“Cada cop hi ha més gent que no té ganes de parlar de política”

Una enquesta és una foto d’un moment determinant. Ara hi ha més oferta, molta inestabilitat política, hem passat una crisi, a Catalunya hi ha el procés, a Espanya hi ha hagut una moció de censura... trobem una sèrie de canvis que han provocat una volatilitat del vot més gran. La gent actua de manera més compulsiva i té menys compromís amb un partit. Ara podem canviar més fàcilment el vot fins al darrer moment.

La funció principal de l’enquesta és fer un diagnòstic i marcar tendències. Estic convençuda que no ens equivocarem en cap de les tendències. Ens podem equivocar en les intensitats. És clar que el PP baixarà, però potser no baixarà tant com sembla.

En cap cas vol dir manipulació. Vol dir que a partir de les dades que tens acabes fent una estimació de vot.

Normalment les fan públiques quan els va bé. La decisió d’ensenyar-la ha d’anar acompanyada d’un relat. Si l’enquesta afavoreix un partit que a la majoria no li agrada potser ho fas públic per mirar de revertir-ho.

No és l’habitual. Els meus clients no ho han fet mai.

Si ens fixem en els números són bastant iguals. Una altra cosa són els titulars i l’ús de les paraules, que poden fer que semblin diferents.

Com més se’n puguin fer, millor. Però tenir la mostra més gran no vol dir fer la millor enquesta. L’enquesta té un qüestionari i és molt important. Imagina que jo el faig parlant de terrorisme. Quan arribi a la intenció de vot la gent pot estar influïda per les preguntes. El realment important de la mostra és que estigui ben barrejada i sigui significativa de la població.

Sí. Però personalment em preocupa que cada cop hi ha més persones que no és que no vulguin respondre enquestes, sinó que no tenen ganes de parlar de política. Afecta especialment les dones i crec que està vinculat amb el clima de crispació que es viu.

Va lligat a tenir diners per encarregar-les. Tothom vol més informació. De vegades en un partit pots trobar persones que confien molt en les enquestes i d’altres que no hi confien gens.

A Catalunya passa. Hi ha qui li fa vergonya però també qui sent que no té prou llibertat per dir-ho. Crec, però, que qui votarà Vox no se n’amaga, tot i que no es considera d’extrema dreta. És un vot d’emprenyament.

Tot plegat situa Catalunya en un estat emocional excepcional. Hi ha molta gent que segueix el judici i influirà segur. Farà que el món independentista estigui més mobilitzat.