipals de Sant Gregori, Llambilles, Sant Julià de Ramis, Riudellots de la Selva, Torroella de Montgrí, Bolvir, Maià de Montcal, Vilabertran, Pont de Molins i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
Els promotors i defensors de les càrregues policials contra els votants del referèndum també han generat activitat judicial. L’Audiència de Lleida ha arxivat la querella presentada per Advocacia per la Democràcia contra la ja ex-subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso; el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, així com contra comandaments intermedis per l’actuació policial de l’1-O a Lleida.
Xarxes socials
Els comentaris presumptament ofensius i incitadors de l’odi contra l’unionisme també han generat una forta activitat judicial És el cas de les acusacions contra una tuitaire de Reus que estava denunciada per injuriar i amenaçar el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena en una piulada. El cas, finalment, s’ha arxivat.
Escarni a Llarena
El veí de Palafrugell investigat per participar en un escarni al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena a les portes d’un restaurant de Mont-ras va comparèixer la setmana passada al jutjat i va al·legar que, aquell dia, es va limitar a exercir el seu dret a la llibertat d’expressió i de protesta.
Mecànic de Reus
El jutjat d’instrucció número 3 de Reus ha arxivat la causa contra Jordi Perelló, el mecànic que es va negar a reparar el cotxe d’un agent de la policia espanyola. El jutge esmenta una resolució del TSJC que concloïa que el delicte d’odi protegeix els col·lectius vulnerables, i no els cossos policials. “Amb independència de la intolerància i l’hostilitat” del mecànic contra la policia, “no hi ha elements que permetin incloure les seves manifestacions en el delicte d’odi”.